Autor: Ana Basanta

Facilitar l’aprenentatge de les matemàtiques, ajudar a estructurar els raonaments i fer pensar l’alumnat a l’aula van ser alguns dels propòsits pels quals l’any 2017 tres estudiants d’Enginyeria Civil de la Universitat Politècnica de Catalunya van decidir crear una acadèmia d’extraescolars de matemàtiques a Rubí. Eren l’Andreu Dotti, l’Àlex Espinet i l’Isaac Sayol, actualment director general, cap de tecnologia (CTO) i cap de producció (CPO) d’Innovamat. La proposta va fer un pas endavant amb la possibilitat d’incloure-la dins del programa curricular i, per a això, els socis fundadors van comptar amb la col·laboració de dues professores amb anys d’experiència a…

Jordi Nomen és professor de Filosofia i Ciències Socials de l’escola Sadako de Barcelona. És llicenciat en Història Contemporània, té un postgrau de Ciutadania Activa i un màster en Filosofia. És autor de llibres com El nen filòsof (Arpa) i, recentment, ha publicat Educar en temps difícils (Octaedro). Compartim alguns extractes del pòdcast: Com es crea el pensament crític des de l’escola? El pensament té diverses dimensions i el pensament crític és una d’aquestes dimensions. Bàsicament, el que fa és dubtar de tot allò que es troba al davant, és com una profilaxi, és un dubte sistemàtic sobre allò que ens estan presentant…

El regidor d’Educació de Barcelona destaca en aquesta entrevista la necessitat de comptar amb la mirada de la infància, l’adolescència i les persones grans a l’hora d’establir polítiques municipals perquè la ciutat sigui la suma de diverses veus i ningú no en quedi exclòs, i exposa algunes de les línies concretes del Pla de Barris de la ciutat, dissenyat per reduir les desigualtats educatives, socials i econòmiques. A.B. Un dels objectius de l’Ajuntament és que Barcelona sigui una ciutat jugable i educadora. Com s’aconsegueix això i quines característiques ha de tenir? L.R. L’educació no acaba en el recinte de les…

Donar més visibilitat pública i més prestigi social al sector del lleure educatiu i sociocultural per tal de dignificar-lo, i comptar amb el suport de les administracions són alguns dels objectius del primer Fòrum Econòmic i Social de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec). La jornada, celebrada el 19 de febrer a l’Ateneu Barcelonès, va aplegar més de 200 representants del sector, entre empreses, patronals, entitats, sindicats, docents i administració. El Fòrum neix amb vocació de continuïtat i de propostes concretes, com la creació d’una Taula que reuneixi els diferents agents de forma periòdica. L’Acellec compta…

El Departament d’Educació i Formació Professional ha traslladat aquest dimarts a la mesa de negociació la seva intenció de començar el curs 2025-26 el dilluns 8 de setembre a Catalunya, una mesura que s’ha trobat amb l’oposició dels sindicats, que consideren que la data és una imposició. La proposta de la Conselleria és començar el 8 de setembre a infantil, primària i secundària, i esperar a després de la Diada per a les etapes de batxillerat i FP, que podrien iniciar el curs el divendres 12 o dilluns 15. Així ho ha comunicat als sindicats a la mesa de negociació…

L’acord parcial del Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya inclou augments salarials del 4% anual fins a arribar a més del 13% en els pròxims quatre anys. Patronal i sindicats han pactat un increment del 4% per al setembre del 2025, també del 4% per al setembre del 2026, del 4,25% per al setembre 2027 i un augment mínim de l’1% per al 2028 a compte dels creixements definitius acordats en la negociació final del conveni. L’acord, publicat el 13 de febrer, és una modificació del conveni subscrit en data 17 de desembre del 2024.…

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha presentat en roda de premsa la planificació de l’oferta educativa dels ensenyaments obligatoris del curs 2025-26, que comença el mes de març i que per primer cop incorpora com a criteri la matrícula viva sostinguda els darrers anys. La matrícula viva es produeix quan l’alumnat arriba a un centre un cop començat el curs, sigui per mobilitat familiar, com que els pares hagin canviat de feina, o perquè són persones nouvingudes. Les casuístiques, afirma la consellera, són diverses, però, per posar un exemple, des de l’inici de curs, ja hi ha…

“A mi m’agradaria estudiar enginyeria de camins, arquitectura o alguna carrera d’aquest tipus perquè té matemàtiques i física. M’han dit que és una carrera de nois, que estaré sola a classe o que hi haurà poques noies, però a mi m’és igual”. Qui parla és l’Alba Montijano, alumna de 3r d’ESO de l’Institut Miramar de Viladecans (Barcelona), que aquest 11 de febrer celebra el Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència. L’alumnat de 3r d’ESO ha fet una cerca sobre diferents dones referents en el món de la ciència, la tecnologia, les matemàtiques i l’enginyeria al…

La cuinera de Granollers destaca en aquesta entrevista la necessitat que l’escola formi part, de manera compartida, de l’educació en alimentació. Considera que el temps del migdia ha de formar part del projecte del centre escolar i creu que es podria utilitzar per formar l’alumnat en tasques de la llar i cuina: “Seria meravellós aprofitar el temps del migdia per fer horta”. A.B. Som prou conscients de la importància dels bons hàbits alimentaris en la infància i l’adolescència? A.P. Abans hi havia un aprenentatge a casa, no hi havia alternativa, s’havia de cuinar i aquella cuina educava sense adonar-te. Transmeties…

Mentre que el 58% de l’alumnat que finalitza l’ESO s’escolaritza al batxillerat, s’estima que aquesta proporció és només del 10,5% en el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), més de cinc vegades inferior. Aquesta és una de les conclusions de l’informe L’educació inclusiva a Catalunya presentat el 27 de gener per la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i elaborat en el marc del Pacte contra la segregació escolar, que fa un seguiment del desplegament del model d’educació inclusiva a partir de l’aprovació del Decret 150/2017. L’estudi indica que el curs 2022/2023 hi havia 666 alumnes amb necessitats educatives…