Opinió

Asteroide B-612: Allò que no es veu amb els ulls l’art ho pot fer visible

Un infant només necessita pinzell i pintura per a expressar-se. Cada línia és una emoció; cada color, un sentiment que no sap posar en paraules.

La mirada emocional

Tal com ens recorda Antoine de Saint-Exupéry a El Petit Príncep, “només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”. Aquesta frase expressa una profunda realitat sobre la manera en la qual observem el món i, sobretot, com entenem la infància.

L’asteroide B-612 és el món del Petit Príncep, un espai on s’explica la història de la vida d’un nen en un petit asteroide. El Petit Príncep representa la figura de l’infant, que mira el món amb curiositat, amb una sensibilitat que els adults van perdent amb el temps. L’infant és capaç de veure allò que la majoria d’adults no veuen: l’essència de la realitat. El Petit Príncep cuida la seva rosa: la protegeix del vent, la rega i l’observa, connectant amb la bellesa que la fa única. Per protegir aquesta essència, tots els infants necessiten espais on sentir-se escoltats i protegits, especialment quan han viscut situacions difícils que amenacen el seu món.

Trauma infantil i vincles

I és que la infància és un moment crucial per al desenvolupament humà. En aquesta etapa, la figura d’aferrament té un càrrec molt important: generar una base segura perquè l’infant pugui explorar el món amb confiança. Malauradament, de vegades aquesta realitat és trencada. Alguns infants carreguen experiències difícils que deixen una empremta profunda en la manera com se senten, com es relacionen amb els altres i, fins i tot, com aprenen. Aquestes dificultats s’inicien sovint en els vincles de les figures de cura, que representen la base sobre la qual es construeix una identitat basada en la fragilitat emocional.

L’art com a llenguatge emocional

L’artteràpia es pot portar a terme com una eina pedagògica amb un gran potencial transformador. Tal com diu Àlex Nogué a Dibuixar un arbre (2013), el dibuix és una de les primeres activitats que els infants realitzen de manera completament autònoma, responent a un impuls i una necessitat interior. És precisament aquest impuls natural el que converteix les arts en un canal per a la intervenció: a través del dibuix, la pintura, el moviment o la creació artística, els infants poden expressar i canalitzar emocions bloquejades que sovint són difícils de posar en paraules. La creativitat els permet, literalment, reconstruir el jo i explorar allò que és invisible als ulls, però que està present al cor.

Proposta d’intervenció: “Del carbó al diamant”

Però més enllà de la reflexió, és necessari pensar com es pot portar aquesta idea a la pràctica educativa mitjançant propostes d’intervenció globals. En aquest sentit, un exemple és el projecte “Del carbó al diamant”, adreçat a infants d’entre 8 i 12 anys amb experiències traumàtiques. Aquesta intervenció neix de la premissa que la resiliència no implica oblidar les experiències viscudes, sinó integrar-les de manera que permetin reconstruir una identitat més forta.

Fent servir la metàfora del diamant, la qual el carboni es transforma sota pressió fins a convertir-se en una pedra preciosa. De manera que cada infant rep el seu “carbó” que l’acompanyarà al llarg de tot el procés. A través de diferents tècniques plàstiques, l’infant intervé sobre l’objecte projectant les seves vivències i construint una nova narrativa pròpia on el carbó esdevé, progressivament, un diamant.

Aquesta proposta posa en relleu la importància de l’acompanyament continu i de la intervenció individualitzada, adaptada a les necessitats de cada infant. No es tracta únicament de gestionar emocions, sinó de comprendre el desenvolupament de manera global, integrant l’aprenentatge, les relacions i el context.

Veure amb el cor implica, doncs, donar espai i temps als infants per expressar-se i créixer. Potser, de la mateixa manera en què a l’obra del Petit Príncep se cerca conscienciar a l’adult sobre la mirada de l’infant, l’educació també ha d’aprendre a mirar amb el cor per a poder escoltar, acompanyar i crear espais perquè cada infant pugui cuidar la seva pròpia rosa.