Browsing: General
Dormir a l’aire lliure, recollir herbes aromàtiques, banyar-se en un llac, fer la compra algun dia, aprendre un joc de cartes… i així fins a 20. Aquests “deures d’estiu” contribueixen al desenvolupament de la persona i respecten el seu dret al descans, l’esbarjo i el joc recollit a la Convenció dels Drets dels Infants.
El ‘nostre’ Grup d’Ajuda Mútua el formen vuit joves d’entre 19 i 21 anys. Allò que els convoca no és tant un problema comú com una trajectòria difícil que han d’encaixar i unes ganes immenses de tirar endavant. I el GAM els permet caure sense trencar-se.
Estant totalment d’acord amb el manifest, que ja vaig signar, la seva lectura m’ha portat a exposar algunes reflexions.
L’estudiant ha de tenir un paper actiu. Ha de ser conscient del seu poder com a subjecte que pot i ha d’aprendre autònomament per conèixer el món. Aprenentatge autoregulat, autodirigit i ‘heutagogia’ són conceptes que posen l’accent en l’activitat del mateix estudiant de cara a l’accés al coneixement que se li obre de forma aclaparadora.
Al llarg dels darrers mesos diversos informes internacionals han denunciat com a l’Estat espanyol hi ha una alta proporció d’infants i joves en risc d’exclusió social i el creixement de l’abandó escolar, sense que hi hagi cap estratègia, pla o programa específic per a eliminar el que anomenen “segregació efectiva de facto”.
El moviment ‘Fridays for Future’ convida a recordar un llibre de l’antropòloga Margaret Mead publicat els anys setanta (‘Cultura i compromís’); allà l’autora afirmava que hi ha moments que la societat ha d’aprendre dels joves, moments que ells creen i transmeten als adults la novetat.
Darrerament sembla que ha repuntat l’interès per les assemblees de classe; menys del que convindria, però alguna cosa es mou.
Només d’entrar a l’Escola Pública Giner de los Ríos, de Mairena de l’Aljarafe (Sevilla), ja veus que la bellesa forma part de la seva pedagogia. Es nota cura i sentit estètic en tots els detalls: en els colors, en els quadrets amb els projectes dels nens i nenes, en les orles de pedretes… Entres a l’escola i somrius!
«Sortir de la zona de confort» ha esdevingut una expressió que repetim sovint per advertir del perill d’acomodar-se a una situació que, per coneguda, pot resultar limitadora i impedir a una persona créixer i desenvolupar-se. És obvi que hi estem d’acord; ara bé, avui ens prenem la llicència d’acostar-nos-hi amb una mirada crítica per defensar que abans de sortir de la zona de confort és interessant entrar-hi.
Em parlen de la pel·lícula ‘El mayor regalo’. Em diuen que té a veure amb el perdó i la reconciliació en diferents situacions de greuges, de delictes, d’assassinats. Qui els ha patit i parla de perdó, ho fa sentint-se alliberat.
AMB EL SUPORT DE
El Diari de l’Educació, 2026
