Gemma Garcia és psicòloga i directora general de la cooperativa DeltaCoop, una entitat que fa 20 anys que treballa amb infants amb discapacitats i dificultats d’aprenentatge. L’experiència d’aquesta entitat en aquest àmbit l’ha dut a dinamitzar el Grup de treball d’atenció als infants amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) de la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals de la Diputació de Barcelona. Al grup de treball és un espai on 40 escoles i ens locals parteixen de la seva experiència i saber per generar coneixement col·lectiu i eines per a l’abordatge de l’atenció als infants amb NESE.
Tal com assegura Garcia, moltes escoles bressol se senten lligades de mans davant la manca de recursos i la gran importància d’aquesta etapa educativa. “És quan el cervell és més plàstic i una intervenció primerenca pot garantir una millor qualitat de vida de l’infant i el seu entorn”, assegura la psicòloga. Per això tenen tanta importància les eines amb què puguin contar els docents i educadors, eines com el recurs d’autoaprenentatge Infants amb necessitats educatives especials: detecció i actuació a l’escola bressol municipal, elaborat la Diputació de Barcelona, que introdueix a les nocions bàsiques sobre com atendre i donar resposta a les necessitats de criatures amb discapacitat.
En què treballa DeltaCoop?
Des de l’inici treballem amb nens i nenes que normalment ens arriben del CDIAP. Però de seguida ens vam adonar que hi ha moltes criatures que necessiten un acompanyament intens i que queden fora de l’escolarització ordinària perquè tenen unes necessitats tan demandants que les bressol ordinàries no tenen la capacitat d’atendre’ls. Així que ens proposem crear La Saleta, un espai d’atenció a les necessitats específiques de suport educatiu situada a l’escola bressol Ca n’Aimeric de Castelldefels, on hi ha uns vuit nens i nenes amb tres professionals.
Arran d’aquesta experiència, contactem amb diversos municipis per posar en valor l’experiència del nostre equip en relació amb la inclusió educativa i comencem a detectar que hi ha molta inquietud a les escoles bressol sobre com atendre els infants. Parlem d’una etapa molt oblidada i infravalorada. Però com que ningú no es queixa, ningú imagina que hi hagi nens amb afectacions que vulguin anar a l’escola bressol, però no puguin. Del que no es parla, no existeix, així que hi ha la creença errònia que la inclusió s’ha de començar a treballar a partir d’Infantil o Primària.
I d’aquí neix el Grup de treball d’atenció als infants amb necessitats específiques de suport educatiu de la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals.
Sí. La Diputació de Barcelona detecta que hi ha moltes escoles inquietes per saber com atendre infants amb necessitats específiques de suport educatiu donada la seva falta de recursos, així que proposa crear un grup de treball per revisar el model d’escola bressol inclusiva. Se’ns planteja un repte majúscul: generar un canvi de paradigma sobre com s’atén el 0-3, posant per davant el dret a la inclusió en una etapa que ha de ser gratuïta, de qualitat i de proximitat.
Això, però, és el que ja s’estipula al decret d’escola inclusiva
Sí, però no passa. El decret apunta a uns objectius que són de difícil execució. Té bones intencions, però si no es posen els recursos per executar-lo no serveix de res. Les escoles bressol han d’entomar les necessitats de totes les criatures, però no poden fer-ho només amb vocació. Hi ha certs infants amb problemàtiques que requereixen que les seves educadores estiguin en capacitació contínua.
Quin és el canvi de paradigma que voleu generar?
Per començar, penso que crear un espai de debat i coneixement en relació a l’atenció dels infants 0-3 amb necessitats específiques de suport educatiu ja és prou nou. Reflexionem sobre el desenvolupament de les criatures, els seus espais de joc i les atencions necessàries, de tal manera que podrem generar una guia de recomanacions. Cadascuna de les escoles que estan participant han analitzat el seu punt de partida i com de present tenen les necessitats de les criatures amb discapacitat. La intenció és generar un canvi de mirada, però és cert que ens preocupa generar falses expectatives, perquè moltes de les preocupacions de les escoles només es poden resoldre amb un increment dels recursos.
I què és el que es pot fer amb els recursos disponibles?
No volem centrar la feina del Grup de Treball en els recursos, perquè no volem incrementar el malestar de les famílies i els professionals. Expliquem com hauria de ser i què podem fer entre l’òptim i el possible. Sempre parlem que, per fer qualsevol cosa, hem d’analitzar si volem, si hem de fer-ho i si podem. Les dues primeres ja sabem que sí, ens falta saber si podem. És cert que, en bona mesura, depèn dels recursos, però simplement que una administració es plantegi que calen canvis i que s’han de fer espais de reflexió com aquests ja és una gran senyal.
Els recursos són un tema que preocupa els docents. Pots donar alguna pista de cap a on haurien d’encaminar-se?
S’ha de trobar l’equilibri entre el que volem fer i els recursos que tenim. Hem de fer un exercici d’innovació, imaginació i inventiva. Hem d’optimitzar el que ja existeix. Per exemple, podem buscar maneres de millorar la coordinació entre les persones, administracions i departaments que s’ocupen dels infants amb discapacitats. És important que canviem la mirada i deixem enrere l’assistencialisme i passem a un acompanyament col·laboratiu entre tots els actors que tenen un paper. Cal que caminem cap a un model més integral que posi la criatura al centre.
Com hauria de ser la inclusió a les escoles bressol?
Primer, hem de tenir clar que la inclusió és important per tothom, no només per l’infant que té una discapacitat. Per exemple, La Saleta no només dóna servei a les criatures amb necessitats específiques de suport educatiu, sinó a totes les de la bressol Ca n’Aimeric, amb qui comparteixen alguns espais. Inclusió és conviure sense donar importància al fet que hi hagi criatures que no es poden desplaçar o que tenen qualsevol dificultat. Inclusió és que un desplaçador no sigui una cosa estranya ni motiu de rebuig. Per això, inclusió a la bressol vol dir garantir la inclusió per tota la vida. I això és beneficiós per tot l’entorn.
Inclusió és conviure sense donar importància al fet que hi hagi criatures que no es poden desplaçar o que tenen qualsevol dificultat; i inclusió a la bressol vol dir garantir-la per tota la vida
Hi ha hagut molta demanda a l’hora de formar part del Grup de Treball?
És un grup pensat per 40 escoles i hem rebut sol·licitud de més de 70. Si hem tingut aquesta resposta és que hi ha una necessitat. És cert que hi ha problemàtiques que cada cop es detecten millor, però hi ha inquietud per fer millor les coses. No sé si m’alegra o no que hi hagi aquesta demanda, però el que sí que em preocupa és què passa amb altres províncies on les seves diputacions no han facilitat aquests espais de reflexió.
Les administracions han d’entendre que augmentar recursos per la inclusió a l’escola bressol no és una despesa, sinó una inversió. I hi hem d’invertir com abans millor, perquè és quan el cervell té plasticitat i podem millorar la qualitat de vida d’aquests infants i les seves famílies. Perquè no hem d’oblidar que fer front a l’acompanyament d’una persona amb dificultats és un repte enorme que compromet el benestar de l’entorn. Si l’escola bressol no pot garantir que l’infant estarà en un espai educatiu i social respectuós i segur, qui ho pot fer?
Quin és el paper de les famílies en aquest Grup de Treball?
Un d’imprescindible. L’acompanyament no té sentit sense elles. Hi ha d’haver un treball conjunt amb qui, tot i que no compti amb l’expertesa d’un professional, sí té l’avantatge de ser qui millor coneix el seu infant. Considerem que els equips multidisciplinars d’atenció a les infàncies amb necessitats específiques de suport educatiu han de comptar amb professionals que atenguin els infants, però també les famílies. Per això incorporem treballadors socials i terapeutes familiars.
Hem de reconèixer les capacitats parentals per tal que tinguin confiança en la xarxa d’atenció a la seva criatura i tinguin clar quin és el seu referent. Les famílies són agents clau a l’hora de detectar de manera precoç qualsevol dificultat. Compartiu qualsevol cosa que detecteu, no infravaloreu res. Més val pecar d’excés. Hem de canviar la mirada i empoderar les famílies en relació a la seva criança: no cal que sigueu super pares, us podeu equivocar i no cal que arribeu a tot. L’important és ser suficientment bons i passar temps amb les nostres criatures.
