La vida està feta de totes les petites coses que vivim i de les experiències que ens fan créixer i que ens recorden que guardem un trosset de cada moment viscut. Però hi ha moments especials que saps del cert que t’han fet ser com ets. Saps que quan miris enrere veuràs que aquell moment t’ha canviat la vida, t’ha canviat per dins.
Cada vegada que algú es creua en la meva trajectòria, si no coneix quina ha estat la meva passió, no m’arriba a conèixer. Segurament molta gent m’entendrà millor quan li digui que he sigut cap escolta, també conegut com a monitor voluntari d’un agrupament escolta, durant nou anys i que continuo liderant projectes en el món de l’escoltisme. Algú, però, em preguntarà: per què tantes hores de feina sense cobrar?
Sóc qui sóc perquè un bon dia vaig arribar a un petit agrupament de Sants-Badal anomenat AE Skues a fer les pràctiques del curs de monitora. Quan vaig veure el que feien en aquelles sales decorades amb mostres dels seus aprenentatges, em vaig quedar captivada. Vaig pensar: “Fa quatre anys que estudio educació i és la primera vegada que veig un espai on eduquen en valors a través de l’acció”. Gent voluntària que l’únic que buscava era educar i ajudar altres infants i joves a ser crítics amb l’objectiu de millorar el seu entorn. Gent que l’únic que feia era escoltar els nens i nenes i motivar-los a participar en projectes que els ajudaran a ser millors ciutadans.
En aquells petits caus vaig veure com l’amor per un fulard de color groc i verd els unia en l’esforç per millorar contínuament el seu entorn i gaudir de la convivència en un espai natural i lliure de contravalors com la competitivitat, el consumisme i l’individualisme de la gran ciutat de Barcelona.
Al cau les diferències eren oportunitats de canvi i creixement. Érem molt diferents, però entre debat i debat creàvem vincles que ens feien adonar que per transformar la societat també havíem de millorar-nos a nosaltres mateixos, implicar-nos més i donar exemple amb la nostra acció quotidiana. El cau ho impregna tot, es viu dins i fora de l’horari de trobada, t’educa de manera transversal.
Com a cap escolta he passat moments durs, però totes aquelles experiències valen la pena quan un nen et somriu, un adolescent et fa una crítica i una proposta, o quan un jove et proposa fer nous projectes per millorar el barri.
Acostumem a dir: “Escolta un dia, escolta sempre”, i ho diem perquè la sensibilització social i la responsabilitat ciutadana la inoculen tots els petits moments viscuts a l’escoltisme.
