Durant la pandèmia tothom buscava aficions i coses per fer a casa. Així va ser com l’Eva Ayné, mestre, i la Lara Sánchez, il·lustradora, van unir forces i van crear el perfil d’Instagram Llapis i Pinzell per tal de compartir recursos, jocs i altres materials interactius per a famílies i mestres de primària. Recursos provats a l’aula per l’Eva i que poden ser d’utilitat a molta més gent, i il·lustrats amb el toc de color i humor de la Lara. A poc a poc aquesta comunitat ha anat creixent i ara ja sumen més d’11.000 seguidors.
Els seus recursos no només han agradat a la comunitat educativa d’Instagram sinó també a l’editorial Salvatella que de seguida li va veure molt de potencial. L’Eva i la Lara ja han publicat juntes diferents col·leccions per primària a l’editorial catalana, com la d’Aventures, Tradicions, Síl·laba a Síl·laba i les noves Llegim i Llegim i comprenem.
Com vas introduir-te en el món editorial?
Arran de Llapis i pinzell, un dia ens va agregar Salvatella a l’Instagram i amb la Lara vam decidir escriure’ls per veure si podíem fer res plegats. I així va néixer la nostra relació, i des de l’aleshores no hem parat de pensar coses junts.
Nosaltres n’estem molt contentes perquè, tot i que continuem compartint recursos de forma digital al Llapis i Pinzell, és cert que poder-ho aglutinar i imprimir en un llibre en paper li dona molta més entitat i valor.
I sabem que arribem a moltes més cases i aules. Hi ha moltes famílies que ens segueixen, i no són mestres, són pares i mares que busquen recursos pels seus fills i filles si els costa una mica més, etc. Però toquem les dues besants, tant famílies com mestres. Són materials molt pensats per utilitzar a l’aula, però a casa també poden funcionar.
Com definiries la feina de fer llibres per a petits?
Jo ja tinc la meva feina, que és fer de mestra, i la part editorial és més com un hobby, soc conscient que no en puc viure exclusivament.
Per mi fer llibres per a petits és molt màgic, perquè és com entrar a casa o aules dels infants i aportar el meu granet de sorra en el seu creixement i desenvolupament sense ser-hi present físicament. Per mi això és molt bonic!
Ets autora de quaderns d’estiu i tradicions, contes, una agenda per a mestres i ara d’una col·lecció per aprendre i acompanyar a llegir i a escriure. Com ha estat aquesta evolució?
A Salvatella vam començar amb la col·lecció Aventures, volíem crear uns quaderns d’estiu però allunyant-nos dels típics quaderns de repàs. Són propostes amb una història central i seguint el fil d’aquesta es plantegen problemes o qüestions que toquen diferents matèries curriculars. Són quaderns per fer-los créixer, no de repàs.
Com que va funcionar, vam continuar amb una proposta similar que va ser la col·lecció de Tradicions. Per Nadal vam plantejar un quadern en forma de calendari d’advent amb activitats per anar fent cada dia durant les vacances escolars. I com que també va ser tot un èxit va sortir també per Sant Jordi en vàrem treure una amb activitats sobre aquesta tradició tan nostra.
Aquestes dues col·leccions no tenen una edat específica, agrupen diferents cursos. Ja que jo que soc mestre veig que hi ha molta diversitat a l’aula, i a més, no tots els infants tenen el mateix procés maduratiu, per això treballen edats força àmplies. Hi ha un material per a petits, infantil i cicle inicial, i un altre per a grans que comprèn cicle mitjà.
Després va venir la col·lecció de Síl·laba a Síl·laba que per mi va ser un gran repte, el més gran de tots. Nosaltres, els mestres, sempre busquem un material seqüenciat per aquells infants que aprenen a llegir i a comprendre el que llegeixen, on treballar també la consciència fonològica, etc. A mi em costava molt trobar aquest material amb aquesta combinació, era quasi missió impossible, així que vaig decidir crear-lo jo mateixa.
També ha tingut una bona acollida, i des de l’editorial ens van proposar treure un quadern per aprendre a llegir i comprendre, així que ara hem tret aquesta nova col·lecció de Llegim i Llegim i comprenem.
Com és aquesta nova proposta?
Aquesta segueix una mica la proposta dels típics llibres per iniciar-se amb la lectura i que sempre han funcionat. Aquests llibres, però tenen unes il·lustracions ja una mica desfasades pels infants d’avui en dia, així que nosaltres hem plantejat una nova col·lecció amb un altre tipus d’il·lustració, el toc de la Lara li dona un aire més actual i renovat, i són llibres que poden durar anys perquè estan plantejats en diferents tipografies lletra de pal, lletra lligada i lletra d’impremta, per tant, van des d’I5 fins a 2n o 4t de primària. Cada nen o nena té el seu ritme a l’hora de llegir i no hi ha moltes col·leccions que ho tinguin en compte.
Inclou propostes de consciència fonològica una part molt important quan es comença a llegir i que cal treballar. Hi ha infants que fan aquest raonament de forma innata i altres que sí que el necessiten fer. Després, hi ha lectures basades en contes populars i altres inventades que fan més amè l’exercici de llegir, propostes sempre adaptades als diferents nivells de lectura.
El millor són les il·lustracions de la col·lecció, que són infantils, però com que la Lara els dona toc d’humor permet no infantilitzar-les massa. I, per tant, són llibres que poden llegir en diferents edats.
La col·lecció de Llegim i comprenem és com el complement de Llegim, que són quaderns de comprensió lectora corresponents als llibres de Llegim. En aquest cas, sí que hi ha 4 volums i cadascun té una dificultat diferent i s’ajusta més a les edats de cada etapa lectora que anirien des d’I5 a 2n de primària. Sempre intentem que siguin activitats de comprensió lectora el màxim de lúdiques possibles.
Hem tingut molt bona rebuda, almenys en l’àmbit d’Instagram que tenim contacte directe amb els lectors. De seguida ens van preguntar a on comprar-lo i els que l’han començat a utilitzar ja ens han donat un feedback molt positiu.
Quines són les claus per a un bon acompanyament lector en un infant que comença a llegir i a escriure?
És important que entenguem que és un procés maduratiu i que tot infant arribarà a llegir i a escriure, però en el seu moment, quan estigui preparat i nosaltres l’hem d’acompanyar. Tots són pomes d’un pomer i no totes maduren a l’hora.
Les claus per un bon acompanyament per mi seria donar model, l’hora del conte cada dia, la motivació i no pressionar mai sinó acompanyar
El model, perquè és crucial que vegin llibres a casa i a la biblioteca, i molt millor si és una estona compartida en família. L’hora del conte per mi és un moment sagrat, si no pot ser a la nit, doncs en un altre moment del dia, perquè en aquesta estoneta adquireixen vocabulari, veuen llibres, aprenen a explicar-los i a entendre les entonacions. La motivació també és clau per a tot, i hi podem jugar buscant llibres sobre els temes que més els motiven. Però sempre cal tenir present que acompanyem i no pressionem, cal respectar el procés maduratiu de cadascú.
El més maco d’acompanyar-los sempre és veure quan fan aquest clic i s’adonen que el món està ple de lletres i que el podem desxifrar i descobrir a través d’elles.
Quins consells donaries a les famílies i educadors d’aquells infants que els costa una mica més? O els que també n’aprenen abans d’hora?
Cal acompanyar-los a tots, als que n’aprenen de pressa i als que els costa més. La meva filla va fer el clic de la lectura amb 4 anys, un dia ens va llegir una frase sencera d’un dels seus contes, i ens vam quedar parats perquè mai l’hem animat o sobreestimulat en aquest sentit, ho va fer sola. Jo vaig optar per acompanyar-la deixant que el procés fluís sol. Ara hi ha moments que em demana de llegir i d’altres que no, i jo sempre l’acompanyo.
També hi ha infants que els costa molt i els fa pànic agafar un llibre, i això sí que és desesperant perquè s’ho passen realment malament. En aquests casos no hem de patir perquè tard o d’hora ho faran, perquè sí o sí, necessitem llegir, però han d’estar ben acompanyats.
Els infants amb dificultats són els que ho passen pitjor, més que les seves famílies, ells ho viuen amb angoixa i cal descarregar aquest patiment. Llegir és una carrera de fons, no fas el clic i ja llegeixes de tot, cal pràctica i a poc a poc anar-hi agafant gust. Necessitem molta paciència i identificar sempre en quin moment es troba l’infant i detectar què necessita realment.
També és cert que hi ha graus i graus de dificultat. Detectar trastorns d’aprenentatge és difícil i complicat, molts es detecten a partir dels 7 o 8 anys i els mestres no som especialistes en això. Jo sempre dic que és important que les famílies facin revisions oftalmològiques i optomètriques a partir dels 3-4 anys. Perquè a vegades hi ha dificultats de lectoescriptura que es resolen senzillament passant per l’oftalmòleg i optometrista.
És important personalitzar sempre l’acompanyament, més enllà de posar etiqueta cal donar-los eines i recursos, i com adults mai pressionar sinó transmetre calma
Com veus l’ensenyament de la lectoescriptura actualment? Diries que hi ha una certa presa a aprendre a llegir i a escriure?
És cert que hi ha una mica de pressa perquè aprenguin a llegir especialment a cicle infantil, i no entenc qui ens posa aquesta pressa perquè en el currículum escolar no està estipulat així, no diu que hagin de sortir llegint d’infantil. Però és cert que amb els anys de professió que porto sí que veig que ens hem anat posant una pressió perquè els infants comencin a llegir en aquesta etapa i no cal. Si el grup tira molt i t’ho demana doncs s’entén, però si no, no cal posar pressa perquè ja tindran temps per fer-ho.
L’etapa d’infantil és per jugar, per fer consciència fonològica, tocar les lletres, etc. Cal dedicar temps al que és important en cada etapa i a infantil cal que juguin perquè després a poc a poc ho aniran deixant de fer i això sí que és primordial pel seu desenvolupament i creixement.
Algun altre projecte futur que puguis explicar?
Volem fer tantes coses que no donem massa a l’abast. Però de cara l’estiu que ve, traurem un nou quadern tematitzat amb les vacances d’estiu dins la col·lecció Aventures.
