Browsing: General

En l’anomenada societat del coneixement, les tecnologies, la intel·ligència artificial i les pantalles són protagonistes i acceleradors de grans canvis. La humanitat i l’educació s’estan tecnificant a ritmes accelerats i accepten com a desitjable qualsevol innovació tecnològica.

El servei a la comunitat beu de les fonts de l’ètica de la cura i de la fraternitat i és la més clara senyal de civilitat, per això cal que ocupi un espai rellevant en l’educació. Però és una pràctica no està exempta de riscos: messianisme, autosuficiència, frivolitat, assistencialisme…

Una de les possibles causes del plagi és la manca d’alfabetització en escriptura acadèmica i de recerca. Sembla lògic que, per evitar aquestes conductes que atempten contra els drets d’autoria i l’ètica acadèmica, és necessari ensenyar aquestes competències.

Estem tan bombardejats d’informació que realment suposa un esforç no desconnectar. Però, ara més que mai, ens cal que la ciutadania pensi i actuï de forma crítica i reflexiva, amb una ment oberta, amb el dubte raonat i raonable, seleccionant i contrastant informació, analitzant propostes, argumentant i actuant en base a conclusions pròpies.

Recentment ha començat el que serà el curs escolar més anòmal de la història. Infants i adolescents han trepitjat escoles i instituts per primera vegada en sis mesos. Sis mesos –vacances incloses– que cada família ha sortejat com ha pogut. I cada equip docent també.

La pandèmia ens obliga a cooperar per vèncer-la i la pandèmia ens recorda que la solidaritat és una de les eines de supervivència humana més efectiva. La salvació no està en l’individualisme i la competició, el futur és de les comunitats que cooperen solidàriament.

La campanya d’aquest estiu hagi estat la més atípica i difícil de les darreres dècades. La participació ha superat les expectatives, però no impedirà que les entitats necessitin molt de temps per sobreposar-se del sotrac econòmic. I les mesures de prevenció del virus han estat efectives, si bé el resultats no son del tot extrapolables.

La crida per fer #ApSdesdeCasa ha assolit l’objectiu de demostrar que és possible seguir realitzant activitats d’aprenentatge servei i servei comunitari en situació de confinament. En aquest article recollim els 19 projectes més destacats que s’han presentat.

El projecte La Violència Secreta és un taller per a joves i adolescents d’ESO i batxillerat que incideix en la prevenció de les violències de gènere des de les arts escèniques, proposant treballar l’art des d’un punt de vista multidisciplinari. El projecte abraça eines de creació des de la dramatúrgia, la música, la dansa i l’audiovisual, obrint el ventall de llenguatges per aconseguir-ne un de transformador.

La figura autoritària i distant del mestre ha mutat cap a un model més proper i càlid, que ajuda els infants, els estima i els hi ho demostra. Tot i això, hi ha relacions que no rutllen i, quan això passa, els nois i noies queden, en bona part, desemparats.