Autor: Ana Basanta

Periodista i escriptora. Des del gener del 2023, directora del Diari de l'Educació. Llicenciada en Història i en Ciències de la Comunicació. Especialitzada en temàtiques socials. Autora dels llibres "La aldea del silencio", "Días que valieron la pena", "Doctor, no voy a rendirme" i "Líbano desconocido", entre d'altres.

Mentre que el 58% de l’alumnat que finalitza l’ESO s’escolaritza al batxillerat, s’estima que aquesta proporció és només del 10,5% en el cas de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE), més de cinc vegades inferior. Aquesta és una de les conclusions de l’informe L’educació inclusiva a Catalunya presentat el 27 de gener per la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, i elaborat en el marc del Pacte contra la segregació escolar, que fa un seguiment del desplegament del model d’educació inclusiva a partir de l’aprovació del Decret 150/2017. L’estudi indica que el curs 2022/2023 hi havia 666 alumnes amb necessitats educatives…

Llegir més

“A vegades, l’èxit no consisteix en fer més, sinó en ensenyar menys coses, però amb més profunditat, i poder aprofitar al màxim els recursos”. Així s’ha expressat el director d’Educació i Competències de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), Andreas Schleicher, en el marc de l’assignatura d’un acord amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, per millorar el sistema educatiu català que està previst que doni els seus fruits en quatre anys. Després de visitar l’escola pública Marta Matas del districte barceloní de Nou Barris, Schleicher ha esbossat algunes de les característiques que, a parer…

Llegir més

La Plataforma Ciències en Perill, formada per docents de matèries científiques, demana retirar la proposta del Departament d’Educació i Formació Professional sobre la reducció d’hores de les matèries de modalitat de Física, Química, Biologia i Geologia a 1r de Batxillerat. L’entitat considera “injust i injustificable” el canvi que proposa la Conselleria de sumar les assignatures de Física i Química amb tres hores setmanals, que és el que actualment té cadascuna de les dues matèries, i fer el mateix amb Biologia i Geologia. Segons explica la plataforma en un manifest signat per una dotzena d’entitats educatives, la iniciativa pot acabar suposant…

Llegir més

Fins a 1 de cada 5 joves espanyols passen més de dues hores al dia a TikTok i superen el llindar recomanat en l’ús de les xarxes socials, a partir del qual pot créixer el risc de patir problemes de salut mental. Aquest és una de les principals conclusions d’un estudi liderat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), publicat en obert a la revista Nature. Una de les dades que més ha cridat l’atenció als experts és la diferència de gènere: un 24% de les noies enquestades es troba per sobre…

Llegir més

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha afirmat aquest dimarts que les assignatures de literatura catalana i literatura castellana continuaran sent modals a segon de batxillerat, just un dia després que es fes públic que el Ministeri d’Educació havia emès un requeriment perquè les literatures en aquest curs fossin optatives. Niubó ha remarcat que “el Govern té una línia vermella, que és la literatura”. La consellera ha dit que el document fet públic no és definitiu i que “no s’ha pres cap decisió”. “Estem en converses amb el ministeri i veiem bona receptivitat pel que fa a entendre…

Llegir més

Agrupacions reduïdes de matemàtiques, quatre hores setmanals de suport a l’alumnat amb dificultats, ampliar les aules d’acollida o augmentar les beques menjador formen part de les propostes de l’Anuari 2024 de l’Estat de l’educació a Catalunya de la Fundació Bofill per millorar el sistema educatiu. L’informe proposa que hi hagi agrupacions reduïdes a matemàtiques per personalitzar els aprenentatges, d’un màxim de 10 alumnes, o bé de cinc en el cas dels centres de més complexitat. Argumenta que les proves de competències en matemàtiques han demostrat que hi ha mancances en matemàtiques que s’arrosseguen i s’incrementen al llarg de l’ESO. En…

Llegir més

Persones de diferents àmbits van apostar fa 10 anys per una publicació pensada amb i per a la comunitat educativa. Gràcies a la feina periodística i a les col·laboracions que El Diari de l’Educació rep constantment, allò que va començar com un projecte nou, s’ha anat consolidant i reforçant, però, com van ser els inicis? Quines eren les motivacions? I, ara, quins són els reptes? Per fer memòria de com va néixer tot plegat i donar algunes pistes sobre cap a on hem d’anar, parlem amb tres persones implicades i expertes tant en el món educatiu com en la publicació que…

Llegir més

L’alumnat de quart curs d’educació primària de Catalunya té un nivell intermedi en matemàtiques i ciències, però es troba per sota de la mitjana espanyola i molt lluny de la Unió Europea i els països de l’OCDE. Així ho diu l’últim informe TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study). En matemàtiques, Catalunya obté 498 punts, el que significa que l’alumnat pot aplicar coneixements matemàtics bàsics en situacions senzilles. “Pot realitzar càlculs amb nombres naturals de tres xifres en diverses situacions. És capaç de sumar i ordenar decimals senzills, així com mesurar distàncies en línia recta i descriure figures tridimensionals.…

Llegir més

Fer visibles els drets de la infància és l’objectiu del llibre coral ‘Els drets dels infants en veu de mestres’ (Associació de Mestres Rosa Sensat), coordinat per Eva Sargatal i escrit per una cinquantena de mestres. El dret a ser escoltat, a tenir opinió pròpia, al benestar, a l’error, a les relacions, a compartir, a l’autonomia, a la cultura o a la llibertat de pensament són alguns dels articles de la Convenció dels Drets de l’Infant aprovada el 20 de novembre del 1989, i també són els drets que han inspirat 25 relats, la majoria d’ells escrits per dos mestres…

Llegir més

La Cécile Barbeito està especialitzada en educació per la pau i justícia global, la sensibilitat en el conflicte i el paper dels municipis en la construcció de pau. Té molts llibres i publicacions, entre elles, Discrepància benvinguda, i actualment està elaborant un llibre amb l’editorial Octaedro. Compartim alguns extractes del pòdcast: Hi ha educació sense justícia social? Malauradament, és molt habitual que s’eduqui sense introduir el component de justícia social, quan la definició dels objectius de les lleis educatives inclou que l’educació ha de contribuir a la convivència i a la cohesió social. Com poden aportar les entitats i els…

Llegir més