Autor: Miquel Martínez

L’alegria popular davant les normatives que impedeixen l’ús dels mòbils a les escoles és semblant a la que tenim quan davant d’un problema de salut ataquem el símptoma i no n’abordem la causa. Estic a favor de la limitació en l’ús dels mòbils als centres educatius i més en la infància i l’adolescència, però no ens confonguem. Està bé, però no és ni de bon tros suficient i en alguns casos pot no ser convenient per aconseguir allò que pretén: evitar l’addicció i la pèrdua d’autocontrol Convé que a la vida escolar, a l’aula i fora, s’evitin situacions que generin…

Si com s’afirma en els darrers informes prospectius i podem comprovar al llarg d’aquests anys posteriors a la pandèmia, la intel·ligència artificial generativa serà la innovació de la propera dècada i la protecció física i tecnològica serà fonamental per abordar els nous desafiaments que comporta la societat digital, aleshores cal considerar la formació en valors com un dels components principals de l’educació que cal preservar avui en la formació de les generacions d’infants i joves. Educar en valors significa propiciar situacions i condicions que facilitin millor autoconeixement, més capacitat de pensament i comprensió crítica sobre la realitat, més competències d’autoregulació…

Una demostració que això és possible ha estat els acords en el si del programa de millora i innovació en la formació de mestres MIF a Catalunya. Un d’ells al voltant de l’accés dels estudiants que volen estudiar per ser mestres. Aquest és un exemple de molts altres acords que s’han fet i que cal continuar fent amb la implicació i corresponsabilitat de tothom: canvis per millorar el model formatiu inicial, en l’accés a la professió, en la formació continua i en altres accions de desenvolupament professional que estimulin la millora i el benestar en el sistema educatiu…  Però ja…

Ara bé la gran majoria de propostes de millora mitjançant el lideratge per a l’aprenentatge quan es refereixen a resultats d’aprenentatge de l’alumnat es centren en els aprenentatges clàssicament acadèmics i més socialment valorats. Cal aprofitar aquesta mirada i centrar-la la també en l’aprenentatge principal que cal que l’escola conreï: formar persones amb criteri propi que vetllen pel bé comú i capaces de contribuir a una ciutadania més democràtica i inclusiva que l’actual. Aquests aprenentatges ètics i morals no sempre han estat considerats a la pràctica com a cabdals a l’educació, malgrat sempre es declaren com a tals. Per això…

Una educació orientada a ser un ascensor social, a aprofundir en els valors de la democràcia, i en la formació d’una ciutadania crítica i activa on totes i tots siguem més iguals entre nosaltres i també més lliures requereix un bon acompanyament polític i legislatiu. Un acompanyament que permeti garantir com a mínim dos objectius: reduir fins a eliminar la segregació escolar i la desigualtat educativa derivada de les condicions socials d’origen  i garantir que tota escola i institut sigui un espai de vida democràtica. Des de fa més de mig segle sabem que la desigualtat educativa és persistent i…

Cal educar en valors oferint recursos per denunciar la falta de drets, indignar-nos i reaccionar quan som víctimes d’un tracte no respectuós. L’objectiu és formar persones resistents a tot intent de dominació que siguin capaces de comprometre’s en projectes comuns.

Sovint es considera el diàleg com a valor perquè quan és autèntic significa escolta, ús d’arguments per expressar les nostres idees i sentiments, acceptació de l’altre i interès pels seus interessos.