del Vallès
He de reconèixer que al començament com a mestra d’escola bressol, les celebracions tradicionals i les populars eren moments que cuidaven força, ja que els consideraven importants, i dedicaven temps a preparar-les i dissenyar les diferents propostes didàctiques.
Una de les festes que esperava amb molta il·lusió era la Castanyada, poder per ser la primera de les festivitats que celebraven després del procés de familiarització o per la pura inèrcia del “sempre l’hem celebrada”…
Recordo aquells dies en què una companya es posava els cabells de color blanc, es col·locava una “gepa” i entrava al menjador amb un bastó o unes sabates que feien “croc, croc”. Recordo com quan ella entrava molts infants grimpaven per les cames de la seva mestra plorant davant aquella senyora que lluny de fer gràcia feia molta por, infants que encara estaven immersos en una familiarització que
pensaven de manera errònia, que al mes d’octubre ja estava assolida…
I malgrat els plors i les cares de terror, cada any es tornava a repetir la mateixa seqüència de totes les criatures assegudes en rotllana, sense poder-se moure esperant l’entrada de la Maria Castanyera, sense pensar més enllà que fer-ho d’aquella manera era el normal i el que tocava.
A la tarda les famílies venien a menjar castanyes i algunes àvies ballaven la cançó de la Maria Castanyera, i fèiem una obra de teatre massa llarga i poc interessant per a unes criatures que el que volien era anar a jugar al sorral.
Quan vam començar a reflexionar sobre els moments quotidians i el valor de les situacions quotidianes a la vida dels infants de 0-3, celebracions com la de la Castanyada ja no podien encaixar, almenys de la manera que se celebrava fins llavors.
En el més senzill les criatures petites poden trobar els aprenentatges més meravellosos
Per pura coherència amb el que posaven en pràctica al llarg dels dies, quan arribava aquesta festa fer-ho com abans ja no tenia sentit… No tenia sentit fer panellets amb unes criatures que es menjaven el sucre i tiraven la farina d’ametlla, mentre la mestra s’afanyava per fer-los ben rodonets, agafant algunes manetes que clavaven els pinyons sense saber ben bé què era tot allò.
No tenia sentit que l’objectiu de fer-los era simplement el fet de poder donar-los a les famílies que moltes vegades els deixaven tirats pel pati. Deixar de fer panellets va ser l’inici d’una altra manera de viure la Castanyada, sense senyores disfressades d’àvies geperudes i cabells blancs, amb la calma de la resta de dies, sense pressa, amb material que evocava a aquesta festivitat sense trepitjar les individualitats que queden massacrades a les festes grosses i les rotllanes en silenci.
I ara que teníem la Castanyada endreçada apareix una festa que quasi no sabem pronunciar, una festa importada d’EUA ha entrat a les nostres escoles, el Halloween, i sí, tenim un problema perquè ha vingut per a quedar-se per sempre…
A final més aranyes, bruixes i caravel·les penjaran del sostre i es col·locaran pels passadissos de les escoles sense donar-nos temps de pensar com l’instaurem a casa nostra, sense decidir si realment a l’etapa de l’educació Infantil han de tenir cabuda aquests personatges associats a la nit de Tots Sants, personatges que, d’altra banda, produeixen en les criatures bastant rebuig i por.
Quin sentit té llavors disfressar-les o fer-ho els adults que estem al seu voltant, si aquestes criatures encara no tenen desenvolupada la seva identitat? Com podran saber que són un personatge i no és real? Com podran entendre que la persona que està sota la disfressa de bruixa o de Castanyera és la seva mestra o un familiar?
Cal anar amb compte i pensar si les escoletes ens hem de deixar arrossegar per tot el que passa al nostre voltant o poder ser respectuosos amb una petita infància que mereix una celebració a la seva mida…
I aconseguir-lo és més fàcil del que pensem, només caldrà disposar per l’estança d’una panera amb un davantal petit, un mocador, alguns moniatos i carabasses per a tocar, observar i olorar, i tot a l’abast dels infants per a jugar i manipular quan vulguin.
Només caldrà que els adults entenguin que en el més senzill les criatures petites poden trobar els aprenentatges més meravellosos i no cal exposar-los amb continguts que encara no estan al seu abast.
Ha arribat el mes d’octubre i caldrà reflexionar, si encara no ho hem fet, sobre com han de conviure a casa nostra bruixes, aranyes, panellets i castanyes… Sort!!!
