Formada en Antropologia Social a la Universitat de Buenos Aires, Verònica Pallini va dedicar la seva primera tesi a analitzar les Polítiques culturals d’un teatre independent de la seva ciutat. A partir d’aquí s’ha anat especialitzant en dues branques: per una banda, la seva faceta d’actriu, i per l’altre, en la pedagogia del teatre. El 2006 va venir a viure a Barcelona, oferia classes de teatre per a adults i va fer un doctorat a la Universitat de Barcelona. En aquesta ocasió, la seva tesi la va dedicar a l’Antropologia del teatre a on analitzava en profunditat la transformació dels seus alumnes a l’hora d’adquirir cada personatge. En poc temps va decidir crear l’escola com a tal, primer era Porta4 i després es va passar a dir L’Autèntica Teatre.
L’Autèntica Teatre és teatre i cinema, escola, sala, productora… tantes coses com potser? Quina va ser primer? I com s’ha anat transformant?
En el fons tot ve d’una conseqüència, i tot està comunicat i s’explica per la forma en què nosaltres entenem el teatre. Jo vaig iniciar l’escola de teatre, primer dirigida adults i a poc a poc ja dirigida a nens i nenes de diferents franges d’edat. Amb la tesi doctoral vaig veure que el teatre no pot ser personalista i així vaig decidir fer un equip. La veritat que a Barcelona hi ha grans professors d’interpretació, ha estat fàcil i senzill construir un bon equip pedagògic dins l’Autèntica. I som escola de teatre i cinema perquè són dos llenguatges germans que conflueixen l’un amb l’altre.
Quan vam començar el 2006 a Barcelona faltaven espais per a fer classes d’interpretació, per a crear i també per a exhibir, en aquella època hi havia poques sales de teatre independent. Després va venir tot un boom de sales i també va néixer la nostra. El 2009 vaig trobar un espai i allà vaig veure necessari crear també una sala.
I la productora primer neix amb projectes personals meus, però ara ens hem especialitzat com a sala de teatre dirigida a la primera infància de 0 a 6 anys i al públic. La idea és que les produccions un cop estrenades també puguin anar de gira i presentar-se a fires i festivals d’arts escèniques.
A més, ara també iniciarem convocatòries de residències per a companyies teatrals especialitzades en infants de 0 a 6 anys. Justament per potenciar la investigació i fomentar la creació de muntatges per aquest públic. La veritat és que és tot un espectacle veure aquests infants assistint al teatre i veure les seves reaccions i emocions, per això els cuidem tant.
Sala de teatre especialitzada en primera infància. És el millor públic teatral? Per què aquesta opció?
Quan ens vam iniciar amb L’Autèntica vam veure que a Barcelona hi ha molta oferta de sales per al públic infantil i familiar, però no n’hi ha una sala especialitzada en la petita infància de 0 a 6 anys. I nosaltres vam seguir en aquesta línia perquè just és la que anàvem programant des de l’inici i així ens van decidir especialitzar-nos.
En l’àmbit de producció sí que fem alguna cosa per adults també, però en l’àmbit de sala sí que ja ens especialitzem amb la petita infància. Perquè estem molt compromesos amb aquest públic, creiem que és necessari i treballem molt perquè aquestes propostes siguin de qualitat. A més, a Catalunya hi ha companyies de teatre per aquest públic molt potents i també tot un teixit com El Petit amb una llarga trajectòria darrera.
Quines companyies passen per aquí? Com us arriben les propostes? Sou una mica “caça talents” de noves propostes que acaben a sales més grans. Com ho feu?
Ui! N’han passat moltes i sovint venen a estrenar els seus espectacles a L’Autèntica i any rere any continuem programant amb elles. Tenim Titelles Pamipipa, Fes-t’ho com vulguis, L’Horta Teatre, Cacauet Teatre, Cia. Deliri, La Curiosa, Bruc Borther Company, Imaginary Landscape Factory & Factoría Los Sánchez, Xarop Teatre, Periferia Teatro, Ñas Teatro, Zig Zag Danza, i també artistes amb les seves propostes individuals com Anna Roig Dolz (Creixendo), Raquel Moron o Elisa M. Matallín, entre d’altres.
Com a productora audiovisual quins projectes teniu? Algun futur que podeu explicar?
Actualment, tenim Oh, uh, ah, ei !! Terra·Aire·Foc·Aigua, una instal·lació audiovisual que parla als més petits dels 4 elements de la natura. I que acaba sent tota una experiència col·lectiva a on compartim, juguem i finalment ballem en una petita discoteca.
I també Gràcia Autèntica. Un passeig autoguiat per les principals places del barri per a conèixer en grup la seva història i tot el seu passat. Una producció amb música original del rumbero Daniel Landry i també amb l’assessorament pedagògic del Taller d’història de Gràcia. Tenim una proposta adaptada a partir de cinc anys i un altre ja per a més grans a partir de vuit anys.
Aquest any tindrem alguna cosa nova però que encara no puc avançar.
Totes les nostres propostes van acompanyades d’una bona guia didàctica perquè els centres escolars interessats les puguin treballar a l’aula abans i després. I de fet, estem potenciant que totes les companyies que ens visitin també la tinguin per a poder obrir-nos més a les escoles i instituts.
Hi ha diferències entre ensenyar interpretació als més petits que als adults?
Les tècniques són les mateixes, hi ha diferència de graus, d’apropiació de la tècnica per un tema evolutiu de cada persona. Però l’imaginari d’un nen és molt diferent del d’un jove i al d’un adult, i és aquí a on més podem jugar i treballar amb els infants.
Els professors d’infantil i juvenil estan especialitzats en franges d’edat, pensa que des de l’inici de les classes ja es comença a preparar l’obra final de curs, tot el que es cultiva surt del mateix grup. Per això cal escoltar-los, cuidar-los i crear un espai de confiança per a poder treballar els temes que els interessen. Quan les propostes surten d’ells, la motivació és molt diferent.
Quins actors i actrius s’han format a L’Autèntica en aquests 15 anys d’escola? I qui trobem ara fent classe?
El nostre planter és sobretot gent que treballa de dia en la seva professió i de nit fa teatre com una cosa més perquè és la seva passió. També en tenim que ara ja són actors i participen en càstings per obres de teatre o sèries de televisió. Hi ha gent que segueix i altres que no, però com em deia a mi el meu professor de teatre, “encara que després siguis una mestressa de casa seràs una mestressa de casa diferent”, perquè el teatre és tot un camí de transformació que ens ajuda a créixer com a persones.
Actualment, tenim en el nostre equip de professors per adults a Alma Alonso, Fèlix Pons, Jordi Pérez, Jorge-Yamam Serrano, Josep Julien, Roc Esquius, etc. O oferint cursos d’especialització a Assun Planas o Daniel J. Meyer, per exemple. I per als cursos d’infants i joves a Adrián de Núñez, Asier Ramos, Marta Corral, Assun Planas, Elia Corral, o Neus Gispert, entre d’altres.
Ara tenim 150 alumnes, 6 grups d’adults i 6 grups d’infants i joves. Als matins tenim els cursos de professió professional, a les tardes els tallers infantils i juvenils amb diferents grups segons franja edat de 8 a 12 anys, de 12 a 15 anys i de 16 a 18 anys, i als vespres els d’adults.
Com heu aconseguit superar tots els entrebancs provocats per la covid-19?
Ha estat gràcies a dues coses ben importants, per una banda, els alumnes i per l’altre el públic, sense el seu suport no hauríem resistit. Amb el primer confinament vam sobreviure gràcies a passar les classes de teatre al zoom, i els alumnes volien continuar fent classe i ho vam assolir.
També penso que a Catalunya tenim un bon teixit cultural amb el qual ens hem recolzat i ens hem ajudat els uns als altres. Nosaltres estem dins ADETCA i la veritat és que les institucions durant tot aquest temps ens han ajudat molt. Em sento molt orgullosa de poder formar part d’aquesta gran família del món del teatre.
La Covid-19 també ens han portat coses bones com acostant-se de cop i volta a tot el món a través d’una pantalla. I també veig com hi ha hagut un retorn a l’escena en viu i també al petit format. Tinc la sensació que la gent té moltes ganes de tornar a sortir i necessita socialitzar de nou.
Teniu relació estreta amb escoles i instituts del barri de Gràcia?
Just ara comencem a acostar-nos a escoles i instituts. Aquest mes de juny sí que volem fer arribar a les escoles les propostes que tenim i el seu dossier pedagògic. Ho volem incentivar i sobretot a escala de barri a on tenim moltes escoles bressol, escoles i també instituts.
Creus que el teatre com moltes altres disciplines artístiques hauria d’estar més present a les aules?
Jo concebo el teatre com a una eina molt poderosa i potent de transformació humana i social, i per mi és fonamental. Però, també s’ha d’anar amb molt de compte perquè no qualsevol pot ensenyar art o teatre, cal haver-se format específicament en aquest àmbit, més enllà de la pedagogia, per acostar aquesta disciplina a l’alumne i no causar un afecte contrari. Si ho fem, cal fer-ho bé.
Sí que penso que el teatre permet a qualsevol persona reconèixer els seus registres expressius i obrir-los socialment. Perquè a través de la interpretació els nens i nenes aprenen a mostrar les seves emocions, a comunicar-se en públic i sobretot guanyen confiança en si mateixos, no es veuen frenats per un tema més cultural. Si es fes bé, podria ser meravellós.
