Pep Prats, director musical del programa Cantània, ha acompanyat aquest projecte des dels seus inicis al 1989. En aquesta entrevista ens explica una mica més la seva història, com funciona el projecte, els seus objectius i com la viuen els nens i nenes participants, però també els mestres de música que any rere any continuen sumant-se en un projecte que ja s’ha fet popular.
La Cantània és una de les primeres activitats escolars de L’Auditori. Com va ser el seu naixement i com ha anat evolucionant fins a la 32a edició?
La Cantània té dos etapes. Hi ha una història i una prehistòria. Va iniciar-se al 1989 a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, aleshores hi havia molt activitat i es feien formacions molt interessants per als mestres de les escoles municipals com l’Escola del Mar, l’Escola del Bosc, l’Escola Arc Iris, etc. Entre aquesta oferta també hi havia la voluntat d’implementar el cant coral i la música en l’àmbit educatiu. En aquest sentit, van sorgir dues activitats destacades, per una banda, la recuperació de les cançons de tradició oral i per l’altre, la trobada anual d’aquestes escoles per a fer una cantata. La primera edició es va fer al Palau de la Música i hi van participar 400 nens i nenes.
Aquestes dues propostes de mica en mica van anar evolucionant i a finals dels 90 amb l’entrada de l’Eulàlia Vintró, com a regidora d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona, es van acabar fusionant. I la cantata anual va a passar a ser una oferta per a totes les escoles de la ciutat de Barcelona.
A inicis de l’any 2000 aquesta proposta va arribar a l’Auditori de la mà de l’Assumpció Malagarriga, responsable d’educació musical de l’IMEB, i que aleshores passava a dirigir els Serveis Educatius de la nova institució musical.
Va ser en una trobada que vaig tenir amb l’Assumpció i el Josep Lloret director musical de l’Auditori, que vam tenir la pensada de transformar la Cantània en la versió que tots coneixem a dia d’avui.
La nostra intenció va ser modernitzar-la per tal d’ajuntar el món de l’escola amb el món de la creació musical. Volíem que els nens i nenes s’acostessin a la música d’ara i els compositors i els lletristes s’acostessin al món educatiu
Al 2001 es va estrenar la primera Cantània “moderna” La tonalitat de l’infinit amb música de Feliu Gasull i text d’Enric Casasses. I d’aquesta nova versió ja en portem 20, la última ha estat Virtual d’Óscar Peñarroya i Cèsar Aparício.
Qui hi ha actualment darrera d’aquest projecte?
Actualment som tot un equip. A la direcció musical hi ha l’Elisenda Carrasco, l’Oriol Castanyer i la Montserrat Meneses. A l’escènica l’Adrià Aubert, la Marta Gil i la Cristina Martí. I jo, Pep Prats, que porto la coordinació musical i he vist néixer i créixer la Cantània.
A més, comptem amb la Violeta Amargant, cap del Servei Educatiu, i la Marta del Olmo, responsable de producció artística, que a més, aquest any amb tot el tema de la pandèmia han fet un esforç brutal perquè la programa es pogués fer adaptant-se i prenent totes les mesures necessàries en tot moment.
Un programa local de Barcelona, Catalunya i que ha passat a ser d’arreu del món. Com ha estat aquest creixement?
Exacte poc a poc amb els anys ha anat creixent, i sempre sense fer ni gota de publicitat. Les escoles hi participen per tradició i perquè creuen en el projecte.
Als inicis va ser una proposta per les escoles municipals de Barcelona, després cap al 1997 va passar a ser per a totes les escoles de la ciutat. I a partir del 2001 comença a escampar-se per a tot Catalunya, primer a Granollers i Mataró, i després s’hi van anar afegint auditoris d’altres ciutats i poblacions.
Després també van afegir-se ciutats d’Espanya com Saragossa, Sevilla i a continuació Salamanca, Valladolid, Burgos o la ciutat de Parla (Madrid). I finalment, l’any 2005 el projecte arriba arreu del món, s’ha fet a Amèrica Llatina a Ciutat de Mèxic i Caracas (Veneçuela). I també a Brussel·les (Bèlgica), Guimarães (Portugal) o Mainz, Bremen, Biefeld, Neustadt i Koblenz (Alemanya). Per tant, la Cantània també es tradueix al castellà i en les llengües dels països que l’adopten.
Quantes escoles hi participen cada any?
Cada mes de setembre tenim les inscripcions a on s’apunten cursos de cicle mitjà i superior de primària d’escoles de tot Catalunya. Aquest any no el podem fer servir de referència perquè ha estat especial. La Cantània va creixent any rere any, a l’edició del 2018-2019 van passar pels diferents escenaris quasi 60.000 infants d’entre 8 i 12 anys de 1.500 escoles, i van assistir al concerts més de 120.000 persones. Aquí no comptem les xifres de centres d’Espanya i d’arreu del món que també van participar.
Quin és l’objectiu del Cantània?
La Cantània és una cantata per a nens i nenes, fonamentalment escrita a una veu però ocasionalment a dues, tres o fins i tot quatre veus, amb 10 músics professionals d’alt nivell i que té una durada aproximada d’uns 45 minuts.
Però per nosaltres no és només un concert, és una activitat participativa que dura tot un any. Hi ha una primera fase dedicada a les sessions de formació del professorat, després el treball del professorat a la seva aula i per acabar els concerts finals interpretats pels alumnes inscrits.
En el fons el concert és el motor que ens permet durant tot l’any treballar amb els mestres de música i a través d’ells amb les escoles, els nens i nenes i les seves famílies
Com ho viuen els mestres de música, els nens i nenes i les seves famílies?
Els mestres de música ho viuen com un espai de trobada i de relació, a on d’alguna manera es reconeix i es dona la importància que li toca a aquesta matèria escolar, i per tant als propis centres.
Amb els infants el nostre objectiu principal és organitzar un acte pensat exclusivament per a ells, que per la qualitat i per la seva implicació personal i col·lectiva en l’acte, es converteixi en una vivència musical inoblidable per a tots. El que volem és que s’emocionin cantant de forma col·lectiva i en un espai com L’Auditori.
Però també vol ser un lloc d’integració de diferents cultures i capacitats. Ens agrada dir que la Cantània és democratitzadora i universal ja que acull a tots els nens i nenes de cicle mitjà i superior, no hi ha cap mena de selecció hi entren tots els que afinen i els que desafinen.
Amb aquesta proposta acostem els espais culturals i les sales de concerts de cada ciutat i poble a vegades a un públic no habitual. El dia del concert els pares i mares venen a un concert professional i no a un concert de final de curs. És una oportunitat única per acostar la música en viu i en directe a totes les famílies. Sabem que després d’assistir-hi, la immensa majoria valora molt més la música que es fa a l’escola.
Com és la formació del professorat?
Els fem tres jornades de formació, ja ens agradaria fer-ne més ja, aquestes són a l’octubre, al gener i al febrer. A més cal dir que està reconeguda pel Departament d’Educació de la Generalitat.
A la primera compositor i lletrista presenten la cantata, el tòpic que tracta i els directors els ensenyen les cançons. També se’ls marca en quins punts hi poden trobar alguna dificultat i analitzem plegats com treballar-la i superar-la.
A continuació, hi ha una xerrada docent en relació al tòpic, i també molt de treball de coreografia i de posada en escena pensant en el dia del concert. Cal dir que cada jornada s’inicia sempre amb una sessió de tècnica vocal.
A la darrera jornada es fa un assaig obert. Convidem dues escoles per a que vinguin a ser dirigides per als nostres directors i així els mestres veuen una sessió d’assaig real. A continuació, fem taula rodona per analitzar el treball fet.
Així, amb tot el material i recursos de la formació el professorat pot anar treballant la Cantània amb els alumnes que hi participaran.
Com es preparen a l’escola fins al dia del concert? Com és la posada en escena, i hi intervenen diferents elements?
A les escoles treballen la Cantània cada setmana a la seva hora de música, sabem que algunes amb permís de la direcció n’arriben a fer dues a la setmana, una dedicada exclusivament a aquest projecte. Normalment el primer trimestre l’hora de música està molt enfocada al Nadal, i a partir de gener comencen a treballar la cantata.
Les escoles també treballen el projecte de forma transversal des d’altres assignatures. Intentem que els temes que es tracten de fons puguin ser d’interès per a les escoles i per als propis infants.
Una de les matèries on també es treballa és la plàstica ja que intervé en la posada en escena. Des de la direcció del projecte es prepara molt la escenografia i el vestuari buscant petits elements, sempre econòmics i que es puguin adquirir fàcilment. Aquests creen efectes vistosos dalt de l’escenari, i es complementen amb la coreografia que també s’assaja des del primer moment.
I com és l’organització el dia del concert?
Els concerts són des d’inicis de maig fins a mitjans de juny. I hi ha una gran feina d’organització. Per tal de que puguin cantar tots els nens i nenes participants se’n programen varis. A cada concert hi canten, en funció de la capacitat de cada escenari on es realitza, entre 250 i 800 cantaires, i hi assisteixen de públic entre 350 i 1.800 persones, també en funció de l’aforament de cada sala.
Abans del concert es fa un assaig general, és emocionant perquè és la primera vegada que cadascun dels infants escolta els músics en directe, el dirigeix el director musical i comparteix espai amb els seus companys però també amb molts altres nens i nenes de la seva edat.
És curiós perquè tots els cantaires, no se n’escapa cap, sempre estan nerviosos ja sigui perquè estan a L’Auditori, fan un concert professional o perquè venen els pares i altres familiars a veure’ls.
Quins elements fan que sigui una experiència musical inoblidable per als joves cantaires?
Ui! Això ho hauríem de preguntar als nens i nenes. Jo veig molts avantatges al fet de cantar en grup. Els humans tenim tots necessitat d’emocions, ens agrada viure i sentir les emocions. I a la vegada aquestes condicionen el nostre estat d’ànim.
Si tots estem d’acord que l’emoció individual forma part del nostre dia a dia, l’emoció compartida té molts avantatges. Perquè jo m’emociono i sento que el meu company també s’emociona amb mi. Això ens dona un sentit molt gran de pertinença a un grup i tot el que això comporta socialment. És impressionant!
Cantar i fer música principalment és saber escoltar, si això s’apliqués al dia a dia a tots els àmbits moltes més coses s’arreglarien.
Què obtenim amb tantes veus infantils juntes? Quines característiques úniques té la veu infantil?
Amb tots els anys que porto dirigint la Cantània el que sempre percebo en cada nova edició és la increïble energia que tenen les veus dels nens i nenes que hi participen. És brutal l’emoció compartida que es viu i tots surten d’allà al·lucinats.
La Cantània d’aquest any portava de nom Virtual ha estat una coincidència?
Totalment, pensa que nosaltres les preparem amb tres anys d’antelació. Ningú s’hagués imaginat aleshores que viuríem una pandèmia on el món virtual prendria tanta importància a les nostres vides. Aquesta obra ha estat creada a nivell musical per l’Óscar Peñarroya i en el text per Cèsar Aparício.
L’obra Virtual retrata un món virtual a on el seu protagonista, un nen, està molt enganxat a l’ordinador i conversa amb l’assistent virtual, la Sara (una picada d’ullet pensant en la Siri). Un dia l’infant li demana a la Sara que canti, però aquesta no pot perquè no està programada per fer-ho i molt menys per sentir emocions. Però jugant amb ell acaba immersa en un món musical que la commou. Finalment, la Sara aconsegueix que el nen deixi de banda l’ordinador i vagi a celebrar un aniversari amb els amics de l’escola. Una reflexió sobre els avantatges del món virtual, però també sobre la necessitat de prescindir-ne quan realment no ens fa falta.
Com serà la proposta de l’any que ve?
L’any que ve hem preparat una proposta que és un homenatge a l’art. Es titula Clara, l’art per dins que l’ha musicat en Josep Maria Guix, l’ha escrit en Jordi Llavina, i en Marc Donat ha participat en la dramatúrgia. És la història d’una àvia que a través dels contes acosta el seu amor per l’art a la seva neta. Just l’estem acabant i a punt de gravar amb la coral infantil.
En cada nova edició intentem tocar estils i elements artístics diferents, perquè així proporcionem a les escoles noves propostes didàctiques per a treballar la música. Ja que ens trobem que la majoria d’escoles repeteixen any rere any.
Per què es diu que l’educació musical és tant important a la infància?
Penso que no soc pedagog i no tinc el nivell per contestar aquesta pregunta. Però l’educació musical és important per desenvolupar la sensibilització auditiva, vocal i també el ritme.
Tocar un instrument és molt emocionant, però crec que cantar, la veu és el nostre propi instrument, ho és més i a més, ho podem fer tots. L’experiència de cantar de forma col·lectiva és molt bonica i així també eduquem en respecte i civisme.
Com creieu que serà el Cantània del futur? Teniu altres referents mundials amb qui us fixeu?
Sí que mirem altres propostes internacionals i compartim moltes coses, per exemple a Xile ens fixem molt en el moviment Crecer Cantando o a Veneçuela amb el moviment de cors i orquestres. I també estem en contacte amb el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya que existeix de fa més de 50 anys.
En el futur esperem anar creixent i aprendre del dia a dia. Mira aquest any, a causa de la pandèmia, hem fet coses excepcionals que potser en els propers anys les aprofitarem. Per exemple, hem penjat en xarxa tota la formació per a les escoles, hem fet algunes coses presencials i d’altres també virtuals. O també hem vist que passar de 800 nens i nenes per concert a 400 ha comportat millores a nivell d’ordre i a nivell de prestació vocal. Són coses que ens han de fer reflexionar de cara al futur i sempre pensant en millorar.
