Anàlisi

Anem de colònies

Les colònies són unes estades educatives que s’organitzen per a infants o joves. L’arribada del bon temps a l’estiu s’aprofita per gaudir dels entorns privilegiats, vora el mar, a l’nterior o a la muntanya. Aquesta tradició de més de 140 anys ha esdevingut una peça fonamental en els diferents sistemes educatius, tant a nivell formal com no formal, per treballar aspectes formatius com la convivència o la relació amb l’entorn més enllà dels espais quotidians.

A nivell internacional, les primeres colònies que es coneixen van tenir origen a la ciutat de Zuric. El 1876, Walter Bion, metge i pastor protestant, va portar seixanta-vuit infants pobres i desnodrits a la muntanya durant un mes on quotidianmanet es realitzaven activitats ben diverses com ara excursions, cants, jocs… L’experiència va resultar tot un èxit i van satisfer amb escreix les expectatives i els objectius que el mateix Bion s’havia plantejat al planificar-la. La salut dels infants, objectiu prioritari de l’estada, va millorar notablement en aquest curt període de temps. Però altres aspectes, que no s’havien previst, com la convivència i la relació entre els infants (i entre aquests i els mestres que els acompanyaven) també van resultar positius.

Aquest èxit de la primera colònia va fer que nombroses entitats i persones impulsessin experiències semblants a diferents ciutats europees. A Espanya, el primer exemple documentat té lloc l’any 1887, quan 20 nens de Madrid participen en una estada organitzada a San Vicente de la Barquera, a Cantàbria. Aquesta experiència s’inspira en les colònies suïsses i franceses, i té una clara finalitat higienicosanitària: proporcionar uns dies de descans, una alimentació més equilibrada i atenció mèdica bàsica. Uns quants anys més tard la iniciativa arriba a Catalunya, el 1893, impulsada per la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del País. Aquesta entitat, vinculada als cercles il·lustrats i reformistes, organitza la primera colònia infantil fora de Barcelona, adreçada a infants de famílies amb pocs recursos. Al 1906, serà l’Ajuntament de Barcelona on es dóna un gran impuls, amb la creació de la Comissió de Colònies Escolars. L’objectiu és doble: millorar la salut física dels infants a través del contacte amb la natura i, alhora, fomentar valors educatius i cívics en un ambient diferent del de la ciutat. Aquesta experiència marca l’inici d’un moviment que, amb el temps, es diversifica i es transforma segons les necessitats socials, ideològiques i pedagògiques de cada moment.

El Museu Hidrolèctric de Capdella ha organitzat, aquest estiu del 2025, una exposició sobre els cent anys de Colònies a la Vall Fosca. L’arribada del bon temps a l’estiu s’aprofita per gaudir dels entorns privilegiats, com la Vall Fosca. Aquesta ofereix natura, patrimoni cultural, bones instal·lacions, aire net i vida compartida. Aquests elements converteixen el territori en un lloc privilegiat per al lleure, la salut i el creixement de milers d’infants i joves catalans.

Anem de colònies fa un recorregut per més de cent anys de colònies infantils a la Vall Fosca. La mostra és fruit d’una recerca meva realitzada durant uns anys. Al llarg d’un segle, les colònies infantils responen a metodologies pedagògiques diverses, a interessos empresarials, a objectius ideològics del règim franquista i, també, a l’esperit de deixar un món millor i el compromís amb el país. Quatre etapes històriques defineixen el fil conductor de l’exposició, que s’associen a quatre tipologies de colònies:

• Colònies de l’Ajuntament de Barcelona amb el patrocini de la Societat Energía Eléctrica de Catalunya (1917, 1918, 1919 i 1923). Neixen com a colònies sanitàries, l’higienisme, i esdevenen un espai d’experimentació pedagògica, Escola Nova. Hi participen vint-i-cinc nens cada estiu. Canvi d’aires: del Raval al Pirineu, de colònies sanitàries a un laboratori de pedagogia.
• Colònies de Molinos Fecsa (1956–1993): Vacances organitzades i finançades per l’empresa per als fills i les filles dels treballadors. Un model de bo social vinculat al món laboral. Hi participen uns cinc-cents infants cada estiu. Vacances pagades per l’empresa.
• Colònies de l’OJE (1957-1979): Una eina del règim franquista per formar joves lleials al sistema. Disciplina, uniformitat i adoctrinament. Joves addictes al règim. Hi participen uns cinc-cents infants i joves cada estiu.
• Colònies Escoltes: Educació en llibertat, activitat arrelada als valors de l’escoltisme i al respecte pel medi natural. Hem escollit una de les diferents entitats que durant aquests anys realitzen colònies a la Vall Fosca, l’agrupament Escolta Ramon Folch de Bellpuig d’Urgell. Hi participen vint-i-cinc infants cada estiu. Compromís amb el país i per fer un món millor de com l’hem trobat.

Les colònies infantils evolucionen al ritme dels corrents pedagògics i dels canvis socials de cada època. Al llarg del segle XX, reflecteixen clarament el pas d’un model educatiu tradicional cap a propostes més innovadores i transformadores. A principis del segle XX, predomina un model escolar autoritari, rígid i basat en la memorització, on l’infant assumeix un paper passiu, sotmès a la disciplina i a la repetició de continguts. Però a mesura que avança el segle, pedagogs com Maria Montessori, Ovide Decroly, Célestin Freinet o Joan Gelabert —que aplica una pedagogia viva a la Vall Fosca—, impulsen una nova mirada educativa. Proposen un aprenentatge actiu, amb el joc, l’experimentació, el treball cooperatiu i el contacte amb la natura com a elements clau per al desenvolupament integral dels infants.

Amb l’arribada del franquisme, aquest impuls renovador es talla en sec. L’educació es posa al servei del règim, tant dins de l’escola com en les activitats de lleure. Les colònies organitzades per l’OJE (Organización Juvenil Española) busquen inculcar valors d’obediència, disciplina, religió i submissió a l’autoritat. L’adoctrinament substitueix qualsevol proposta pedagògica crítica, i es limita qualsevol forma de pensament autònom.

A partir de la dècada dels seixanta, amb una societat que comença a obrir-se i a qüestionar el model dominant, es recuperen les metodologies actives. Educadors i mestres, sovint vinculats a l’escoltisme o a moviments de renovació pedagògica, tornen a posar al centre l’autonomia, la creativitat, la responsabilitat i el treball en equip. Les colònies tornen a ser un espai educatiu viu, amb propostes que s’allunyen del dogmatisme i aposten per l’experiència com a eina d’aprenentatge. La coeducació, la gestió emocional, la inclusió, el respecte a la diversitat i la sostenibilitat esdevenen part essencial del projecte pedagògic. Les colònies continuen actives i arrelades, oferint als infants i joves una experiència educativa significativa, adaptada als reptes i valors del món actual.

Anem de Colònies consta de trenta-un plafons amb fotografies, textos i enllaços QR. També hi ha nombrosos objectes que diferents persones i institucions han deixat, i que són uns elements claus per entendre les quatre etapes de les Colònies. Aquesta visió històrica ens aporta diferents elements pedagògics per a valorar la importància de l’educació no formal per al  creixement físic, intel·lectual i ètic dels infants i joves que hi participen. Alhora, l’exposició ens aporta el coneixement històric de dos models de societat ben diferents. Un primer de Totalitarista basat en uns privelegis d’uns pocs, i que han tornat en força en les institucions públiques de diferents països del món occidental. I un segon basat en Drets i Deures de les persones, per la defensa de la igualtat de totes les persones que convivim en un mateix lloc i el respecte i la cura del Medi Ambient. El coneixement del passat ens porta a la construcció del present i la projecció del futur. I tal com diu l’escriptor Elias Canetti:

Si cada època perdés el contacte amb les anteriors, si cada segle tallés el cordó umbilica., només podríem construir una faula sense futur. Seria l’asfixia.