El cost que suposa tenir joves sense el mínim nivell de formació que els asseguri la seva inserció social i laboral amb unes mínimes garanties d’èxit no ens el podem permetre. Com hem demostrat en nombroses ocasions, l’abandonament escolar prematur (AEP) es troba estretament relacionat amb patrons de desigualtat social. Així doncs, les probabilitats de deixar els estudis de forma prematura no es distribueixen de la mateixa forma per tots els grups socials, més aviat, les dades mostren una sobre representació de nois, d’estatus socioeconòmic i cultural baix i d’origen migrat. En les darreres setmanes s’han publicat nombroses recerques que demostren que durant l’actual període de confinament, les desigualtats socials i educatives s’estan veient fortament agreujades. Cal, per tant, establir un pla d’emergència per preveure el previsible increment de l’AEP en els propers mesos.
A continuació es proposen quatre grans accions prioritàries plantejades en clau municipal doncs a pesar de les restriccions normatives i pressupostàries dels ens locals, són els ajuntaments els que coneixen millor la realitat dels i les seves joves. Aquest pla d’emergència contra l’AEP requereix, tanmateix, de la coresponsabilitat de la resta d’administracions i d’un treball en xarxa entre els diferents agents, equipaments i recursos educatius del territori.
Dimensionar fenomen: diagnòstic i detecció.Una de les prioritats durant els propers mesos és conèixer quina és la situació actual dels i les joves en risc de deixar els estudis de forma prematura. Identificar les diferents situacions i casuístiques en les que es troben els i les joves en aquest període tan excepcional, és cabdal per dissenyar estratègies específiques per atendre les diverses necessitats.
Acompanyament en sentit ampli. Durant l’actual període de confinament i de l’aturada de les classes presencials, les probabilitats de desvincular-se del procés educatiu hauran augmentat entre un sector important de joves del nostre país. Cal un pla d’acompanyament en sentit ampli que promogui la reincorporació als centres educatius dels i les joves amb majors riscos de desvinculació escolar;un acompanyament socioemocional que permeti lidiar amb tots els neguits, angoixes, patiments a les que han hagut de fer front els i les joves com a conseqüència del confinament; un acompanyament a les famílies posant especial atenció a aquelles que presenten majors barreres socials, culturals i econòmiques per fer un seguiment de l’escolarització dels seus fills i filles; i per últim, cal una forta aposta per programes de suport i acompanyament socioeducatiu com la proposta d’estiu enriquit o tallers de reforç de competències bàsiques que permetin fer front a la pèrdua d’aprenentatges que s’hauran produït en aquest període de confinament.
Protocols d’orientació formativa-ocupacional. Un dels principals reptes als que ens enfrontem en els propers mesos són com orientar als i les joves que es trobaven en un període de transició entre etapes formatives i els que hagin deixat els estudis durant aquest període. En aquest sentit, és important posar molts esforços en traçar itineraris entre els diferents dispositius i recursos educatius -PFI, cursos de formació ocupacional, cursos preparació proves d’accés, escoles d’adults, escoles de noves oportunitats- i assegurar una continuïtat en l’acompanyament que no només es centri en el procés de tria i de matriculació, sinó en fer seguiment durant els primers mesos d’incorporació als estudis. Ara més que mai cal que aquestes mesures siguin flexibles i personalitzades per tal d’adaptar-nos a les situacions sobrevingudes que ens puguem anar trobant en els propers mesos.
Accions per promoure l’equitat educativa. Com s’ha comentat una línies més amunt, existeix una estreta relació entre les probabilitats de deixar els estudis de forma prematura i l’origen social dels i les joves. Tenim constància que l’actual crisi sanitària, tindrà uns efectes devastadors per un sector important de la societat que ja es trobava en una situació socioeconòmica molt compromesa. Són fonamentals, per tant, mesures com beques i ajudes a l’escolarització (menjador, material, casals, beques-salari,…), reforçar els recursos i el suport dels centres de màxima complexitat i els centres educatius que s’encarreguen d’escolaritzar l’alumnat amb situació de major vulnerabilitat social com són les escoles de noves oportunitats o les escoles d’adults; ampliar recursos i serveis educatius que vetllen per la inclusió de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu com són els equips d’assessorament i orientació pedagògica (EAP), els tècnics d’integració social (TIS), vetlladors o els serveis de logopèdia, entre d’altres i per últim, garantir un oferta de qualitat en la formació professional.
En definitiva, ara més que mai cal assegurar que es donen les condicions educabilitat, és a dir, que infants i joves tenen a l’abast els recursos i les condicions necessàries perquè puguin desenvolupar les seves trajectòries educatives amb les màximes garanties d’èxit possible.
[ Per complementar algunes de les propostes que es presenten en aquest article podeu consultar la Guia de Política Educativa Local de la Diputació de Barcelona: Estratègies municipals contra l’abandonament escolar prematur (2019), elaborada per Marta Curran i Aina Tarabini ]
[Marta Curran va impartir el dia 11 de juny de 2020, conjuntament amb Pere Gabern, el webinar “Com afrontar des del món local el risc d’abandonament escolar prematur en el context del COVID-19 “, organitzat per la Gerència d’Educació de la Diputació de Barcelona]
