Parlar del món amb els joves

El títol d’aquesta ressenya no coincideix amb el de l’obra que volem comentar. En realitat, el llibre es titula Aquest confús i desigual món explicat als joves (Octaedro, 2024), però crec que la intenció de l’autor va més enllà d’explicar el món: vol oferir una eina per parlar del món amb els joves. És, doncs, una invitació al diàleg més que una lliçó expositiva. Víctor Saura, periodista amb una llarga trajectòria que ara es dedica a l’educació d’adolescents, ens adverteix a l’inici del llibre que, tant a l’institut com a casa, les oportunitats per parlar de qüestió d’actualitat amb adolescents apareixen només de tant en tant, sense avisar, de cop i volta i, si no vols perdre l’oportunitat, cal agafar-les al vol. Ens diu també que, com no és un bon improvisador i l’escola no dedica massa temps a aquestes qüestions, s’han de tenir els temes i els arguments ben ordenats abans d’usar-los en el moment oportú. Doncs bé, per mirar d’assolir aquest objectiu, ha escrit una obra ben estructurada, amb molta informació, amb una visió afilada i precisa del que vivim, escrita amb sensibilitat, humor i algunes referències personals. El resultat és un llibre amè i estimulant, que permet posar ordre a qüestions complexes i que pot ser d’una gran utilitat per al professorat i enormement clarificador per a l’alumnat.

No es tracta de donar lliçons, sinó de pensar junts el món que vivim

Sense voler fer un llistat exhaustiu, el llibre aborda una gran diversitat de temes: les desigualtats socials, del capitalisme descontrolat, la globalització i el comerç mundial, la situació del Tercer Món, l’espoli dels recursos naturals i les guerres per controlar-los, el paper dels mitjans de comunicació en la construcció de relats esbiaixats, les creences religioses, la política i els partits, les seves confrontacions i la polarització estèril, la corrupció, el món laboral, l’art i la cultura, i tants altres temes. El llibre acaba amb un darrer capítol on s’expliquen els molts aspectes de la realitat que funcionen millor que fa uns anys. Un final esperançat, ni ingenu ni conformista, que invita a implicar-se. L’autor ho expressa amb claredat: “S’ha fet molta feina, però en queda molta per fer i comptem amb la vostra empenta. El món necessita persones compromeses que treballin per al bé comú. No fa gaire vaig llegir en un article una obvietat d’aquelles que necessites veure escrites per assimilar-la: no hi ha cap avenç científic o tecnològic que els humans hàgim fet sols, sempre hi ha participat moltes persones, perquè el que millor fem és cooperar entre nosaltres”. Una anàlisi crítica, amarada d’esperança, que acaba sol·licitant el compromís dels joves.

Estic convençut que el llibre pot ser útil al professorat, com a punt de vista ben argumentat i ben informat per usar en les classes i en els moments inesperats. Però els primers lectors haurien de ser els joves. Potser perquè se’l comprin després d’una recomanació o de veure’l en una llibreria, potser perquè els seus pares o els seus avis els regalin, o potser perquè a l’institut alguna professora o professor decideix treballar-lo. Sí, estic segur que és un llibre que, en una assignatura o compartint-lo entre diferents matèries, es pot anar llegint i debatent a classe. Per exemple, encaixaria perfectament a l’assignatura d’Educació en Valors Cívics i Ètics que s’imparteix a quart d’ESO, però com ja he dit no és l’única possibilitat.

Parlar del món amb joves és també confiar en la seva intel·ligència

No es tracta, però, de llegir aquest llibre com qui s’enfronta a un manual de síntesi sobre una matèria. Es tracta de llegir-lo per parlar-ne, i d’aquí ve el títol d’aquesta nota. I de parlar-ne sabent que no ofereix una veritat inqüestionable, sinó la manera de veure el món de l’autor. Una mirada amb la qual es pot discrepar, però que, pel damunt de tot, està escrita per promoure la reflexió i el diàleg entre persones que no tenen per què veure les coses de la mateixa manera. Si s’aconsegueix parlar-ne, raonar amb arguments, escoltar-se els uns als altres, donar voltes als punts de vista aliens i repensar novament els primers posicionaments, estarem tocant el nucli de l’educació per a la ciutadania o, simplement, el nucli mateix de l’educació.

Tenim, en efecte, els tres elements essencials d’una bona educació: un conjunt de fets actuals i inquietants que ens interpel·len, la possibilitat d’analitzar-los amb les eines de la intel·ligència cívico-moral i de debatre’ls amb companys i companyes i, finalment, comptem amb el rerefons dels drets humans, que ens ajuden a definir un horitzó de valors a tenir present durant tot el recorregut.    

Deixeu-me afegir una cosa més, que no es diu explícitament en el llibre, però que es dedueix del to i del tarannà que expressa l’autor per tots els racons. No serà fàcil que els joves vulguin parlar sincerament del món en què viuen, o del que els passa a ells i elles, si no es construeix prèviament una relació de confiança amb els adults. Si el professor o professora que impulsa aquest diàleg no posa en qüestió les seves idees, no escolta amb atenció el que diu el seu alumnat, no confia en la seva capacitat de comprendre i de pensar críticament, si no els vol tirar endavant sigui com sigui, el diàleg no serà possible. En definitiva, si no s’estableix un vincle personal, no hi ha manera de parlar de valors amb possibilitat de ser escoltat. És estrany, si voleu, però és així. I tinc la sensació que l’autor del llibre ho sap molt bé per experiència pròpia com a professor. Per tot plegat, queda clar que us recomano el llibre i, pel damunt de tot, recomano el seu ús als instituts.