Porten entre dos i quatre anys entre les parets de l’ESCLAT, la Unitat d’Escolarització Compartida de referència a l’Hospitalet de Llobregat. Els alumnes que es troben a l’últim curs, els noms dels quals no farem públics, estan a punt d’alçar el vol després d’un procés llarg i transformador que els ha tornat les ganes d’aprendre i els ha allunyat de l’exclusió social. “Em sento útil”, afirma un d’ells, donant peu a una reflexió òbvia: un dia van sentir que no hi havia lloc per a ells. Catalunya té una assignatura pendent des de fa massa temps: el fracàs escolar. Situats a la cua de la Unió Europa quant a abandonament escolar prematur i en fracàs escolar, aquests són dos factors decisius per interpretar unes dades d’atur juvenil que se situen en el 40% de la població. Els alumnes que s’amaguen darrere aquestes xifres són sovint adolescents amb problemes familiars, en risc d’exclusió social o amb molts conflictes en l’àmbit educatiu. Què pot fer la societat amb ells?
Estudis adaptats
Les Unitats d’Escolarització Compartida són una sortida per a alguns d’aquests alumnes d’entre 14 i 16 anys, que inicien en aquests centres – n’hi ha desenes a Catalunya, però no estan unificats – una nova etapa educativa centrada en l’aprenentatge basat en la manipulació i amb una clara adaptació curricular, que prioritza les àrees tecnològica i de visual i plàstica i redueix les hores de matèries instrumentals
L’adaptació curricular es tradueix, sovint, en una major presència del treball per projectes, que constitueix un pilar de referència, tal com explica la coordinadora de l’ESCLAT, Begoña Leyva. “L’atenció a la diversitat és prioritària i els canvis en les persones que observem aquí són impressionants”, afirma. Des de fa anys, l’ESCLAT vehicula aquesta acció tutorial específica i personalitzada a través de projectes d’aprenentatge servei, amb un doble objectiu, “formar els alumnes des del convenciment que el servei a la comunitat és molt enriquidor, al mateix temps que aquesta experiència els arrela al territori”.
L’ApS, l’agent transformador
El darrer curs de la UEC està marcat per un doble projecte d’aprenentatge servei que es treballa de forma transversal a les diferents assignatures que s’imparteixen al centre, “des de les matemàtiques per fer pressupostos fins a la llengua catalana per a l’expressió escrita”, en paraules de Leyva. Els alumnes d’últim curs realitzen dos projectes, un de reforma o millora dins el mateix ESCLAT i l’altre vinculat a una entitat de l’entorn proper. La segona part del curs 2014-2015 “l’hem dedicat als avis”, explica un dels alumnes. “I què esteu fent?”, al que responen clarament i taxativa: “Un calendari pels avis d’una residència per a la gent gran on molts tenen Alzheimer”. Ho expliquen mentre manipulen cubilets, pinten fustes i afinen mecanismes. Els seus cubilets, les seves fustes i els seus mecanismes. “Tot ho hem creat nosaltres”, exclama un, amb posat orgullós, que narra l’experiència amb entusiasme perquè recorda la visita que van fer als avis: “vam veure què els passava i vam pensar que podrien ser els nostres i ens ha agradat ajudar-los”.
Un projecte global
Aquesta és una iniciativa que s’emmarca en l’intercanvi intergeneracional, en el servei a un col·lectiu dèbil i amb moltes necessitats com són els malalts d’Alzheimer. Per aquest motiu, el primer pas va ser “anar a conèixer quines necessitats tenien els avis i com eren, per tal de poder dissenyar a posteriori un projecte individual que incloïa un context, un pressupost, els materials que calien i un disseny”. Amb les propostes de la classes se’n va elaborar una de comuna que ha esdevingut realitat a final de curs: “Un calendari gros, fàcil de tocar pels avis i que es pot fer servir de forma lògica”.
“Aquí tot és molt diferent, no té res a veure amb l’institut”, diu un sense aixecar el cap dels núvols que pinta per saber el temps que farà. Per què? “Aquí hem après coses, allà només sèiem en una cadira i tothom deia que no servíem per res”. El company del costat explica orgullós que l’any vinent estudiarà un cicle formatiu i es mira a Leyva somrient mentre reconeix que ve content “perquè aquí he descobert que puc fer bé les coses i que em serviran si un dia em fan falta”. Aquests canvis, que d’entrada poden semblar superficials, converteixen aquests adolescents en nous estudiants. “Molts d’ells van arribar aquí sense motivació per a res”, explica Leyva, que assegura que un percentatge molt elevat es reenganxa als estudis després del seu pas per l’ESCLAT i és que “recuperen les ganes d’aprendre perquè senten que allò que fan té un valor, té sentit, és útil i, fins i tot a vegades, és transformador”. “Sentir-se útil” marca el final del trajecte. Els alumnes caminen més a prop del camí ordinari que el sistema educatiu havia traçat per a ells i abandonen, probablement, aquell sentiment que la societat els havia exclòs, que havia oblidat dissenyar un espai per a ells.
