Opinió

Claustre Obert, un testimoni de respostes educatives en situació d’excepcionalitat

Des de l’inici de la pandèmia de la covid19 i fins a l’arrencada del curs 2020-2021, l’escola ha estat en el focus dels mitjans de comunicació per, en primer terme, tractar els problemes de salut que la reobertura dels centres podia provocar. Poques veus, entre elles les que han destacat les insuficiències del sistema, han parlat de les transformacions i adaptacions que han emprès els centres educatius durant els últims mesos per fer front a les necessitats educatives del seu alumnat. En aquest sentit, és difícil fer una radiografia de la reacció de tot el sistema educatiu, ja que són pocs els estudis realitzats des de l’inici de la pandèmia que aportin evidències fonamentades al respecte.

Des del Servei de Recerca de la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació es van documentar i difondre les iniciatives que adoptaven els centres en el moment del confinament a través del cicle de webinars Claustre Obert. Es va donar la veu als centres i també a d’altres agents de la comunitat educativa per explicar com havien fet front a la situació d’excepcionalitat provocada per la pandèmia i quins canvis metodològics, organitzatius i tecnològics havien decidit implementar.

D’abril a inicis de juliol es va realitzar un webinar diari, un total de 58, amb la participació de 82 centres i 164 ponents. Els centres van ser diversos pel que fa a distribució territorial, complexitat i tipologia, i hi van intervenir instituts, instituts-escola, escoles i centres de formació d’adults. Pel que fa als ponents, majoritàriament van ser representants de les direccions dels centres acompanyats en el 47% dels casos d’alumnat, docents, famílies o integrants dels Serveis Educatius.

La mostra de Claustre Obert 2019-2020 no és significativa de tot el sistema, però és una mostra petita i exemplificadora de la reacció i dels esforços de canvi de molts centres. El més valuós és que permet analitzar de forma qualitativa accions d’acompanyament a l’alumnat i a les famílies, replantejaments metodològics i organitzatius, i esforços per mantenir xarxes amb l’entorn, sempre amb l’ús de les eines digitals que s’han estimat més apropiades segons el context.

El recull de Claustre Obert sí que aporta evidències d’actuacions reals que serveixen d’exemple més enllà del confinament i són testimoni de la tasca de molts docents i molts centres, la majoria dels quals ja havien iniciat processos de renovació que els han facilitat l’adaptació a una situació inesperada.

Volem destacar aquí alguns dels elements analitzats.

Acompanyament a l’alumnat i a les famílies

L’acompanyament a l’alumnat i la comunicació amb les famílies ha estat un dels elements que més ha preocupat als centres. Les accions realitzades no pretenien només mantenir canals d’informació, sinó acompanyar l’aprenentatge i l’estat emocional de l’alumnat i vetllar en les possibles situacions d’abandonament. Com arribar a tot l’alumnat? Com mantenir la tasca tutorial? Com vincular aprenentatge amb acompanyament emocional? Com orientar a l’alumnat de final de cicle?

En molts centres les tutories s’han adaptat per mantenir les trobades setmanals, s’han reassignat tutories per fer un seguiment més individualitzat, s’han inclòs protocols de seguiment d’hàbits de l’alumnat i s’han generat nous recursos i activitats en línia per a l’orientació acadèmica i professional. En alguns centres l’aprenentatge s’ha vinculat estretament amb l’acompanyament emocional a través de trobades setmanals per cantar, explicar contes, desenvolupar jocs col·laboratius o activitats per reflexionar sobre el confinament o la pandèmia. En altres casos s’ha optat per no renunciar als espais de trobada comuns i reconvertir actes com la diada de Sant Jordi i festivals, entre d’altres.

En centres de màxima complexitat, amb entorns lingüísticament diversos o amb difícil accés als recursos digitals, els claustres han hagut de recórrer als dispositius mòbils, a les aplicacions de missatgeria, als xats, a les trucades o videotrucades i als webs adaptats a aquests dispositius. Un exemple interessant és el testimoni de les escoles d’adults que, davant del repte d’atendre una tipologia d’alumnat molt divers, valoren positivament la resposta que ha tingut l’ús dels dispositius mòbils i, sobretot, el de les xarxes socials.

Davant l’allau inicial d’informació i les dificultats d’accés, una altra de les respostes dels centres ha estat passar del suport escrit al suport oral, audiovisual i gràfic per comunicar-se amb la comunitat. Infografies per orientar a les famílies, vídeos per donar la benvinguda abans de la reobertura i la creació audiovisual per orientar acadèmicament i professionalment l’alumnat són alguns exemples de mesures portades a terme i que algunes escoles també han adoptat per iniciar el curs 2020-2021.

Tot plegat evidencia la importància donada a l’acompanyament i com els centres han hagut de fer front a les mancances de competència digital de l’alumnat, del professorat i de les famílies, però també demostra les fortaleses i expertesa de molts docents en aquest àmbit, perquè han sabut valorar les problemàtiques i adaptar les mesures a les característiques de cada context.

Reorganització del funcionament del claustre de professors

Les direccions dels centres descriuen, en el seu testimoni, com han gestionat els canvis amb mesures que van des de fer nous horaris, reassignar tasques al professorat, introduir la codocència, repensar-se metodològicament i implementar espais virtuals. En aquest últim aspecte les eines utilitzades són molt variades, des dels entorns virtuals d’aprenentatge com el Moodle o les plataformes de les grans corporacions digitals, fins a recursos puntuals amb eines com el Padlet o Genially, per anomenar els més citats. Dels centres participants la majoria ha unificat l’ús d’un sol entorn virtual d’aprenentatge (EVA) o eina digital i, en altres casos, hi ha hagut dispersió d’entorns, cosa que s’assenyala poc útil per a l’alumnat.

Com a element positiu s’esmenta el manteniment de les reunions de docents i el treball de les comissions per repartir esforços entre els membres del claustre. També s’assenyala la realització de les reunions de delegats, de les quals poder extreure elements de valoració sobre la gestió del temps, de la informació i de les activitats d’aprenentatge, fet que els ha fet reaccionar davant la inviabilitat de mantenir la tipologia de tasques, la dinàmica de treball i els horaris segmentats de l’educació presencial.

Canvis metodològics

Alguns centres han intentat traslladar les activitats d’aprenentatge a un espai virtual, mantenint l’organització per àmbits tot readaptant dinàmiques de treball. D’altres, davant les evidències en la dificultat de gestió d’un currículum fragmentat, han optat per redissenyar propostes a través de metodologies globalitzades amb l’objectiu de motivar l’alumnat, assegurar l’aprenentatge competencial i diversificar l’atenció. S’ha escollit tant treballar per projectes de durada trimestral com articular activitats a partir de reptes, centres d’interès o càpsules d’aprenentatge, i també s’ha fet un ús puntual de la ludificació. S’assenyala que engegar aquestes mesures ha estat un esforç inicial intens, però que s’ha traduït en un aprenentatge molt més significatiu i gestionable fins a final de curs. El testimoni dels alumnes posa de manifesta que, els que ja treballaven autònomament i amb dinàmiques de col·laboració al seu centre, s’han adaptat fàcilment a la situació i al treball en un entorn virtual.

Una altra preocupació pedagògica és la de la gestió de l’avaluació, sobretot a l’hora de comunicar-se amb l’alumnat, fet que alguns centres han abordat amb la utilització dels EVA per a desenvolupar una avaluació argumentada a través de rúbriques o comentaris valoratius i orientadors.

Mantenir xarxa amb l’entorn

Finalment, destacar que una part significativa dels projectes que els centres portaven a terme amb col·laboradors externs s’han vist afectats pel confinament. Alguns han estat congelats temporalment mentre d’altres han seguit endavant amb un format en línia amb el suport dels agents externs: museus presencials que s’han convertit en virtuals, suports de les xarxes territorials en els projectes STEAM, continuïtat de la intervenció de les famílies en activitats educatives o dels serveis a la comunitat, entre d’altres.

Els Centres de recursos pedagògics i els Camps i els Entorns d’aprenentatge també han ofert suport directe als centres o han desenvolupat nous materials en línia. Esmenten que en aquesta situació han augmentat la interacció i consultes amb centres i han après com arribar a un gran públic a través de les xarxes. El mateix ha succeït amb tots els recursos posats a l’abast dels centres per part del Departament d’Educació, des de les càpsules formatives en competència digital, propostes didàctiques i videotutorials, entre molts d’altres.

Conclusions

En el nou escenari, cal veure com els centres i tots els agents educatius aprofiten aquesta experiència acumulada. El distanciament social pot legitimar metodologies d’aprenentatge que mantinguin la segmentació del coneixement i l’activitat individual, dinàmiques que han xocat frontalment amb l’aprenentatge en línia en confinament i que poden no ser del tot útils per afrontar un ús híbrid de la tecnologia digital. Cal també preguntar-se si els centres que ja estaven immersos o havien experimentat processos de canvi i que disposaven de claustres cohesionats han estat més flexibles a l’hora de donar respostes i veure si, la situació viscuda incentivarà transformacions en altres centres.

Claustre Obert seguirà al llarg del 2020-2021 donant veu als centres per tal de difondre i documentar les seves propostes però ara amplia la seva mirada a Propostes educatives per als reptes de l’era digital, i la focalitza en tres eixos temàtics: la recerca educativa, perquè cal implementar metodologies contrastades, després d’investigar, seleccionar i avaluar; l’entorn, perquè l’aula ha deixat de ser l’únic espai educatiu i cal connectar l’escola amb el territori; i la mirada internacional, perquè conèixer altres sistemes educatius ens pot inspirar per a millorar la nostra pràctica docent.

Cada webinar va acompanyat d’un article, referències i recursos que es poden consultar a la pàgina web de https://projectes.xtec.cat/claustreobert/