Autor: Txema Seglers
«La por neix perquè el futur no està escrit. L’hem d’escriure. Tenim experiència i coneixement, també governs, partits polítics i diputats. Animem-nos a escriure una pàgina diferent i millor per a tots». Amb aquest missatge d’optimisme, Cristina Gallach, periodista i exsecretària general adjunta de les Nacions Unides, tancava, el passat 5 de maig, la primera sessió del cicle ‘Converses Úniques’, una iniciativa de la Fundació Periodisme Plural per defensar el valor del diàleg, la igualtat, la convivència i els drets humans. La por neix perquè el futur no està escrit. L’hem d’escriure. Tenim experiència i coneixement, també governs, partits polítics…
D’ençà que va començar la guerra, el Iuri no ve a classe. Ningú ho manifesta obertament, com si fes por esmentar-ho, però tots volem saber com està i si té notícies de la seva família que viu a Vinnytsia, Ucraïna. Durant els primers minuts, mentre seiem i desem els llibres damunt la taula, a vegades ens mirem en silenci. Sura un ambient estrany a classe, una tensió soterrada per les imatges esfereïdores que cada dia mostren els mitjans. La Stasia, una estudiant de Sèrbia, està neguitosa i enrabiada i l’altre dia va plorar a classe. Els riures d’altres sessions han desaparegut i amb prou…
Cada cop queJoan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) cita un llibre o un clàssic, els seus ulls crepiten rere les ulleres graduades. De fet, Mèlich contempla la vida des del que ell anomena una filosofia literària. Potser, per això, aquest doctor en Filosofia i Lletres i professor de Filosofia de l’Educació a la UAB, cita llibres i clàssics amb tanta admiració. Amb una extensa bibliografia, Mèlich publica La fragilidad del mundo (Tusquets Editores, 2021), una reflexió sobre la complexitat i les ambivalències del món, l’imperi de la tècnica, el vertigen dels nostres dies. I enmig de tot aquest torbament, Mèlich encara rescata una petita llum,…
Després de molts mesos de pandèmia, i arran de la incertesa i dels canvis d’hàbits perllongats en el temps per la covid19, molts universitaris pateixen, com altres col·lectius, el que l’OMS descriu com “fatiga pandèmica”, una sèrie de símptomes en l’estat d’ànim com la por, l’angoixa, el desànim i l’apatia. De fet, com assenyala Federico Borges, professor associat del departament d’anglès i Lingüística de la UdL i formador de formadors virtuals, “se’n parla poc de com els universitaris estan vivint la fatiga pandèmica. És un problema de fons i poc visible. Però és una qüestió important”. Segons aquest especialista en…
