Un de cada cinc infants és o ha estat víctima de violència sexual. Aquestes són dades del Consell d’Europa que evidencien una xacra social a la vegada que demostren que, durant els darrers anys, la feina de detecció i sensibilització sobre l’assetjament sexual infantil ha augmentat els casos de denúncia i ha ajudat a fer-los visibles. És gràcies a la feina d’entitats, associacions i persones expertes, que cada cop es genera un clima de més seguretat perquè els infants puguin alertar sobre la seva situació o, inclús, que persones adultes s’atreveixin a denunciar fets del passat.
Aquest últim cas és el que es va veure, per exemple, l’any 2021, quan el diari Ara va destapar els abusos sexuals que s’havien donat a l’Institut del Teatre. “Quan vam veure aquestes informacions, relatives a escoles i centres artístics, vam veure la necessitat de fer alguna cosa i elaborar un protocol que ens ajudés a prevenir aquestes situacions”, explica Pere Bayona, director de l’Escola Municipal de Música d’Esplugues i membre de la Junta de l’Associació Catalana d’Escoles de Música (ACEM).
Així, esperonats per aquests casos que van anar sortint a la llum, es van posar en contacte amb la Diputació de Barcelona per elaborar un protocol que serveixi de marc orientatiu a les escoles davant d’abús i assetjament, ja sigui per raó de sexe, orientació sexual, identitat o expressió de gènere i que es va realitzar en el marc de la Xarxa d’Escoles Municipals de Música i Arts (XEMMA). Es va crear un grup de treball amb la presència també de la Fundació Vicki Bernadet, que va donar com a fruit el Protocol per a la detecció, actuació i prevenció de l’abús sexual i l’assetjament a les escoles municipals de música, dansa i centres de les arts. Aquest document serveix de guia per la comunitat educativa i és personalitzable a cada centre, per tal que tots els professionals i persones adultes relacionades amb el centre tinguin clar el seu paper i com s’ha d’actuar davant d’un cas o sospites d’assetjament.
“Als centres artístics hi ha molta relació entre el professorat i l’alumnat, moltes classes individuals… Hem d’aprofitar aquest vincle per generar un ambient de confiança perquè els alumnes se sentin segurs per expressar-se i denunciar allò que no va bé”, explica Bayona, qui assegura que el Protocol és “prevenció, prevenció, prevenció” en totes les seves versions. Això vol dir tant generar climes de seguretat, com formar el professorat i sensibilitzar sobre la situació. “Molts mestres no saben que un de cada cinc infants ha estat assetjat. És molt dur per un docent pensar quants nens tindràs a l’aula que passen per això, però ser-ne conscient és clau per reaccionar davant algunes evidències que, d’altra manera, et poden passar per alt”, reconeix.
Així, el protocol (que no només va dirigit a la infància, sinó que està pensat per tot l’alumnat de les EMMA, incloent-hi també adults o adolescents) explica els passos a seguir quan es vol esclarir una situació que podria ser indicadora d’un abús. Es tracta d’un document pensat pels professionals, perquè tinguin totes les eines i els procediments legals clars, per tal de prendre una decisió que asseguri, sobretot, el benestar de l’alumnat. “És un gran alleugeriment tenir un marc com aquest, perquè et dóna seguretat davant la intuïció i fa que no et sentis sol ni tinguis tants dubtes a l’hora de compartir amb els companys les teves inquietuds”, assegura el mestre.
Formació, prevenció i sensibilització
Segons explica Pilar Polo, membre de la Fundació Vicki Bernadet, és important que els protocols amb les escoles seguin fruit d’un procés participatiu i que “es tingui clar que es fan per ajudar a tothom, per tal que el clima al centre sigui de respecte i tolerància zero a la violència”. De la mateixa manera, el protocol marca pautes perquè el professorat tingui eines per actuar tan sobre el que passa dins de l’escola, en tant que agents actius, com fora, essent sensibles a les senyals d’alerta. Per això mateix, Polo assegura que formar els docents és importantíssim, així com generar espais de seguretat en què els alumnes puguin expressar els seus neguits, tal com tutories o bústies anònimes.
A més, el protocol inclou el paper de la figura de la coordinadora de benestar i protecció, una persona referent que ha de vetllar per la protecció de l’alumnat davant l’abús i l’assetjament. Aquesta figura és clau, perquè ja està recollida a la Llei Orgànica de Protecció a la Infància i l’Adolescència Davant la Violència (LOPIVI). Per tal d’explicar les funcions i deures d’aquesta figura, així com per incidir més en les eines disponibles, la Diputació de Barcelona està oferint formació als centres perquè puguin fer-se seu el protocol. Una formació a la qual s’estan apuntant escoles i centres més enllà de les EMM. “La formació és essencial, perquè els mestres som referents en moltes coses, no només en allò que impartim, i hem d’estar preparats per respondre davant qualsevol necessitat del nostre alumnat”, assegura Bayona, qui explica que des de l’ACEM s’han posat en contacte amb les diputacions de Girona, Tarragona i Lleida perquè també ofereixin formacions.
Així, per fer front a la xacra que suposa l’assetjament sexual, la feina a les escoles és imprescindible. “És una feina que s’ha de donar en totes les generacions i a tots els espais, de manera transversal, perquè si no, l’edifici trontolla. Vivim en una societat que ha permès durant massa anys l’abús sexual”, reflexiona Encarna Bodelón, directora d’Antígona, un grup de recerca sobre gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). D’aquesta manera, és important denunciar els assetjaments, però ho és tant o més, fer campanyes de prevenció i sensibilització que poden passar des de jornades i activitats amb motiu del 20 de novembre (dia mundial dels drets dels infants) fins a l’elaboració de processos participatius per canviar espais dels centres on l’alumnat no se senti segur. “Vigilar l’arquitectura de les escoles i eliminar zones amagades o fosques és molt important per la prevenció”, assegura Polo.
Tot i això, des de la Fundació Vicki Bernadet s’adverteix que “per molt bé que fem les coses, no podem oblidar que les figures assetjadores busquen situacions de vulnerabilitat, perquè la violència s’exerceix a través del poder”. Però encara que Polo consideri que serà molt difícil arribar a un dia en què no existeixi l’assetjament, apunta que la sensibilització i prevenció són importantíssimes per posar-hi fi com abans millor: “no és el mateix viure un abús que tres anys d’abusos”, assegura, posant l’accent en la rellevància de proveir l’infant de referents adults responsables i que sàpiguen fer costat en situacions difícils.
