Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una de les característiques de l’educació del segle XXI és que l’alumnat ha de saber treballar en equip cooperant, la qual cosa requereix un elevat grau de compromís, participació i responsabilitat, anant més enllà de la col·laboració. A més de la millora dels resultats educatius, sabem que en tots els entorns laborals és necessari que les persones siguin capaces de treballar en equip eficaçment, i tenim l’esperança d’anar configurant una societat cada vegada més justa, equitativa i inclusiva.
A cooperar no se n’aprèn de manera espontània, s’aprèn fent-ho, com tots els aprenentatges vitals, i s’ha d’ensenyar com un contingut en si mateix. No és un aprenentatge fàcil, és tot un repte que demana planificació, sistematització i coherència. Per aconseguir-ho, cal preparar i predisposar l’alumnat, s’ha de garantir la participació i la interacció de tothom, ajudant-los a que se sentin part d’un equip i avaluant el seu funcionament.
Com en qualsevol procés d’aprenentatge, l’alumnat ha de conèixer els objectius a aconseguir com equip, ha d’avaluar l’assoliment individual i grupal, analitzant el procés que han seguit, prenent consciència del que han fet bé i dels aspectes a millorar, detectant els errors i valorant els encerts, fixant-se tant en el clima de relacions com en els resultats obtinguts com equip i emprant la coavaluació i l’autoavaluació.
Hi ha moltes escoles que han optat per l’enfocament cooperatiu de l’aprenentatge, amb el convenciment que enriqueix totes les persones que la practiquen perquè ofereix seguretat, gràcies a l’ajuda mútua, i perquè deixa una empremta tant en les relacions com en l’adquisició dels valors que revertiran en una millora social futura.
Aquest curs excepcional que acabem de tancar ens hem trobat, que d’un dia per l’altre hem passat de l’escola a tancar-nos a casa. Ens ha vingut tot de nou, sense poder preveure com calia continuar els processos d’aprenentatge, el suport entre iguals i la inclusió. Ens hem trobat davant unes pantalles i a distància dels uns amb els altres.
Per què l’Aprenentatge Cooperatiu en situació de confinament?
Ens hem adonat que des dels més petits fins als més grans les dinàmiques són necessàries per poder comunicar i compartir com estem, què ens preocupa, què ens fa patir, què ens ha passat. Parlar dels avantatges d’estar a casa i els inconvenients que ha comportat el confinament. També ens han servit per refermar que les emocions i els sentiments són universals, que les tristors i les pors es redueixen si les compartim i les alegries s’expandeixen en companyia.
Encara que hem estat distants físicament, mitjançant les dinàmiques de cohesió i de coneixement online ens hem pogut sentir propers, acompanyats i acaronats. L’important és que les interaccions no es produeixin només d’alumne cap al professorat sinó que siguin entre iguals. Hem buscat les millors activitats, adients a l’edat, a les circumstàncies del nostre alumnat i seleccionant el tipus d’agrupament que s’hi adeqüi millor, tant si és en gran grup, mig grup, equips base o en equips aleatoris.
El treball en equip sempre és més ric, més engrescador i motivador que fer activitats de manera individual. Per garantir la participació equitativa, aprenent de manera significativa, interaccionant i enriquint-se mútuament, apliquem les estructures cooperatives fent ús d’algunes plataformes i eines digitals (Clasroom, Drive, Meet, Teams, @, blocs, Moodle…) Donades les característiques del treball virtual, caldrà que aquestes estructures estiguin molt ben definides, adaptades a la virtualitat, amb les tasques i les instruccions de desenvolupament ben clares. Això ha permès treballar de manera sincrònica i assincrònica, mantenint la cooperació.
Hem observat el desànim i cansament que s’ha produït en l’alumnat, després de tants mesos treballant online i hem pogut contrarestar-lo amb propostes i reptes a desenvolupar en equip, en interacció entre iguals, generant situacions estimulants tant en l’àmbit emocional com cognitiu.
Hem de tenir en compte, com ja s’ha dit anteriorment, que aprendre a treballar de manera cooperativa va més enllà d’aplicar estructures i fer alguna dinàmica de cohesió. Implica prendre consciència del significat de formar part d’un equip, tenir clars els objectius comuns: aprendre tots a partir de l’ajuda mútua, participant i interactuant entre tots els membres. També vol dir assumir responsabilitats en la realització dels càrrecs que ajuden al desenvolupament de les tasques i comporta, sobretot, ser conscients dels aspectes a millorar individualment per revertir en el bon funcionament de l’equip.
Aprendre a cooperar és l’aspecte clau del programa, el més complex i el més necessari tenint el compte la finalitat de que tot l’alumnat progressi en els seus aprenentatges i que s’incorporin els valors implícits en la cooperació de solidaritat i ajuda mútua per aconseguir la inclusió i l’equitat. Per tant, també és el més difícil d’abordar online perquè requerirà el modelatge i la intervenció del professorat pautant els ajustos que demana la virtualitat. De tota manera, si fem ús de les mateixes eines (Quadern del equip, Plans d’equip, Diaris de sessions, rúbriques…) adaptades en documents compartits, l’alumnat continuarà sentint-se part del seu equip, reforçant el sentiment de pertinença, amb les exigències, compromisos i satisfaccions que comporta el suport i el vincle amb els companys.
Compartim l’experiència!
Quan arriba l’estiu, la Xarxa Khelidôn www.khelidon.org i el Grup de formació del CIFE de la UVic sobre Inclusió, Cooperació entre alumnat i Col·laboració entre el professorat, organitzem, alternant-ho, un Simposi bianual a nivell de l’Estat Espanyol amb les Jornades Territorials. Els objectius són intercanviar, reflexionar i proposar avenços i millores en el desenvolupament del programa CAAC (Cooperar per Aprendre, Aprendre a Cooperar).
La Xarxa Khelidôn té com a objectiu promoure l’Aprenentatge Cooperatiu i acompanyar el professorat dels centres en l’aplicació i millora del programa CAAC (Cooperar per aprendre, Aprendre a Cooperar). En unes circumstàncies com les actuals, no es podia obviar la intensitat del treball realitzat durant aquest darrer trimestre, ni perdre l’oportunitat de la fortalesa i cohesió que s’ha generat entre els equips, en benefici de la comunicació, la interacció i ajuda mútua, tan necessària pels infants en els moments del confinament més dur i sobretot com a mesura d’inclusió per l’alumnat que es troba amb més barreres per accedir a la tecnologia digital, ja sigui per la mancança dels mitjans tècnics o per trobar-se en un entorn familiar amb poques possibilitats d’oferir-li el suport necessari en moments com aquest.
De la mateixa manera que tot el professorat ha avançat molt en l’exploració i l’aprenentatge fent ús de les eines virtuals, als centres que es desenvolupa l’Aprenentatge Cooperatiu també s’ha progressat en el treball en equip online. En funció de l’edat dels infants i del domini de les eines digitals, s’han seleccionat i ajustat activitats, emfasitzant les propostes més adequades a cada etapa, en coherència amb el treball realitzat a l’aula i el grau de cooperació dels equips.
Aquestes pràctiques han sorgit de manera intuïtiva, no prevista i sense experiència prèvia. Algunes s’han desenvolupat amb èxit i altres, quan s’han portat a terme, s’han observat aspectes a millorar. De totes elles en podem treure conclusions i avenços que compartirem, de manera cooperativa, a les Jornades CAAC Online, on ningú pot venir únicament a escoltar. Tothom aporta i comparteix la seva pràctica, la seva situació, les seves reflexions, els neguits i també les satisfaccions. Aquest disseny està fonamentat en dues evidències:
S’ha de reflexionar sobre la pràctica per tal d’innovar i implementar les millores i canvis en profunditat. Quan hem de preparar una exposició explicant el que més ens ha funcionat, les adaptacions que hem fet o el que no ha sortit prou bé a l’aula, estem generant un seguit de reflexions que ens ajuden a valorar les pròpies pràctiques aprenent dels errors, amb l’oportunitat d’enriquir l’anàlisi en el treball conjunt amb altres professionals.
Només es pot avançar en l’aprenentatge de la cooperació si es coopera. Quan el professorat treballa en equip, conjuntament els que fa molt de temps que consoliden el programa amb els que tenen poca experiència o estan en fase de formació, es produeix un enriquiment mutu, des de la diversitat i l’aprenentatge entre iguals. Al sumar les sinergies cooperant tenen l’oportunitat d’aprendre els uns dels altres i experimentar les avantatges i dificultats de treballar en equips i poder fer-ne la transferència amb l’alumnat.
A més de compartir les experiències, es plantegen una sèrie de debats per avançar en línies i evidències del programa: Famílies, exclusió i compensació, Usos de les plataformes al servei de l’aprenentatge cooperatiu entre l’alumnat i L’aprenentatge cooperatiu online a l’escola presencial. Els tres debats s’adeqüen a aquesta realitat no prevista i ens permetran aprofundir cercant noves formes de cooperar i noves estratègies per assolir l’equitat i la inclusió.
Sabem que hi ha molt de cansament perquè el professorat ha treballat de valent durant la meitat de curs des de casa, malgrat tot, creiem que l’emoció i la necessitat de compartir, reflexionar i cooperar, ens farà retrobar-nos amb la mateixa il·lusió de sempre. No ens podrem abraçar físicament, però ens podrem mirar, jugar, parlar i intercanviar tots els esforços, innovacions, encerts i aspectes a millorar per continuar aprofitant els aprenentatges virtuals pel retorn a l’escola, al setembre.
En aquesta situació se’ns han plantejat molts reptes que ens fan progressar i ens han refermat en la certesa de que si cooperem, també online, i anem junts, avançarem més i arribarem més lluny i millor.
