Browsing: General
L’estudiant ha de tenir un paper actiu. Ha de ser conscient del seu poder com a subjecte que pot i ha d’aprendre autònomament per conèixer el món. Aprenentatge autoregulat, autodirigit i ‘heutagogia’ són conceptes que posen l’accent en l’activitat del mateix estudiant de cara a l’accés al coneixement que se li obre de forma aclaparadora.
Al llarg dels darrers mesos diversos informes internacionals han denunciat com a l’Estat espanyol hi ha una alta proporció d’infants i joves en risc d’exclusió social i el creixement de l’abandó escolar, sense que hi hagi cap estratègia, pla o programa específic per a eliminar el que anomenen “segregació efectiva de facto”.
El moviment ‘Fridays for Future’ convida a recordar un llibre de l’antropòloga Margaret Mead publicat els anys setanta (‘Cultura i compromís’); allà l’autora afirmava que hi ha moments que la societat ha d’aprendre dels joves, moments que ells creen i transmeten als adults la novetat.
Darrerament sembla que ha repuntat l’interès per les assemblees de classe; menys del que convindria, però alguna cosa es mou.
Només d’entrar a l’Escola Pública Giner de los Ríos, de Mairena de l’Aljarafe (Sevilla), ja veus que la bellesa forma part de la seva pedagogia. Es nota cura i sentit estètic en tots els detalls: en els colors, en els quadrets amb els projectes dels nens i nenes, en les orles de pedretes… Entres a l’escola i somrius!
«Sortir de la zona de confort» ha esdevingut una expressió que repetim sovint per advertir del perill d’acomodar-se a una situació que, per coneguda, pot resultar limitadora i impedir a una persona créixer i desenvolupar-se. És obvi que hi estem d’acord; ara bé, avui ens prenem la llicència d’acostar-nos-hi amb una mirada crítica per defensar que abans de sortir de la zona de confort és interessant entrar-hi.
Em parlen de la pel·lícula ‘El mayor regalo’. Em diuen que té a veure amb el perdó i la reconciliació en diferents situacions de greuges, de delictes, d’assassinats. Qui els ha patit i parla de perdó, ho fa sentint-se alliberat.
Sociòlegs i antropòlegs coincideixen en assenyalar que existeixen desigualtats urbanes que porten a obrir o incrementar ‘processos de guetització’ en els barris. Com és sabut, no totes les àrees segregades són guetos o enclavaments ètnics, com tampoc tots els habitants d’aquests indrets són igualment pobres.
Hi ha un espai professional ampli que recau principalment (per no dir exclusivament) en el/la pedagog/a. Des de les facultats d’Educació hem d’acceptar sense complexos l’amplitud de la pedagogia però evitant formar professionals dispersos/es i sense competències adequades.
L’aprenentatge servei va camí de convertir-se en un exemple de lenta revolució educativa, encara que avui ens costi adonar-nos dels canvis que s’esdevenen a foc lent.
Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?
AMB EL SUPORT DE








El Diari de l’Educació, 2025