Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
‘Con quién viajas’
Els protagonistes de la pel·lícula Con quién viajas decideixen anar de Madrid a Cieza aprofitant un programa informàtic on t’apuntes, comparteixes cotxe i t’estalvies uns calerons.
Tenim doncs el conductor, un home enigmàtic, que no saps a quina lliga juga, ple de contradiccions, estrany, fabulador, que pot ser, fins i tot, un psicòpata que aturi el vehicle i faci una bona matança.
Tenim un noi que diu més quan mira que quan parla i dues noies, una que no para de xerrar i que sospita de tot i una altra que tot li fa por.
I un cotxe, perquè tot passa dins d’un cotxe. I tenim alguns misteris que s’aniran descobrint en un final brillant i obert, si així ho voleu veure.
Cotxe i mòbils, uns mòbils que no paren d’enviar missatges que s’adrecen els tres llogaters del cotxe i que van creant un clima d’eterna sospita.
Suspens –i un moment Hitchcock–, estones esplèndides de comèdia, de les millors comèdies de l’any al costat de seqüències més dramàtiques i sempre la mateixa pregunta: com acabarà tot plegat?!
El director Martin Cuervo domina la posició de la càmera, sap on situar-la i com aprofitar l’espai claustrofòbic, sobretot els retrovisors i els missatges de mòbil. I quatre actors –Salva Reina, Ana Polvorosa, Andrea Duro i Pol Monen– que s’ho devien passar bomba rodant aquesta pel·lícula i ho saps quan comencen a sortir els crèdits i veus les tradicionals pífies que fan riure els quatre protagonistes.
Per tant, aguanteu fins al final.
Ah! i un guió que no té ni un error.
Ras i curt, una pel·lícula que us aconsello i que pot passar desapercebuda en els moments que vivim.
‘Chavalas’
Intentem abandonar el nostre passat, per exemple, el barri on hem viscut, però és debades perquè portem el barri ben endins i no el deixem mai del tot. Ni ens deixa mai amb una tossudesa sorprenent i lluminosa. El passat sempre –Faulkner ho defensa– té una presència en el present. Crec que aquest és el tema principal de la pel·lícula Chavalas, dirigida per Carol Rodríguez Colas que reuneix quatre actrius que fan un paper excel·lent i mai es fan ombra entre elles.
Una de les noies va marxar de Cornellà per dedicar-se a la fotografia. Les coses no giren com ella voldria i ha de tornar i recupera les seves tres amigues d’infantesa i d’adolescència, però és una recuperació que avança i retrocedeix, pas ferm i a reculons, un pas que es perd i tres que es recuperen.
Per sobre de tot una amistat que res podrà destruir, perquè com ens passa amb el barri on hem viscut, quan una amistat ho és de debò es porta a dins, es fon amb la carn i la sang, amb la saliva i la suor. Amb les penes. I amb les alegries i amb les llàgrimes.
Chavalas retrata un univers femení que bona falta fa en el món del cinema i un barri popular que sempre projecta la seva ombra. Com els xiprers o els núvols.
