Autor: Francesc Imbernon

En aquestes circumstàncies, les demandes de canvi transcendeixen les sol·licituds de professionals, investigadors i organismes internacionals (Unesco, 2015; OCDE, 2015)[1] i són les comunitats educatives les qui, en sintonia amb amplis sectors de la ciutadania, assumeixen el protagonisme i s’uneixen a aquesta aspiració. En una recent recerca (Trujillo-Sáez, F. et al, 2020)[2], amb motiu de l’experiència educativa de confinament viscuda per docents, famílies i estudiants, se’ls pregunta sobre les seves preocupacions, necessitats i propostes per al curs escolar 2020-2021. Les respostes obtingudes mostren, amb mescla d’inquietud i esperança, aquesta demanda de canvi en diverses dimensions del nostre sistema escolar. Per…

Freire va néixer a Recife (Brasil) i al llarg de la seva vida va conèixer desgràcies, fam, presó, sofriment i també l’amistat, la col·laboració i l’entusiasme de molta gent. Va començar a estudiar tard, però es va llicenciar en dret en la Universitat de Recife, encara que no va arribar a exercir mai, ja que tenia una gran tendència cap la filosofia, la fenomenologia, la psicologia del llenguatge i el magisteri. Va dedicar tota la seva vida a l’educació tant al seu país com, durant el seu exili, a Llatinoamèrica, els Estats Units i Europa, ja que després del cop…

En aquest article voldria fer una reflexió sobre la diferència entre educació i sistema educatiu. Ja sé que sembla una bajanada, però moltes vegades es confonen tots dos conceptes o s’utilitzen d’una forma partidista.

Darrerament hi ha hagut eleccions a universitats catalanes i ara li toca a la Universitat de Barcelona. Cal continuar i prioritzar una nova estructura i política acadèmica, del professorat i estructural més flexible, solidària i sostenible.

La pandèmia ha provocat noves experiències inesperades i abruptes, i com a conseqüència el professorat es veu ara forçat a repensar i reconfigurar constantment la seva identitat personal, professional i col·lectiva. Cal un canvi radical. No hi pot haver solucions velles a problemes nous.

En la mitologia grega quan es va obrir la capsa de Pandora, l’únic que en va quedar a l’interior va ser l’esperança, després de sortir-ne tots els mals de la humanitat.

L’educació només es millora renovant-se constantment. És el repte més gran que tenim un cop ens haguem tret aquest virus de sobre. Ja veurem si es comença a entendre com una inversió i no com una despesa.

Aquests dies de confinament a casa m’han arribat múltiples missatges a través de les xarxes socials comentant que la vida de la família, en parella, amb els nens i nenes o adolescents creen certa ‘violència’, divorcis, agressions, separacions… i també de solidaritat, de diferents comportaments, etc.

Durant els darrers anys, amb els governs que hem tingut, s’ha anat fent una educació conservadora que alguns qualificarien de moderada, però que ha deixat l’educació i al professorat molt malmès.

Aquests dies hi ha hagut un congrés a la Universitat de Barcelona on he escoltat a autors reconeguts sobre pedagogia crítica. Sumat a les situacions actuals de revolta en diversos contextos (Xile, Bolívia, Xina, Equador, Síria, Turquia, Catalunya, etc.), m’ha portat a fer algunes reflexions sobre la situació actual de l’educació.