El Monstre al Laberint és una creació de Jonathan Dove que, per encàrrec de Simon Rattle al capdavant de la London Symphony Orchestra, va ser concebuda com una òpera participativa, amb la idea que adolescents i joves poguessin compartir escenari amb professionals de la música i de les arts escèniques.
Ara l’acull el Gran Teatre del Liceu de Barcelona sota la direcció d’escena de Paco Azorín que ha volgut donar a l’obra una lectura molt actual buscant el paral·lelisme entre el Mite de Teseu (argument de l’òpera) i la realitat de les migracions i les persones refugiades tenint present que al 2020 ACNUR, l’Agència de la ONU per als Refugiats, ja alertava que s’havia arribat als 71 milions de refugiats i desplaçats, una xifra rècord, de la qual la meïtat són infants. “Aquest espectacle va del monstre que hem creat, el primer món – el sistema, cal rebentar-lo, i les futures generacions, aquests joves participants, són clau per canviar-lo”, remarca Carlos Martos, director de coreografia del moviment de l’espectacle.
Tot un repte col·lectiu on, en aquesta edició, hi han participat gairebé 700 alumnes de 17 centres educatius, tots ells repartits en 4 funcions de l’òpera. La convocatòria per a l’any que ve ja està oberta, els centres interessats s’hi poden presentar i a finals de juny el Liceu, juntament amb el Consorci d’educació de Barcelona, farà la selecció per a repetir l’experiència a la temporada que ve.
Un projecte pedagògic global
Aquesta proposta va molt més enllà d’acostar l’òpera als adolescents des de l’àmbit artístic i musical, és un projecte pedagògic global amb el qual es poden treballar diferents àmbits del saber. A més de ser un espai de trobada a on compartir coneixements i idees, i potenciar així els avantatges del treball en equip.
I amb aquesta interpretació artística d’Azorín es genera una forta connexió amb l’actualitat, que desperta consciències i convida a fer una reflexió crítica i generar debat sobre el món que ens envolta entre els seus joves participants. Tal com assenyala el seu director i escenògraf, “l’òpera, com a instrument didàctic, ens ensenya no només aspectes musicals i escènics, sinó també a ser millors ciutadans. I quina manera millor d’aprendre que jugant a fer una òpera a l’escenari del Liceu”.
Nou servei educatiu. LiceuAprèn
La passada temporada 19/20 el Liceu va estrenar un nou programa educatiu sota el nom LiceuAprèn. Un canvi del clàssic servei educatiu però també amb la voluntat de renovar tota l’oferta artística adreçada al públic familiar i escolar. Així s’ha creat entorn de cada espectacle tot un projecte educatiu per a treballar la música i arts escèniques, però també altres línies i disciplines del saber.
L’òpera és una de les arts escèniques més desconegudes i inclús llunyanes per al públic jove. Per tal de trencar aquestes barreres i connectar amb ells el LiceuAprèn impulsa també projectes participatius com El Monstre al Laberint.
Jordina Oriols, responsable d’aquest nou servei d’El Gran Teatre del Liceu, explica “amb aquesta nova línia d’actuació, que anirem desenvolupant amb força en les properes temporades, volem donar l’oportunitat a joves de diferents centres educatius a fer una primera immersió al món de l’òpera i participar en el procés de creació d’una proposta escènica al costat d’un equip artístic professional i que culmina amb la mateixa funció a la Sala Gran del Liceu”.
Aquesta ha estat la primera proposta de projecte participatiu. S’havia d’estrenar just quan va començar la pandèmia, però tot es va aturar. Al setembre es va poder reprendre i aquest passat mes d’abril per fi es va estrenar amb totes les adaptacions necessàries per ajustar-se als protocols anti Covid-19. La idea és que El Monstre al Laberint estigui durant 3 o 4 temporades més, cada any amb nous participants de diferents centres, i després ja es crearà un nou projecte participatiu.
Centres i joves participants
La proposta d’El Monstre al Laberint va dirigida a alumnes d’ESO i Batxillerat. Els centres que participen en la convocatòria no han de tenir cap requisit especial, tot i que es dóna prioritat als centres d’alta complexitat i als Batxillerats de modalitat artística i arts escèniques, ja que s’entén que per als seus alumnes és tota un aprenentatge i creixement personal poder participar activament en una òpera i actuar dalt d’un escenari.
A l’hora de presentar-se els centres educatius de Barcelona han de sol·licitar-ho a través de la Convocatòria unificada de programes educatius del Consorci i els de la resta de Catalunya ho fan directament a El Gran Teatre del Liceu.
En la primera edició l’any 2020, la resposta va ser molt bona, tot i no poder estrenar l’espectacle per l’esclat de la pandèmia. De fet, la majoria de centres van demanar poder repetir a la segona edició per poder completar l’experiència. Han estat un total de 14 centres, 12 de la ciutat de Barcelona, un de la Garriga, un d’Igualada i un altre de Vilanova i la Geltrú. Oriols destaca “aquest any ha estat tot un repte, tant els equipaments artístics com els centres educatius vàrem començar el curs amb molta incertesa, però tot i així hem assolit tots els objectius amb l’esforç i compromís de tots ells”.
Una oportunitat per als centres i formació del professorat
El projecte va de setembre a març. En una primera etapa, el LiceuAprèn ofereix formació musical i escènica per al professorat de música dels centres participants. Però també xerrades formatives sobre simbologia mitològica i altres temes d’actualitat relacionats amb l’òpera.
Els centres però també han rebut un suport constant i proper per part de tot l’equip artístic de l’espectacle i de gestió del projecte. En Miquel Estal, professor de música dels Jesuïtes del Clot, que hi ha participat amb el curs de 4 d’ESO, comenta: “a l’inici es treballa la lectura i assaig de la partitura de forma presencial, i després ja cadascú al centre amb l’ajut del Liceu. Per mi ha estat cabdal l’atenció de la Buia Reixach, directora de cors, que ens ha ajudat molt en els assajos vocals i de posada en escena”. Per la seva banda, Carmen Guinart, professora de música del Col·legi Sagrada Família de Sant Andreu, destaca la figura de Carlos Martos, director de coreografia del moviment dins l’espectacle, “és una passada l’empemta que posava en tots els assajos, encomanava la seva energia als alumnes”.
A més, el LiceuAprèn també ofereix materials i actuacions complementàries per al professorat d’altres àmbits com dibuix tècnic i audiovisual, Llengua i literatura, història, etc. que afavoreixen la contextualització d’El Monstre al Laberint al llarg del curs.
A banda d’això, el servei educatiu del Liceu intenta acompanyar els centres en el disseny i desenvolupament de projectes singulars i propis que es puguin generar a partir d’aquesta experiència artística.
Assajos i estrena malgrat la Covid-19
De setembre a gener, es prepara als alumnes participants en l’àmbit artístic al mateix centre. Fent que des del primer moment se sentin part del projecte i visquin amb il·lusió el fet de poder participar en un espectacle d’òpera. En aquest sentit, Manel Valdavieso, director musical, defineix “el cor d’aquest com una oportunitat per aprendre que junts es poden fer moltes coses, un treball en equip que ens porta a realitzar un gran projecte”.
A partir del mes de gener el professorat i els alumnes assisteixen ja als assajos musicals i d’escena que es fan al teatre del Liceu. Es fa una distribució dels centres per tal d’equilibrar el nombre de grups que formen els tres cors d’aquest muntatge. En el cor de nens s’hi assignen els grups de 1r i 2n d’ESO, en el cor de joves hi ha els alumnes de 3r i 4t d’ESO i en el cor d’adults hi trobem els nois i noies de 1r i 2n d’ESO.
S’estableix un calendari d’assaig que agrupa a alumnes de 4 centres diferents a cada assaig, i que serà el seu mateix grup el dia de la funció. És aleshores quan s’integren i es veu el resultat del treball en equip, i es viu l’emoció de pujar dalt d’un escenari i actuar amb tota la posada en escena i la música en directa de l’Orquestra del Conservatori del Liceu. En Teo del Institut La Sagrera, un dels participants del cor de joves, comenta “ho vam començar a cantar a l’insti amb els àudios que ens van passar i amb la professora ajudant-nos, ara aquí és molt més impressionant, amb la orquestra és molt més potent, hi ha molta diferència!”.
El Covid-19 ha provocat canvis però també oportunitats. Com explica Oriols “les adaptacions en la posada en escena ens han fet descobrir l’espai de la platea que en un futur la seguirem utilitzant perquè ens permet que els grups que no estan dalt de l’escenari, estiguin com a espectadors i actius al llarg de tot l’espectacle”.
La proposta ha tingut molt bona acollida entre el públic. Molta de la gent que ha assistit com a espectador estava vinculada als artistes, hi havia famílies i amics dels joves participants. Però les persones que no tenien aquesta vinculació han tingut resposta positiva.
Joves involucrats i futurs amants de l’òpera
A través de les valoracions, sempre positives, dels professors dels centres i de les enquestes anònimes fetes als alumnes posteriorment, el Liceu ha pogut constatar que per als joves participants l’experiència ha estat emocionant i impactant. A banda del creixement com a persones que els pot suposar el fet de viure l’art com a eina de crítica i reflexió social. Com diu la Tania del Col·legi Sagrada Família “ha estat una experiència molt enriquidora, divertida i emocionant. Des del principi, tant els meus companys com jo ens vam engrescar en aquesta meravellosa oportunitat. Ha estat millor del que m’esperava. Des del Liceu ens han tractat amb molt de carinyo, i m’ho he passat súper bé, tant en els assajos com en les actuacions”.
Amb aquest projecte el Liceu ha aconseguit que realment, els joves participants després de fer aquest projecte es mirin i s’escoltin l’òpera d’una altra manera. Per exemple, la Martina del Col·legi Sagrada Família reconeix “ara tinc molt clar que hi tornaria com a espectadora, ja que he tingut el privilegi de veure el treball que porta una òpera per darrere i arran d’això valoro molt més el treball del teatre i puc arribar molt més a fons en els missatges que ens pot transmetre l’obra. Ara se que una opera no es la imatge que potser tenia d’ella… És molt millor i més propera!”
Ja que com diu Paco Azorín, “l’òpera també és un instrument de denúncia, intentem apropar l’òpera als més joves perquè vegin que no és una història de música antiga amb vestits d’una altra època, l’òpera és una eina per parlar d’aquí i ara, i sobretot per transformar i canviar la realitat”.
L’any que ve repetiran i hi haurà nous alumnes. Però des del servei de LiceuAprèn els agradaria poder seguir acompanyant d’alguna manera els joves que hi han participat en edicions passades, perquè segueixin gaudint i coneixent tot el què és el món de l’òpera.
