Opinió

Educació i maltractament animal

Com ja deveu saber, el novembre del 2020 va ser aprovada la Llei d’educació LOMLOE, i amb aquesta llei es pretenia per a l’alumnat, entre altres coses, “l’adquisició de valors que propicien el respecte cap als éssers vius i els drets dels animals”. I un d’aquests valors que vol promoure és l’empatia.

Primer de tot, anem a veure perquè cal fomentar el respecte cap a la resta d’animals, per exemple a través de l’empatia. L’empatia és la capacitat per a comprendre els sentiments d’una altra i tenir-los en compte. Comprendre què està sentint l’altre ens ajudarà a poder-nos relacionar-hi. Resulta que l’empatia no és una capacitat innata, s’aprèn, i no tothom la té desenvolupada. Les que no la tinguin desenvolupada tindran més dificultats de comprendre i detectar quan l’altre pateix. Així doncs, l’empatia ens pot servir per a resoldre conflictes i superar les diferències, perquè ens ajuda a “posar-nos en la pell de l’altre”, i això facilita que puguem entendre les seves reaccions. És a dir, l’empatia és una eina social contra la violència. Per tant, si un dels objectius de l’educació és educar en la pau, cal fomentar l’empatia. A través de l’empatia cap als animals, pot ser més senzill que les nenes i els nens aprenguin a connectar i a respectar als altres, i apliquin aquests aprenentatges amb les persones.

L’empatia és una eina social contra la violència

Lligat a això, què s’explica a les escoles sobre la resta d’animals i sobre com ens hi hem de relacionar? Doncs la realitat és que a l’escola, com en la majoria d’àmbits, s’explica que la resta d’animals són inferiors als humans. Per a poder justificar que està bé alimentar-nos d’animals, experimentar amb ells, vestir-nos amb les seves pells o entretenir-nos gràcies a ells, repetim la idea, d’ençà que som ben petites, que els animals no són tan importants com els humans i que està bé utilitzar-los pel que vulguem.

A les escoles es participa del procés de la destrucció del que s’anomena biofília infantil (aquesta atracció cap a allò que està viu, cap als animals, que sembla que tenen la majoria d’infants). El meu nebot és capaç de rescatar un cargol, cuidar-lo i alimentar-lo durant uns dies, mentre menja carn tres cops al dia, és a dir, mentre participa de la mort d’altres animals. O, com pot ser que porti una samarreta de la Peppa pig mentre menja una botifarra?

Com arribem a desconnectar tant d’aquesta atracció innata que tenim de petites? Perquè apareix una dissonància cognitiva, ensenyem a empatitzar amb les altres, però no amb totes, sinó només amb algunes (perquè ens assemblem més, ens cauen més bé, etc.). Perquè la societat, i l’educació n’és un pilar, està fonamentada sobre l’explotació de la resta d’animals, i, per tant, cada nova generació ha de mantenir aquest distanciament respecte a la natura per a assegurar que es manté el sistema.

Què expliquem a l’escola sobre les granges? Sobre quin tipus de granges parlem? Per què estan els animals allà? Com acaben tots? Com hi viuen? Si visitem una granja, de quin tipus és i què aprenen del que passa allà? Hem d’explicar la realitat del que passa a qualsevol granja, i del que hi ha darrere d’un plat de carn, o d’un got de llet, i que això que passa es pot evitar si es vol. Perquè quan es parla d’aliments, es deixa molt clar quins aliments són “necessaris”, i perquè no es parla d’ètica quan es parla d’alimentació. Perquè les granges tradicionals es basen en l’explotació i la cosificació igual que les industrials, i la majoria de carn que es consumeix prové de les granges industrials. Però hi ha realitats que s’amaguen, i hi ha moments que potser no interessa que les alumnes siguin empàtiques: no podem dir que respectem i estimem els animals quan els tractem com ho fem. Els missatges són clars i continus. L’altre dia la meva neboda em va dir que a les colònies de l’escola havien muntat a cavall. Perquè els cavalls estan per això no?

La lògica de la dominació és un sistema de valors basat en característiques que el grup dominador té

Allò que aprenem a la infància ens queda marcat, queda en el més profund i és molt difícil i dolorós desaprendre-ho. I a les escoles ensenyem que està bé explotar a la resta d’animals perquè són diferents que nosaltres i són inferiors. Ensenyem el supremacisme humà discriminant les que no són de la nostra espècie. I la següent reflexió apareix gairebé sola; si ensenyem des de ben petites que està bé discriminar i explotar a les que són inferiors, és a dir, als animals, no pot aparèixer aquesta mateixa lògica en les relacions amb altres humanes? L’alumnat no pot arribar a pensar també que és superior a altres grups de persones, i que, per tant, pot discriminar-los? Perquè la lògica que defensa el racisme, el capacitisme, el sexisme, l’LGTBIQ+fòbia, etc., és la mateixa, és la lògica que defensa que el grup que es considera superior ha de tenir privilegis. Ensenyem a jerarquitzar des de ben petites, ja que la superioritat justifica la dominació. La lògica de la dominació és un sistema de valors basat en característiques que el grup dominador té (éssers humans, homes, blancs, etc.) i el grup dominat no. I en aquesta dominació són clau les dicotomies cultura/naturalesa, raó/emoció, masculí/femení, humà/animal i moltes altres.

La divisió humà/animal que s’ensenya a les escoles, que es fonamenta en una suposada superioritat, es pot replicar donant a lloc a altres discriminacions. Per exemple, des del feminisme es denuncia la cosificació que pateixen les dones en el sistema patriarcal, que les devalua i ho fa de manera violenta. Però és que no hi ha res més violent que el que es fa als animals, i això es legitima des de l’escola. Perquè un cop tens clar la divisió humà/animal, només necessites fer més gran el grup “animal”. A totes les persones que categoritzis així podràs tractar-les com ho fas amb els animals, perquè t’han ensenyat que està bé fer-ho. Això és degut al fet que la idea que unes vides importen menys que d’altres és el fonament de totes les discriminacions.

Un cavall no et porta de passeig perquè li ve de gust. Una vaca no et dona la llet de la seva cria perquè sap que a tu t’agrada molt, o un pollastre no decideix suïcidar-se perquè tu puguis gaudir de la seva carn. Si tenim tot això és perquè hi ha una extrema violència darrera. La relació entre la violència cap als animals com a mostra de masculinitat està també molt demostrada, per exemple en la tauromàquia. També es dominen i cosifiquen animals en rituals tradicionals, amb un total menyspreu cap als animals. I sovint es fa en la presència d’infants.

Si l’alumnat és capaç de fer més gran i incloure en el seu cercle de respecte i de consideració moral la resta d’animals superant les diferències d’espècie, no serà molt més fàcil que també inclogui grups de persones superant el gènere, el color de la pell, les creences religioses, la diversitat sexual, etc.? Alhora, pensar en la resta d’animals com a éssers que tenen un valor intrínsec, que no depèn de l’ús que en podem fer, forma part dels valors que segur que són positius promocionar, i més en el sistema hegemònic on el que s’incentiva és aprofitar-se de les altres.

Totes les estructures socials (educació, cultura, família, classes socials, religions, llei, etc.) envien el missatge que el més important és el domini i l’explotació del que ens envolta, persones i natura. I això implica una falta d’empatia. Com que aquesta “cultura de la dominació” és la que genera les jerarquies i les opressions, ens cal més empatia, compassió,  respecte i solidaritat, per fomentar la col·laboració i la convivència. Per tant, aquests conceptes i aquestes sensibilitats s’han d’ensenyar a les escoles de manera transversal i a totes les etapes, i han d’incloure els animals i a la natura.