Les ciutats i pobles que ens definim com a “ciutats educadores”, som aquelles que posem l’educació al centre de (totes) les nostres polítiques i l’entenem en el seu sentit més ampli (es dóna en tots els àmbits i al llarg de tota la vida, transcendint l’edat escolar i els centres educatius): tothom i tot, a tot arreu, educa. I considerem l’educació font de cohesió i transformació social, de creixement i millora personal i col·lectiva, d’equitat i igualtat d’oportunitats, repensant la ciutat com un ecosistema educatiu inclusiu, dinàmic i en permanent diàleg amb la ciutadania.
Cada any s’escull un lema per a la commemoració d’aquest dia, que enguany és: “La Ciutat Educadora, ciutat de pau i oportunitats”. Un posicionament clar i rotund davant dues de les principals problemàtiques mundials actuals, que tenen efectes tant a escala global com local i de les que sempre, tant en l’un com l’altre cas, qui en surt més malparat és la població més vulnerable: d’una banda, la no erradicació i fins i tot creixement dels conflictes bèl·lics entres països, ètnies, religions… i alhora l’increment de les violències (masclista, infantil, homòfoba, racial,…) en els entorns urbans. I d’altra banda, l’augment de les desigualtats on l’acumulació de riquesa i recursos cada vegada és major i en menys mans i l’inrevés, incrementa la població en situacions de pobresa i risc, tant entre diferents països o parts del món com dins dels nostres propis municipis i societats.
Per això, les ciutats educadores hem de treballar “per promoure la pau, la convivència, la solidaritat i la inclusió. L’objectiu és una celebració dinàmica i participativa que promogui el diàleg i serveixi per a donar a conèixer totes les oportunitats que ofereix el municipi, i generar noves sinèrgies”.
Les ciutats educadores hem de treballar per promoure la pau, la convivència, la solidaritat i la inclusió
A banda de celebrar el dia internacional, l’altre esdeveniment que convoca en un mateix moment a totes les gairebé cinc-centes ciutats educadores d’arreu del món és el congrés de l’associació, que es du terme cada dos anys. El passat més d’octubre es va celebrar a Andong (Corea del Sud) el XVIè Congrés Internacional de Ciutats Educadores. Un cita que va comptar amb gairebé dos mil participants, de 129 ciutats d’11 països diferents.
Després que s’hagués de cancel·lar per la pandèmia de la covid19 el que estava previst a la tardor del 2020 a Katowice (Polònia), aquest va ser un retrobament especial, com ha passat i encara passa amb allò que fèiem abans de la pandèmia i anem recuperant, ja sigui més quotidià o més excepcional. Malgrat la dificultat per la distància amb la majoria de les ciutats de l’associació (que es concentren sobretot al sud d’Europa i l’Amèrica Llatina), poder tornar a trobar-se amb companys i companyes d’arreu, parlar durant quatre dies d’educació i de les nostres ciutats o intercanviar i conèixer diferents realitats i projectes d’arreu del món ha estat una alenada d’aire fresc per tornar amb les piles ben carregades i una maleta plena de records i coneixements per mirar de millorar els nostres municipis.
Aquests espais d’intercanvi i d’aprenentatge entre ciutats (durant aquests quatre dies s’han presentat cinquanta-cinc programes i projectes educadors locals i s’han pogut fer fins a tres visites d’estudi a experiències de la ciutat organitzadora del congrés) i la generositat d’aquestes per posar a l’abast els seus coneixements i experiències són un dels principals actius de l’associació: en un món on les necessitats i els reptes són cada vegada més globals i on els municipis compartim uns objectius de futur clars plasmats en els ODS, el treball en xarxa entre ciutats i la coneixença del que es fa en altres indrets ajuda a poder afrontar millor els reptes propis. En definitiva, afrontar els reptes globals que impacten els nostres municipis d’una manera col·lectiva, socialitzant-los i compartint respostes i estratègies.
El Congrés es va estructurar en tres eixos: tradicions i identitat, inclusió i empatia, tecnologia i innovació social. Tres temàtiques vinculades als valors de la Carta de Ciutats Educadores i ben presents en les agendes dels nostres municipis: una visió sobre el passat, el present i el futur per tal de construir ciutats (i per tant societats) més igualitàries, on totes les persones gaudeixin de les mateixes oportunitats i on el progrés signifiqui una vida millor per a tothom.
Així, vam poder conèixer experiències per preservar el patrimoni i la cultura tradicional i fer-los accessibles per a tots els ciutadans, des dels més joves als nouvinguts, tot fomentant, per exemple, el sentiment de pertinença. També d’altres que a través de l’educació inclusiva reforçaven valors com la convivència, la cooperació i l’empatia, afavorint l’accés inclusiu i equitatiu a oportunitats d’aprenentatge per a persones i col·lectius en risc d’exclusió. O d’altres que a través de l’educació i la tecnologia i la innovació social treballaven per construir ciutats més inclusives, més justes, més verdes, més saludables i més habitables per a tothom. Finalment, com en tots els congressos que celebra l’associació, es va tancar amb la lectura d’una Declaració resultant dels quatre dies de treball, en la que s’estableixen deu compromisos municipals vinculats als tres eixos temàtics dels congrés i emmarcats en la carta de ciutats educadores.
