Així començava el tuit que va fer una de nosaltres, Susanna Soler, el passat 27 de desembre. Aquest tuit, però, tenia ja un antecedent escrit pocs dies abans per una altra component del que seria l’equip per #canviemelbatxillerat, Fanny Figueras, on exposava el seu desig d’un batxillerat “sense que els exàmens fossin l’única evidència d’aprenentatge”. Ambdues piulades van ser retuitejades i marcades amb m’agrada de manera instantània i entusiasta. Una de les primeres persones a fer-ho va ser Maribel Tarrés i així va començar l’aventura de #canviemelbatxillerat, amb nosaltres tres, professores de secundària convençudes que la necessitat de canvi és una realitat a plena veu que cal canalitzar i impulsar. Totes tres, enxarxades per la il·lusió i el convenciment de fer una proposta des de la base per canviar el propòsit, l’estructura i els continguts d’uns estudis que han de ser quelcom més que un pas titànic entre l’ESO i els estudis superiors.
Un batxillerat que il.lumini la cara dels nois i noies quan en parlin, que els orienti cap a ports de futur, que els permeti ESCOLLIR i APROFUNDIR.
Que reculli el llegat d’ un currículum crític i creatiu de l’ESO i enlairi el desig de seguir aprenent. #canviemelbatxillerat— Susanna Soler Sabanés (@SolerSusanna) December 27, 2020
Ens hi apuntem! Podem començar una xarxa? @ICEUAB ens hi ajudaria? @insjc3 @insmontgros @ielesvinyes @PAMOIN @sluquer76 @raga_liz @PereProf @sergidelmoral @betlemeta @ladematesefg @InsMatadepera @aimerigues @nicolaucopernic
— Maribel Tarrés 🎗 (@maribelprof) December 28, 2020
— Maribel Tarrés 🎗 (@maribelprof) December 28, 2020
Quan sigui gran idearé un batxillerat on estigui prohibit fer “exàmens” com a excusa per dir que són les úniques evidències d’aprenentatge. Tenir evidències d’aprenentatge sense fer “exàmens”, aquest és el repte! #reflexions
— Fanny Figueras (@efiguer4) December 19, 2020
Twitter ha estat la plataforma que ha fet néixer i créixer la iniciativa, a la qual es van sumar, en molt pocs dies, alumnat, docents, famílies, institucions, entitats, mitjans de comunicació… Sembla que som molts i moltes que veiem la necessitat de fer canvis en aquesta etapa. Els canvis pedagògics i estructurals a l’ESO arran del desplegament del Decret d’Ordenació del Currículum del 2015 i de la cada vegada major conscienciació de la població sobre com ha de ser l’educació, ha portat a un moviment de canvi o d’innovació, fins i tot de transformació pedagògica, que queda bloquejada quan les i els joves arriben als estudis postobligatoris. A voltes, fins i tot hi ha un retrocés didàctic propiciat per l’amenaça omnipresent de les PAU.
Ens trobem davant d’un repte inesperat però il·lusionant que anem organitzant de mica en mica, amb trobades virtuals entre les tres i missatges en línia que ens fan repensar, donar voltes al que pretenem. En un intens treball cooperatiu, anem pavimentant el camí per poder després convidar tothom a circular-hi. És molt important per nosaltres fer-ho així, pas a pas, unides en la reflexió, atentes a tots els missatges que ens van arribant. Creiem fermament que el com és tan important com el què. Això pot implicar que de vegades no donem resposta ràpida a totes les peticions que rebem i també que el nostre propòsit es recolza sobre aquesta base participativa, col·lectiva, inevitablement més lenta.
El propòsit és clar: convidar a la reflexió, escoltar les diferents veus, començant per les dels qui es troben frec a frec ara amb els estudis del batxillerat; agrupar per debatre, arribar a consensos compartits, negociats, fets a mà a peu d’aula, d’institut, en un teixit de moltes filatures i, finalment, portar el seu sentir, el seu pensar i el seu fer a les persones que poden decidir.
No tenim, doncs, un ideari previ, ni un decàleg de què o de com, malgrat que coincidim les tres en molts aspectes que en realitat no tenen només a veure amb el batxillerat, sinó amb una concepció de l’educació: educació per aprendre amb sentit, amb profunditat, per desplegar o descobrir potencialitats, capacitats, passions, per conèixer i reconèixer a un mateix en primer lloc i a l’altre com a ésser germà, per conscienciar de la realitat d’una manera crítica i saber actuar creativament per millorar. I aquestes concepcions són les que defensem per l’educació, des dels 0 als 18 anys i endavant. Que no es desdibuixi aquest sender, que no s’interrompi per haver de passar de sobte, als setze anys, a caminar per una autopista on es deixa de mirar l’entorn, ja que la velocitat i el risc de passar-nos de sortida, i no poder rectificar, ens absorbeix i col·lapsa.
La primera proposta que fem i que ja ha estat llançada, també a través de la xarxa Twitter, implica a l’alumnat de batxillerat a qui volem donar veu. Aquest primer pas el teníem clar des de l’inici, ja que trobem massa sovint a faltar la interlocució amb els vertaders protagonistes. La proposta consisteix a contestar tres concises preguntes on se’ls demana pel seu sentir: (com et sents?), pel seu pensar (què et quedaries del batxillerat?, què eliminaries?), i en una quarta pregunta, descriure un ideal, el seu batxillerat ideal, apel·lant al fer (si poguessis dissenyar-lo, com seria el teu batxillerat ideal?). Són les noies i els nois que viuen l’etapa en primera persona el qui han de parlar i ser escoltats.
També hem considerat molt important la forma, la manera de canalitzar aquesta veu. Fer-ho amb una exposició dona l’oportunitat de treballar cooperativament independentment de la modalitat, de comunicar més enllà de les paraules, d’expressar de la manera que les persones sabem, a través de l’art.
Les exposicions s’inauguraran simultàniament el dia 11 de març, dia en què volem atreure totes les mirades cap a aquest crit de necessitat de canvi elaborat pels protagonistes. El repte és que els mirin i els escoltin i que s’incorporin les seves propostes. Una gran diada de canvi, de remoure estancaments, de projectar possibilitats.
El segon pas, que comunicarem ben aviat, és obrir un Grup de Treball amb la col·laboració i aixopluc de l’Associació Rosa Sensat, a la qual agraïm haver-se posat en contacte amb nosaltres per oferir el seu ajut. Aquest grup pretén organitzar a totes les persones que ens han escrit: alumnat, famílies i docents. A partir de les conclusions que s’extreguin proposarem també una acció creativa per exposar els resultats, visualitzar-los, en un dia i hora concrets que anunciarem més endavant.
Volem agrair el suport de tantes i tantes persones que s’estan posant en contacte amb nosaltres mostrant el seu rebuig als estudis de batxillerat i expressant el desig que un canvi sigui possible. Persones que de manera desinteressada, de totes les professions i d’arreu de l’Estat, ens ofereixen el seu saber, la seva experiència per tirar endavant. En aquest sentit, agraïments molt sentits a un pare, que ens ha creat la pàgina web de la crida #canviemelbatxillerat, que aviat obrirem.
Podem afegir a aquests agraïments el Departament d’Educació, el Consell Escolar de Catalunya i el Consorci d’Educació de Barcelona, els quals s’han posat en contacte amb nosaltres mostrant interès per compartir el treball que s’està fent des de cadascuna d’aquestes institucions.
Tot el que hem exposat ens fa brillar els ulls i creure que tenim més a prop del que creiem el #canviemelbatxillerat
13 comentaris
1/5 Cada dia resto més sorprès de la capacitat d’amagar la realitat sota paraules i paraulotes que tenen alguns. Confesso que m’he quedat encegat en llegir aquest article, entre tanta brillantor d’ulls i tant de port de futur per tot arreu, però m’he posat la tasca de llegir entre línies. I vosaltres, lectors que encara conserveu una mica de seny i encara teniu un mínim contacte amb la realitat, us voldria fer arribar les meues reflexions.
En primer lloc, m’agradaria analitzar com aquesta proposta s’impregna de molts elements de la nostra època, època plena d’allò que venim anomenant “postmodern” i, com no, d’un esperit neoliberal que ho va impregnant tot. Fixeu-vos-hi:
Algú ho havia de dir.
2/5 *Es parla de sentir, de pensar (en el sentit d’opinar), de fer. Se’ls demana, als alumnes, que expressin sentiments, opinions i que “facin”. En cap lloc es parla de coneixement, ni se’ls demana què voldrien saber. La “teoria” ha quedat relegada fins i tot del batxillerat.
*Podem observar també com l’alumne és concebut, en realitat, com un client potencial al que se li demana quin producte vol obtenir: quin batxillerat voldries? Com si per ser alumne i ser “el centre” ja tingués el discerniment crític suficient com per dissenyar els estudis que el conduiran a la universitat.
*No només trobem això, sinó que veiem novament recollit els tòpics pedagogistes de moda: no exàmens, transformació, procediments, competències… El com i el què falsament enfrontats, com si foren antagonistes.
*L’alumne/a, per últim, és vist com aquell ser ideal: no es concep que ningú pugui proposar res que li permeti anar passant treballant poc. Per a què passar el cap de setmana llegint Kant o Galdós si amb quatre feinetes de no res puc anar tirant i dedicar-m’hi a jugar a la Play la resta del temps? Ningú compta amb què aquesta pugui ser la motivació d’un alumne comú.
*Fixeu-vos també com el discurs està impregnat de sentimentalisme. Brillantor d’ulls, il·lusió, passió… És realment necessari en una proposta rigorosa? Per què ens cal disfressar-la o ornar-la de sentiment(alisme)? Altrament, a banda de vaguetats impregnades de sentiments, què es proposa exactament? Algú ho sap?
3/5 Jo ho veig clar. En el fons, darrere de tot aquest discurs hi ha la voluntat d’amagar l’evidència… La innovació no ve “blocada” en els estudis postobligatoris, sinó que en els estudis postobligatoris es fa evident que ha estat nefasta per a la formació dels futurs ciutadans. El “vell sistema d’exàmens” del batxillerat ja no quadra, perquè els alumnes han arribat amb un nivell de coneixements i de procediments, de vocabulari i de domini dels llenguatges (matemàtic inclòs) tan baix, que es fa inviable poder fer una proposta similar a la que es feia fa uns anys. Per això cal aquest “canvi necessari” que suposadament és fruit “d’una conscienciació de la població” de “com ha de ser l’educació”, quan en realitat això ha estat imposat i ha estat dissenyat per institucions influenciades pel poder econòmic, que s’ha dedicat a bombardejar-nos amb missatges per convèncer-nos de la bondat de certes propostes. Missatges que desmotiven l’alumnat (tot el que estudies no valdrà per al futur en què no sabem a què et dedicaràs), que qüestionen el paper dels mestres i professors (no heu d’ensenyar, només sou guies), i que opten per un model mercantilista centrat en les “competències” que el món empresarial demanda per… a quin tipus de llocs de treball?
4/5 I així, a poc a poc, el sistema es va polaritzant. Per una banda, trobem centres i alumnat que pertanyen a una elit que esdevé cada vegada més una elit cognitiva. A aquesta elit, no se li plantegen aquestes transformacions: continuen amb allò tradicional, als seus centres es continua valorant el coneixement i a ningú li angoixen els exàmens com a evidència d’avaluació. Després hi ha un gruix de centres, la majoria, que va acollint cada vegada més l’alumnat que està destinat als llocs de treball precaris i/o de baixa qualificació, o que com a molt aniran destinats a graus universitaris que en realitat hauran estat buidats de contingut, i als que caldrà afegir màsters, postgraus… caríssims, només a l’abast d’uns pocs. Aquests alumnes assisteixen als centres en què el poder econòmic ha imposat una manera de fer i ha posat al centre el “com” i les “competències” per damunt del “què” i “per a què”, tot utilitzant la bona voluntat de persones com les qui escriuen aquest article. Què trist, tot plegat. I que ràpid s’ha sumat el Departament a donar facilitats!
5/5 Jo diria que aquestes professores tan compromeses veuen cada dia la catàstrofe que s’ha produït a primer de batxillerat, on es matriculen alumnes cada dia amb més mancances de tot tipus que ja no poden seguir aquells continguts curriculars que es marquen, que ni tan sols tenen una capacitat d’atenció suficient per llegir un assaig o una obra literària extensa. Per tant, en lloc de qüestionar el discurs oficial, s’hi afegeixen i comencen, enmig del sentimentalisme, a desfer el poc que queda del sistema educatiu que podria menar a l’emancipació i als estudis superiors, entre d’altres objectius.
Per descomptat, després del batxillerat haurem de repensar les PAU. Qui sap si caldria substituir-les per una entrevista “personal”. El mèrit, l’objectivitat i el rigor van sent substituïts per la banalitat, la subjectivitat i les vaguetats d’un discurs que en realitat ens ve imposat de dalt cap a baix i del qual hom té la por de desmarcar-se per no ser titllat d’antiquat.
Qui no vulgui veure la realitat, que no la vegi. Però jo em veig amb l’obligació d’advertir que l’emperador va nu, que estem davant d’un despropòsit més i que, tot plegat, ens durà al desastre, a la desigualtat i a la precarietat. I, per damunt de tot, a la ignorància.
L’infern està ple de bones intencions.
I ara segur que no hi falta qui en to condescendent em digui que “no he entès res”. Potser sigui cert… Com pugui passar també que en realitat tingui una visió massa lúcida de les coses. Sempre em quedarà el dubte… A vosaltres, no?
Andrés Bello, al seu bloc “Un estel a l’alba” ha donat en el clau: el sistema ha estafat i defraudat l’estudiantat, i per això “no arriben” durant el batxillerat i “no ho passen bé”. I com no arriben, continuem fent més gran l’estafa “transformant” el batxillerat, és a dir, buidant-lo de contingut, d’exigència i de rigor per amagar els despropòsits anteriors i, de passada, fer que l’alumne “s’ho passe bé”… I qui sap si passant-s’ho bé no gosi queixar-se una vegada prenga consciència, al seu torn, de l’estafa.
El resultat final no pot ser bo per a ningú, malgrat que alguns egos estaran molt crescuts en la seua verbositat pseudopedagògica. Quina tristor.
Us recomano que cerqueu el post d’aquest mestre i llegiu amb atenció les seves reflexions.
Tota època ha mirat la precedent amb cert aire de menyspreu. El Renaixement va mirar amb un sentiment de superioritat l’art medieval, mentre que la Il·lustració va acabar d’arrodonir aquesta visió de l’Edat Mitjana en què s’associava aquest període amb la superstició, l’obscurantisme, el fanatisme i la ignorància.
No obstant això, diria que les arrels de la Il·lustració hem de buscar-les allà, en el pensament medieval. Mireu, si no, què he anat trobant en l’assaig que llegisc, en el capítol sobre la creativitat intel·lectual i cultural de l’Edat Mitjana Central:
*Bernat de Chartres (m. ca. 1130) va afirmar que ell i els seus contemporanis podien veure més lluny que els antics perquè eren nans pujats a llom de gegants, imatge que expressa molt bé l’ambivalència entre la reverència per les riqueses del passat i el reconeixement de les vertaderes consecucions del present.
*Durant el segle XI es renova l’interès pel pensament especulatiu marcat per la lectura minuciosa i innovadora dels textos clàssics copiats en els monestirs durant el període del renaixement carolingi.
*Aquelles escoles catedralícies i ciutats que podien ensenyar i oferir allotjament a un gran nombre d’alumnes forasters pogueren emancipar-se i esdevenir universitats: comunitats institucionalitzades de mestres i estudiants compromesos amb l’estudi professional. París, Bolonya, Salern, Montpeller.
*Els escolàstics contribuïren durant la darrera part del segle XI i les primeries del segle XII a examinar de manera creativa el que havien heretat del passat i reorganitzar-ho, creant un corpus de pensament del qual van anar eixint diferents qüestions.
*Els erudits del segle XII estaven també interessats en el món natural. El treball en aquest àmbit s’associa a l’escola de Chartres, però també a París. Guillem de Conches i Thierry de Chartres escrigueren abundosament sobre l’origen del món i van elaborar textos sobre les set arts liberals: el trivium (dialèctica, oratòria, retòrica) i el quadrivium (astronomia, matemàtiques, música i geometria).
*L’anglès Adelard de Bath (ca. 1070-1146) va recopilar traduccions àrabs de la ciència grega i les va transmetre a Occident. Defengué el poder de l’home d’utilitzar la raó per descobrir les lleis de la Natura.
*Pere Alfonso, jueu convers (fl. 1106-1126), va aportar coneixements àrabs i grecs de l’astronomia quan va viatjar des de la Corona d’Aragó a Anglaterra i França, fomentà l’estudi de la medicina i va ser partidari de la importància de l’observació personal.
*Joan de Salisbury (ca. 1115-1180) fou cèlebre per la seua amplitud de coneixements, i també pel seu interès en aplicar el que estudià a París i Chartres als detalls pràctics de la vida en comunitat, el govern i l’administració.
*Pere Abelard (ca. 1979-1142) va ser una figura controvertida que es va dedicar, entre d’altres coses, a discernir racionalment entre una recopilació d’autoritats contradictòries de la patrística.
*Robert Grosseteste (1175-1253), rector d’Oxford, fou un científic brillant que insistí en la importància dels experiments per a l’estudi de la ciència, basant-se en gran mesura en les matemàtiques. Una ciència recolzada en les matemàtiques sòlides havia d’estudiar-se com a part del corpus sencer de coneixements.
*Roger Bacon (ca. 1219-1292) proseguí aquest treball experimental i va traçar un programa complet per a la investigació i l’ensenyament de les ciències naturals. Insistí en la importància de la correcta traducció de l’original hebreu i grec dels textos sagrats, propòsit per al qual elaborà gramàtiques d’ambdues llengües.
*Siger de Brabant (1240-1284), averroista de París, pretenia que la filosofia pogués ser estudiada de forma independent i sense tenir en compte la teologia.
*Una de les branques de pensament existents entre els deixebles de Guillem d’Ockham (ca. 1285-1347) van veure en el pensament del mestre la llicència per estudiar els fenòmens naturals sense interferència teològica alguna.
Com veiem, tots aquests exemples disten molt de la imatge estereotipada que s’ha anat construint sobre l’Edat Mitjana: podem veure formulats ja als segles XII i XIII els principis del que seria la ciència “moderna”.
La nostra època, però, no està exempta de realitzar grans aportacions. Però ho fa des d’un lloc modest: els nans han baixat a jugar cofois amb els cordills de les espardenyes dels gegants i s’ha formulat un gran principi rector: s’ha d’ensenyar a aprendre a aprendre. Com us heu quedat, eh?!
I llavors tres senyores han vist que al batxillerat els joves “no arriben” i que “no s’ho passen bé”, i que per tant cal fer-lo més vivencial, més pràctic i competencial, treballant des de l’emoció i la brillantor dels ulls que albiren els ports del futur. Per descomptat, res de memòria, perquè sense memòria, efectivament, no hi ha res.
Bernat de Chartres, Guillem de Conches, Thierry de Chartres, Adelard de Bath, Pere Alfonso, Joan de Salisbury, Pere Abelard, Robert Grosseteste, Roger Bacon, Siger de Brabant, Guillem d’Ockham i el mateix Tomàs d’Aquino s’arrapen els ossos i la pols dins de les seves tombes i ens criden: però què esteu fent, tall de postmoderns neoliberals! Torneu a pujar als lloms de gegants i veureu el desastre que us espera!
Ara sí que s’albira l’Edat Mitjana futura.
Gràcies per l’article. I , sobretot, per la iniciativa que, tot i que està en els seus inicis, apunta cap als problemes reals del batxillerat. És evident que els canvis que es facin a nivell de batxillerat tenen també repercussió en les altres etapes primeres. I també es evident que la solució vindrà en un context de contacte, col.laboracio i reflexió conjunta amb les altres etapes. Sempre hi haurà alguna sector reaci a la millora que potser veurà perillar les maneres de fer de sempre que, les evidències, ja han demostrat les conseqüències que tenen. La llàstima es que sempre se situïn en la critica del què no s’ha de fer, la critica als que ho intenten i mai tinguin la valentia d’exposar les seves idees i les seves pràctiques, de forma propositiva. Estic segur que si ho fessin trobaríem punts d’acord. Felicitats de nou i molts ànims.
Reaci a… la millora? Quina millora? Evidències? Quines evidències? Caldria aclarir-ho, Sr. Domenech.
Bon dia,
Fa temps que penso que el batxillerat tal i com està muntat no funciona. I ara encara més perquè veig, amb tristesa, com ho està vivint la meva filla. No estic en la xarxa twitter, però vull participar d’alguna manera d’aquest moviment i posar el meu granet de sorra per canviar un sistema obsolet, estressant i poc educatiu. Com m’hi puc afegir?
Però per què no funciona i abans funcionava? Crec que hauríem de fer-nos-ho mirar. Si se suposa que les noves metodologies innovadores són un camí millor per arribar als objectius proposats al sistema, com és que en acabant ens trobem amb una realitat en què el jovent no té eines suficients per afrontar el repte del batxillerat? Hem de creure que és únicament el batxillerat allò que grinyola?
Diria que no hi hem de posar els ulls exclusivament, sinó mirar a les etapes anteriors i preguntar-nos: què està passant?
Tal volta allò obsolet siguin certs discursos pedagògics.