Abans de decidir si cancel·lar un conte o no cal haver llegit molt, aquesta és una de les conclusions que arriba Núria Obiols amb el llibre Contes i cancel·lació cultural. Controvèrsies i perspectives sobre els continguts dels contes. Aquest ofereix una mirada polièdrica de diferents autors i professionals vinculats a la literatura infantil i juvenil des de la creació, però també l’escola i la biblioteca escolar. És un cant coral i un recull de perspectives molt diferents entre si. Una anàlisi molt necessària perquè la cancel·lació cultural dels contes continua sent una qüestió no resolta que cal seguir debatent. Per això, al blog d’Arts&Educació hem volgut entrevistar Núria Obiols i recollir el seu punt de vista sobre aquesta qüestió.
Per què actualment l'”adequació” de la literatura infantil i juvenil està en boca de tothom?
Ara com ara, no és només l’adequació de la literatura infantil i juvenil que està en boca de tothom, també ho està l’adequació de la cultura. És un tema constant, la censura i la cancel·lació està a tot arreu quan no és Allò que el vent s’endugué, és Com matar a un rossinyol o fins i tot una cançó dels Rolling Stones. Afecta una enorme quantitat de fets i creacions culturals. El que canvia són només els arguments.
Quan un conte és adequat o no? Qui ho pot decidir?
Hi ha molts experts en literatura infantil i juvenil que parlen d’aquest tema, però a mi m’agrada especialment la veu de Perry Nodelman que ho fa des de la metàfora de l’adult amagat. Com molt bé diu ell, la literatura infantil i juvenil és un reflex de l’adult amagat. L’adult que crea el conte ho fa pressuposant l’infant que el llegirà. Segons com es concep a l’infant es crea literatura infantil i juvenil.
L’adult que crea el conte ho fa pressuposant l’infant que el llegirà. Segons com es concep a l’infant es crea literatura infantil i juvenil
Aquestes qüestions les decideixen els adults. N’hi ha que les seves prioritats són la qualitat de la literatura infantil i juvenil, però hi ha a vegades que el que es prioritza és que la lectura tingui un valor, que tracti segons quins temes i per descomptat també es té compte el gust i interès de l’infant. Això és el que pesa més o menys a l’hora de decidir la que és adequada o no.
És només un tema polític? O va més enllà? Al món adult hi ha un munt de temes i continguts censurables. Per què aquests se salten totes les normes? I, en canvi, la literatura infantil ara ens la mirem en lupa?
És cert que veiem que la cancel·lació cultural és un tema polític, hi ha perspectives polítiques que fan que s’acabin cancel·lant exposicions, actes, etc. La qüestió és que al parlar de literatura infantil i juvenil, quan apareix la infància pel mig, apareix la preocupació dels adults sobre l’educació que reben les generacions futures. És evident que no hi ha un consens generalitzat i, per tant, hi ha diferents opinions.
No és del tot cert, ara hi ha un filtre molt potent a tots nivells. També pels adults. Tots nosaltres vam llegir llibres amb 15 i 16 anys que ens van agradar molt, però que si ho llegim ara veiem coses que abans ens passaven per alt. Quan es dona aquest grinyol és molt positiu perquè en el fons indica que hem crescut, que hem evolucionat.
Ens han de preocupar les tendències de cancel·lació que ja es porten a terme a altres països com als Estats Units?
Les polèmiques dels Estats Units ja fa temps que ens arriben. De fet, hi ha una fotografia que circulava fa temps, que es veuen dues nenes assegudes, una amb un conte de la caputxeta vermella i una altra amb una arma. I aquesta ens portava a reflexionar com pot ser que en un país a on les armes estan permeses, s’acabin censuren certes lectures.
Hem vist polèmiques amb Harry Potter, Roald Dahl… Són notícies incendiàries i cridaneres, però també és veritat que hi ha un morbo una mica exagerat i que busquen cridar l’atenció. Però no tothom és així, hi ha molts americans amb el cap ben centrat!
En el primer article del llibre just parleu de com més cultura i coneixement es té menys ganes de cancel·lar. Per què?
Això va sortir d’unes recerques que vam fer amb mestres de primària i amb estudiants d’educació de diferents centres universitaris. Una de les dades que vam treure i que ens va sorprendre i alegrar a la vegada, és que el coneixement cultural que tenia la persona influenciava molt el seu posicionament pel que fa a la cancel·lació cultural.
El coneixement cultural que tenia la persona influenciava molt el seu posicionament pel que fa a la cancel·lació cultural
La ignorància ens fa cometre moltes errades. En el llibre també fem veure com el conte popular acaba sent una de les principals víctimes d’aquesta cancel·lació. I en el fons es dona perquè hi ha un desconeixement molt gran d’aquest.
Per què és important no cancel·lar els contes populars quan realment veiem que no segueixen les normes socials actuals? Llegir-los pot confondre als infants?
A vegades, es cancel·len contes populars dient que són sexistes, racistes, etc., però en realitat qui els critica està fent més referència a la pel·lícula basada en el conte que el mateix conte popular en si. Això ens porta a veure que el conte popular es coneix poc. És el gran desconegut i en el fons estem assistint a la pèrdua d’aquest llegat cultural.
Hi ha grans experts que han estudiat el conte popular, i subratllen com aquest és un univers gran i complex amb un gran simbolisme, i molt ric en aquest sentit. No ens el podem deixar perdre. Jo sempre insisteixo que el conte popular amb tota la seva riquesa és un llegat que no es pot perdre, i que s’hauria d’ampliar i que hauríem de fer una aposta, educativament parlant, per tal d’ampliar-lo.
El conte popular amb tota la seva riquesa és un llegat que no es pot perdre, i que s’hauria d’ampliar i que hauríem de fer una aposta, educativament parlant, per tal d’ampliar-lo.
Cal tenir present que els contes populars continuen sent els que més agraden als infants perquè els ajuda a entendre’s a si mateixos i entendre el món en el qual viuen, els dona molt d’optimisme per viure.
Però clar, precisament criteri literari és el que encara no tenen els primers lectors. Com els podem acompanyar en la lectura de contes d’altres èpoques passades?
Cal que l’adult que acompanya a l’infant realment l’interessi la literatura infantil i en llegeixi, també literatura en general. Perquè aquesta és l’única manera d’acabar tenint un criteri i així poder valorar la seva qualitat literària.
Si fem una bona selecció, ajudarem que l’infant tingui un bon gust literari. Cal llegir molt abans de parlar. L’adult s’ha d’amarar de literatura, i en el moment que l’adult llegeix encomana el gust per la lectura als infants. I segons el gust de cadascú tindrem una biblioteca particular o una altra.
Un cop tenim aquest gust per la lectura, si llegim molt, acabarem descobrint obres de temps passats que òbviament tenen elements que ens grinyolen. Però els sabrem donar el seu context. Tot plegat forma part de l’univers literari i ens enriqueix molt culturalment parlant.
Està clar que volem una societat lliure de sexismes, racisme, etc. Volem caminar cap aquí i aquest és l’horitzó. Però la pregunta clau és sí cancel·lant i prohibint realment ho aconseguirem.
Ens podem trobar amb llibres actuals que no estan actualitzats en temes de gènere, social, etc. Aquests també es poden censurar?
No els podem censurar. En el fons el que ens hem de preguntar és més la por que ens fan aquests llibres, però si realment ens formem i detectem aquests elements no actualitzats ja és suficient. Cal educar bé i deixar de tenir por.
I els mestres, bibliotecaris, llibreters, etc. Tenen prou formació?
Ells reben formació, i hi ha professionals molt implicats en l’àmbit de la literatura infantil i, per tant, són persones que ja es formen contínuament. La formació la van complementant i així van creixent. Les persones que treballen amb literatura infantil al final es mouen per canals molt diversificats que els permeten anar-se formant contínuament. N’hi ha molts, més o menys formals.
Però és cert que es troben sovint amb queixes i dubtes de famílies que els qüestionen les seves seleccions literàries, etc. Plantejar dubtes és una cosa molt raonable i molt necessària, tothom té dubtes de com fer millor les coses i més quan hi ha l’educació dels nostres fills pel mig. Està bé que les persones plantegin els seus dubtes i neguits a les persones que en saben. És allà a on han d’anar a preguntar.
Està bé que les persones plantegin els seus dubtes i neguits a les persones que en saben. És allà a on han d’anar a preguntar
Sovint són les famílies que exigeixen censura a les biblioteques escolars. Però realment tenen alguna cosa a dir?
És cert que a vegades es plantegen queixes, però no és una gran representativitat. Cal destacar que són fets puntuals que fan un gran eco, però no és la norma general. La gent està disposada a escoltar.
També cal dir que la cancel·lació com a tal també passa poc, no obstant això, fa molt de soroll mediàtic. La gran majoria de gent acaba dient que sí que és cert, així i tot, prefereixen no retirar perquè en definitiva ens ajuda a fer entendre, etc.
Retirar o treure de la circulació fets culturals poques vegades acaba passant. Millor posar un advertiment o debatre. En el fons encara hi ha molt sentit comú.
Les editorials poden arribar a revisar textos originals per adaptar-los en l’actualitat? Això no queda protegit pels drets d’autor!?
A totes les editorials es passen moments de revisió de textos. És normal que de tant en tant es revisin i s’adaptin en l’actualitat seguint una sèrie de criteris. Aquests criteris canvien molt entre editorials.
El cas de Roald Dahl va ser un cas especial, i és que s’hi van barrejar interessos d’una associació, la Inclusive Minds que és la que va llançar la iniciativa. Al final la decisió es va prendre més per interessos econòmics que seguint un criteri de revisió dels textos de Roald Dahl.
A més, cada autor és fill de la seva època i, per tant, això cal tenir-ho present i entendre-ho. Tot autor s’ha de contextualitzar dins la seva època, la seva producció literària està influenciada i reflecteix estil i situacions del moment en què es va escriure.
