Autor: José Palos

La crisi generada per la covid19 ha paralitzat i obligat a revisar gairebé tot. Però quan se superi la pandèmia gairebé tot es tornarà a reiniciar i possiblement no hagi servit per corregir un model que, certament, ha generat millores per una petita part de la població del planeta, però que ha aguditzat molts problemes per a molts milions més d’habitants. Problemes i riscos antics que es van arrossegant com l’increment de la bretxa digital, l’educació bàsica per als països pobres, la intensificació de la competència entre superpotències, la neocolonizació, les pandèmies o el canvi climàtic. Aquest últim de caràcter…

Encara que estic acostumat a veure-ho pel carrer, en un programa de televisió seriós, de política crec, em va grinyolar. Jo no tinc ni idea de moda. Em va fer pensar en les hores que les nostres mares i àvies es passaven cosint forats a la roba, perquè anéssim dignes i dissimulés que no teníem molta més roba que posar-nos ni possibilitats de comprar-ne. Dubto si elles veurien alguna lògica funcional a portar roba, de vestir i abrigar, trencada expressament. També vaig pensar si aquesta imatge no podia ofendre o molestar a la quantitat de gent que abans i ara…

Estem tan bombardejats d’informació que realment suposa un esforç no desconnectar. Però, ara més que mai, ens cal que la ciutadania pensi i actuï de forma crítica i reflexiva, amb una ment oberta, amb el dubte raonat i raonable, seleccionant i contrastant informació, analitzant propostes, argumentant i actuant en base a conclusions pròpies.

La ciutat és un espai construït on resideixen, es concentren i realitzen les seves activitats grans col·lectius de ciutadans. És una realitat física però també es una construcció social i com a tal té ideologia, cultura, valors i un entramat de relacions socials i econòmiques complexes.

El sistema és conscient que comença a ser necessari revisar el criteri que ha seguit sempre: triar creixement econòmic abans que equilibri ecològic i justícia social. Des de l’educació s’ha d’ajudar formant a una ciutadania crítica i amb un fort sentit de justícia.

Estant totalment d’acord amb el manifest, que ja vaig signar, la seva lectura m’ha portat a exposar algunes reflexions.

Aquest article i altres d’anteriors ja publicats volen compartir de forma sintètica, amb el risc de no fer grans aportacions, les meves quasi certeses del que funciona en l’aprenentatge i ensenyament; quasi certeses construïdes al llarg de tota la meva vida professional com a docent.

El desenvolupament i enfortiment del sentiment de pertinença de les persones o els grups en un territori ajuda a construir consciència de vinculació, afavoreix les actituds participatives i de cooperació en el medi i en la comunitat, i facilita el procés d’inclusió i la cohesió social

Però no havia passat la moda això dels Eixos Transversals del currículum? No, doncs no era una moda, i l’Aprenentatge Servei tampoc ho és ara.

El sentiment de pertinença a un lloc, al barri, al poble, diguem en termes generals a un territori, es genera a partir de l’actuació directa en ell, de la participació en la seva transformació