El CEIP Port de Xàbia ha aconseguit treballar la llengua valenciana i el llenguatge artístic de la fotografia a través de la cuina. Així ho demostra el seu projecte Menjar que entra pels ulls que va ser un dels guanyadors de l’edició passada dels Premis Baldiri Reixac de la Fundació Carulla, concretament, en la categoria Premia Baldiri Arts.
Aquest centre educatiu d’infantil i primària ubicat ben a prop del port de Xàbia compte amb una gran diversitat sociocultural, les famílies del centre representen 32 nacionalitats diferents. Com bé afirma Isabel Moreno, directora del centre, “per nosaltres la inclusió educativa és un pilar fonamental i la llengua també. Per això, les famílies del centre van votar majoritàriament el valencià quan els vam fer la consulta lingüística arrel dels canvis que proposa el govern actual del País Valencià”.
Projectes d’innovació dedicats a la gastronomia
Ja fa sis anys que l’escola va escollir la gastronomia com a vehicle per a desenvolupar els seus projectes curriculars. “Vam veure que la cuina era una eina fantàstica per dignificar una de les professions més majoritària de les famílies del nostre alumnat”, explica la directora del centre.
El primer projecte que van tirar endavant va ser Cuinnovart, on van aconseguir aquesta simbiosi de Cuina, Innovació i Art. Amb aquest van apropar la cultura de la zona, els plats més típics de la zona i a la vegada enfortir els sentiments de pertinença de l’alumnat nouvingut.
El següent projecte que van fer va ser el d’Acció Col·laborativa i Recerca Docent (ACORD), dins el programa pilot Centres Cuiners, per tal d’investigar sobre el paper que juguen les tradicions culinàries i gastronòmiques en la consecució d’una alimentació saludable, sostenible i de proximitat. A més, en aquest hi van incorporar les noves tecnologies i l’expressió cultural.
És una proposta que va més enllà de la comunitat educativa, implicant-hi també agents externs de l’entorn de Xàbia. Amb aquest projecte, a més van aconseguir crear un espai de cuina únic al centre amb tots els recursos necessaris per a seguir treballant la gastronomia.
L’inici d’aquest projecte va coincidir amb l’arribada al centre de Maria Puig que es va convertir en la coordinadora dels projectes artístics del centre. Ella té tota una trajectòria artística lligada a la imatge i al món escolar. Fins i tot, té un llibre publicat, Revelant emocions, una guia per treballar a l’aula les emocions amb l’alumnat d’infantil i primària a través de la fotografia.
Amb la premissa de la cuina com a experiència gastronòmica, veure quines sensacions vivim abans de menjar, va néixer tercer projecte de cuina i fotografia, De boca en boca, receptes en perill d’extinció. Els alumnes s’enregistraven a ells mateixos a través de la fotografia mentre elaboraven una recepta de les que estaven investigant a classe. Com que van mostrar un gran interès per les càmeres fotogràfiques van aprofundir-hi amb tota una sèrie de tallers d’aprenentatge de fotografia.
“En tots aquests projectes per a nosaltres la fotografia era una forma de comunicació amb els infants quan aquests encara no dominaven l’idioma. No compartíem l’idioma oral o escrit, però sí el visual que sovint queda oblidat dins el currículum”, comenta Puig.
El projecte actual
Ara amb el projecte actual, Menjar que entra pels ulls, el centre busca continuar preservant els objectius treballats fins ara. A més de recuperar receptes, expressar emocions a través de la fotografia, i sobretot seguir potenciant la llengua d’aquí i arrelar la comunitat educativa al territori.
Les parets de tota l’escola estan plenes de fotografies, i aquí els alumnes s’han tornat experts en aquest llenguatge artístic. “Els ulls dels alumnes s’acostumen a la fotografia, i el fet de lligar fotografia i cuina ens està donant moltes satisfaccions”, diu orgullosa la directora del centre.
En tots els projectes hi participen tots els cursos i s’adapta segons l’edat, a infantil és més a través del joc, però en cursos més avançats també hi ha tertúlies artístiques sobre un artista concret o també fan composicions. A mesura que avancen en cursos la part més teòrica també va augmentant. És al tercer cicle on ja treballen més la composició de l’espai i el llenguatge visual, com retratar per fer un missatge concret.
Hi ha cinc grans fases d’aquest projecte. Primer hi ha una part d’investigació d’estils i d’artistes. Després hi ha l’observació a través de la qual aprenem com volem treballar. I ja entren en la fase d’experimentació i de treball artístic. Finalment, hi ha una exposició per compartir tot el que s’ha fet amb els de casa.
Treball de la llengua vehicular a través de l’art
Pel CEIP Port de Xàbia, la llengua vehicular és realment important i acaba impregnant totes les dimensions del projecte educatiu. És gràcies a aquesta immersió constant que es reforcen les competències comunicatives, la cohesió de la comunitat i la identitat cultural.
I les arts es converteixen en l’eina d’expressió que dona forma a aquest model d’immersió lingüística. “En projectes com el de Menjar que entra pels ulls s’exemplifica com la combinació de llengua i art és una eina inclusiva i significativa, connectant la cultura culinària amb l’expressió artística mitjançant activitats interdisciplinàries”, subratlla Isabel Moreno.
En la fotografia han trobat una eina d’expressió i de creació molt potent. La combinació d’imatges i textos escrits o narrats, reforça el vocabulari i les habilitats d’expressió i associa el català amb continguts culturalment rellevants i emocionalment atractius. En descriure fotografies i compartir vivències culinàries, l’alumnat connecta amb les tradicions locals, creant vincles afectius amb la llengua i el territori.
En aquest centre educatiu han comprovat com els alumnes adquireixen la llengua d’una forma molt més ràpida. Com argumenta la coordinadora de projectes artístics: “Els projectes que treballem a nivell d’escola fan que els alumnes se sentin més satisfets i satisfetes, potenciem el seu talent. Al final els alumnes se senten part del projecte perquè en són els protagonistes. A poc a poc ens guanyem la seva confiança i per comunicar-se van utilitzant el valencià. És bonic veure com aprenen la nostra llengua a través del menjar i de la fotografia”.
Precisament, un dels punts forts del projecte és l’organització de tertúlies artístiques a partir de les fotografies creades. Els alumnes comparteixen les seves interpretacions, desenvolupant la capacitat d’expressar-se oralment en valencià. A través del diàleg, cadascú aporta una visió única de les imatges, i es posa en valor la diversitat d’opinions, destacant que no hi ha una interpretació correcta o incorrecta, sinó que totes són vàlides i enriquidores.
Col·laboracions especials
D’alguna manera, la labor que realitza el CEIP de Port de Xàbia va molt més enllà de la seva comunitat educativa. Les famílies i comerciants del barri amb els seus llegats gastronòmics aporten receptes tradicionals.
Però tenen diverses aliances educatives. Com ara el Grup Balmis d’Investigació en Història de la Ciència, cures en Salut i Alimentació de la Universitat d’Alacant, que ha col·laborat en el projecte ACORD i dirigeix la investigació del projecte de com les tradicions culinàries afavoreixen la salut i la sostenibilitat. També han estat rellevants referents de la pesca local com són Joan Garreta i Amadeu Vives, que han compartit els seus coneixements mariners amb els alumnes.
Fins i tot, en l’elaboració i la creació de plats, és habitual veure per l’escola xefs dels Restaurants BonAmb i Tula, per exemple, i membres de l’Associació de Restauradors de Xàbia. També, Pep Romany, del Restaurant Pont Sec, cuiner apassionat de la cuina tradicional i la recuperació de sabors. Tots ells aporten experiència i coneixements.
I en l’àmbit artístic, es disposa del mentoratge de Jake Abbott, fotògraf gastronòmic de Quique Dacosta, i l’Agrupació Fotogràfica Xàbia.
“Precisament, gràcies a aquests premis i reconeixements poden pagar els artistes i els professionals que venen a fer masterclass”, explica la directora del centre.
El feedback dels alumnes i les famílies
Al llarg de l’any el centre educatiu participa i organitza actes on poder mostrar tota la feina que fan amb els seus projectes. Un cop arriben a final de curs tots els alumnes tenen l’oportunitat de mostrar a les famílies la seva obra a través d’un vídeo documental projectat al cinema.
Com bé explica Puig, “tenim un bon reconeixement per part de tothom i això és molt avantatjós. Anys enrere aquesta era una escola a on no volia venir ningú, i ara, en canvi, no tenim vacants. I és gràcies a haver canviat el projecte educatiu, aquest ara ens fa referents!” I moreno afegeix, “hem fet una enorme feina de treballar la diversitat, hem sabut treure la potencialitat de ser l’escola que som, i n’estem molt orgulloses”.
Els alumnes i les famílies estan contents amb la seva escola. Tot i que Moreno reconeix, “treballem d’una forma alternativa i hem sabut superar les reticències”.
“La fotografia els ha ensenyat eines que els servirà tota la vida perquè es necessita disciplina, treball en equip i esforç. Valors transferibles a qualsevol altra àrea. Tot el que es treballa en una feina artística és molt extrapolable i necessari per al seu dia a dia” comenta Puig.
El Diari de l’Educació, 2026