M’agrada poder parlar de les Arts Escèniques als instituts com l’espai de contenció i transformació de l’actual emergència emocional. M’encanta explicar que el buit artístic que hi havia abans als instituts comença a modificar-se i que hi ha una crida cap a un aprenentatge vivencial on les arts escèniques encaixen molt bé. Una necessitat d’un espai d’experiència que permet jugar amb la fragilitat a la qual pertanyem com a espècie humana, reconèixer-la i treballar amb ella. Una classe sagrada on l’experiència temporal convidi a demorar-nos i a descobrir-nos per a imaginar nous escenaris de vida.
Com potencien les Arts Escèniques el currículum escolar?
Com ja sabem les Arts Escèniques pertanyen al domini del cor i com tal estan molt lligades a les emocions. Poden utilitzar-se per a evocar emocions i per a expressar-les i comunicar-les. Elles determinen on dirigim i centrem l’atenció i ens ajuden a recordar informació i moments de rellevància personal, així com poden dirigir les interaccions i comportaments socials. Tenint en compte, el fet que les emocions i sentiments dels joves guarden relació amb l’aprenentatge i el cervell, semblant una oportunitat única per la transversalització del currículum escolar.
Al taller d’Arts Escèniques l’experiència dramàtica se sent, s’olora, s’assaboreix, s’escolta, es toca, s’observa. És com si de sobte els joves poguessin ser els protagonistes d’allò que està dins una programació de l’ESO o Batxillerat, fent servir un nou llenguatge que pot travessar totes les disciplines.
En un món plurilingüe, multicultural, on el canvi permanent provoca incertesa i la digitalització immobilitat, on el cos és només una imatge a través d’una pantalla, intangible per a les altres persones; les Arts Escèniques són un espai privilegiat on podem treballar el concepte d’equip i de comunitat. Es presenta la possibilitat de potenciar les individualitats a partir de la generació de nous vincles i en la sinergia de confiar en altres és on s’experimenta que: “on arribes tu també arriba l’altre”. De vegades les emocions són difícils de verbalitzar, i el paper de les Arts és fonamental per gestionar la por, la incertesa i vehicular l’actitud de resiliència.
A més a més el treball realitzat en els tallers d’Arts Escèniques sempre es pot incloure en el pla de tutories, ja que facilita la gestió de conflictes i emocions. L’adquisició de diferents llenguatges artístics i habilitats emocionals i socials esdevenen un aprenentatge per a la vida.
L’espai d’Arts Escèniques ens ajuda a acompanyar millor a les persones joves en aquest temps de canvi, no només per la situació causada per la Pandèmia, sinó també pel moment de canvis físics i psíquics que experimenten els i les adolescents. Les Arts Escèniques els brinda un espai de joc. Dins el joc, l’adolescent és protagonista, no només repeteix situacions plaents sinó que també elabora les que li van semblar doloroses o traumàtiques. El/la jove transfereix, de l’interior a l’exterior, les mateixes pors i angoixes, dominant-les mitjançant l’acció escènica.
Com poden entrar les Arts Escèniques dins un institut? La figura de l’artista pedagoga
Quan parlo de la meva tasca em presento com artista pedagoga. La figura de l’artista pedagoga és la d’una persona formada en l’àmbit artístic, d’una banda (Arts Escèniques, Dansa, Música, Arts Plàstiques i Visuals) i en l’àmbit pedagògic, d’una altra banda, dues persones i una imatge única. La plasticitat d’una artista pedagoga permet recollir, acompanyar i vehicular emocions, idees, moviments, possibilitant que pugui aparèixer “allò no dit”. Dins de l’espai de les Arts Escèniques, els jocs poètics permeten les des-identificacions i re-identificacions generant canvis dins dels grups socials i fent l’aprenentatge vivencial i significatiu. Per aprofundir i practicar aquestes eines, a més de la formació específica del personal docent, cal el compromís d’un projecte educatiu de centre i l’acompanyament de l’artista pedagoga. La col·laboració entre professorat i artistes pedagogues és rellevant. Georges Laferrière defineix molt bé la dificultat que comporta la caracterització del perfil d’aquesta doble figura: “Personalment, no crec que un programa de formació que tingui com a base, únicament, les Ciències de l’educació pugui ser vàlid a l’hora de formar artistes especialistes en pedagogia. Igualment no crec que ho sigui un programa especialitzat, únicament, en art. Tan sols ho pot fer un programa d’art que tingui en el currículum una secció pedagògica adaptada a aquest art. Cal no oblidar el punt de vista de l’especialista en pedagogia en relació amb el de l’artista. Aquest pot influir en la seva formació” (1993)
Com es pot projectar aquest canvi dins l’àmbit escolar?
Vaig començar l’article dient que les Arts Escèniques pertanyen al domini del cor i, com a tals, generen vincles amorosos que impulsen la creativitat i la generació de noves formes i espais habitables. Crec que queda clar que el paper que tenen dins les aules desenvolupa una àmplia varietat d’habilitats cognitives i imaginatives.
El desembre de l’any 2020, Educació 360 va publicar el manifest “Educar en la pràctica artística: un dret irrenunciable”. L’objectiu era començar a construir maneres per incloure les Arts Escèniques en l’educació de manera que puguin estar a l’abast de tothom. Que l’art sigui un dret innegable. “Un art que entra per la porta, no per les esquerdes” (F. Benhammou, 2020). A la webinar on va presentar aquest manifest, Enric Aragonès va remarcar que la presència de les Arts Escèniques en el Sistema Educatiu Obligatori en el nostre context és molt reduïda. “Amb l’excepció de la Música com a assignatura pròpia, les experiències en aquest àmbit acaben depenent de la voluntat, iniciativa i predisposició del professorat que les lideren i de l’aposta educativa concreta de centre. En el cas de les Escoles i Instituts, sovint aquestes experiències acaben esgotant el 20 professorat i no aconsegueixen ser de llarg termini”. (2020).
Al juny vaig poder participar amb l’entitat ArTec20 de la sessió plenària Mutare 21 “Cultura contra l’emergència emocional” organitzada per la Fundació Carulla, un espai de cocreació on van reflexionar sobre l’oportunitat per imaginar una nova normalitat, postpandèmica, en què la cultura tingui un paper central per entendre el que hem viscut i construir un nou relat. Es van presentar sis aliances culturals educatives dintre del programa Connexions promogudes per la Fundació Carulla.
Sembla que amb aquests manifests, programes, projectes, ajudes, subvencions… comencen a obrir-se les portes per les arts escèniques dins l’educació d’una forma diferent. Com a artista pedagoga crec que és imprescindible proporcionar visibilitat a aquesta figura dins de l’àmbit educatiu. Soc conscient que el professorat suporta una càrrega de treball excessiva i mancança de formació pel que fa a la pràctica de les Arts Escèniques dins el Currículum escolar, però també crec que amb un projecte educatiu que obri les portes a aquesta eina, un claustre sensibilitzat en les arts escèniques, i la figura de l’artista pedagoga com fanalet, el camí ja es pot visualitzar.
Hi ha hagut i encara hi ha molt a construir durant aquest període de postpandèmia, però desconstruir la por al cor dels i les adolescents i acompanyar-los a mirar la incertesa com una oportunitat es presenta com una emergència social. Les Arts Escèniques són una eina, l’artista pedagoga una porta que s’obre, una glopada d’aire que ens permet veure. Només cal que els que tenen les claus d’aquestes portes siguin capaços de lliurar-les i de tancar els ulls i confiar … Diuen que per veure, cal tancar els ulls … I per escoltar, cal el silenci. “Al capdavall, la millor manera de viatjar és sentir” (Álvaro de Campos, 2013, p.171) “La resta és silenci” (Shakespeare, 1965, p.119)
Referències
Paper
- Shakespeare, W. (1965). Hamlet. Editorial Círculo de Lectores.(Original publicado en 1609).
- Pessoa, F. (1984). Libro del desasosiego. Editorial Seix Barral, S.A. Barcelona. España.
Webinar
- Aragonès E., Díaz S., Ismael M., Nadal N. (2020, 3 de desembre) Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable. Educació 360 a temps complet, Barcelona, Espanya.
Articles de Revista Digital
- Fundació Carulla, Nou quadern Mutare 21, “Cultura contra l’emèrgencia emocional” (2021,14 d’octubre)
- Laferrière, G. (1986/1993) “El perfil del profesor de arte dramático”. Revista Intercambio.
