Les Oficines Municipals d’Escolarització (OME) es creen a partir dels Decrets 252/2004 i 75/2007, en els que se’ls hi atribueix les funcions d’orientació i informació l’oferta educativa i acompanyament a les famílies en la matrícula. S’estableix que les OME són membres de les comissions d’escolarització (actualment Comissions de garanties d’admissió), i que participen en el procés d’assignació de plaça, aplicant el principi de distribució equilibrada de l’alumnat de necessitats educatives específiques a tota la xarxa de centres sufragats amb fons públics. El Decret 11/2021, a partir del qual s’activen diferents instruments per una millor implementació de l’escolaritat equilibrada, ratifica aquestes funcions i afegeix la de coordinar les portes obertes dels centres educatius i donar publicitat dels resultats de la preinscripció.
Tanmateix, la legislació sempre ha interpretat les OME com un òrgan potestatiu a través dels quals els ens locals participen del procés de programació de l’oferta educativa i de l’admissió de sol·licituds, de la mateixa manera que també poden participar de la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques com a membres de les Unitats de detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques.
Sense dubte, la participació en el procés d’assignació de la matricula i l’atenció directa de les famílies amb fills en edat escolar que arriben al municipi permet a l’ens local tenir una informació que d’altra banda no seria possible, treballar de forma transversal amb altres actors de la comunitat educativa, i generar accions complementàries i sinèrgiques amb seu programa d’actuació de l’àmbit educatiu, més enllà dels centres escolars.
Així doncs, les OME han de ser interpretades com una eina mitjançant la qual els ens locals complementen i doten de major eficiència i eficàcia l’acció municipal d’equitat educativa.
Les OME han de ser interpretades com una eina mitjançant la qual els ens locals complementen i doten de major eficiència i eficàcia l’acció municipal d’equitat educativa
En altres paraules, des del punt de vista de planificació estratègica i estructura organitzativa així com del nivell tècnic i operatiu, les OME tenen sentit sempre i quan la seva acció s’emmarqui en el projecte estratègic d’educació del municipi i doni resposta als objectius plantejats. I qualsevol ens local que posi a l’agenda una política d’equitat educativa tindrà motius, objectius i incentius tant per a crear una OME com per participar en els UdaNee.
Tanmateix, són varis els ens locals que tot i no tenir una OME constituïda, participen i col·laboren amb les inspeccions, els EAPs i els centres educatius en matèria d’escolaritat equilibrada i en la detecció de l’alumnat vulnerable Hi participen en base una sòlida, coherent i transversal estratègia d’equitat educativa, i són indispensables, sense dubte, per assolir una major escolaritat equilibrada en els centres educatius.
De la mateixa manera, els ens locals que tenen una OME participen del procés d’assignació i detecció d’alumnat amb NEE de manera molt diferent, tant en relació els àmbits de participació com pel que fa a la inversió de recursos.
Les dades recollides i contrastades en els suports tècnics d’equitat educativa que realitzem des de la Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona als municipis de la província, indiquen que no es pot establir una relació entre el nombre de sol·licituds fora de termini, el percentatge d’aquestes representen sobre el total de la matrícula, el nombre d’alumnat amb NEE o l’existència de centres d’altra complexitat amb la creació d’una OME o amb el nombre de recursos invertits en ella.
Els elements que determinen el com, on i quan els ens locals participen del procés d’escolaritat equilibrada en l’etapa dels ensenyaments obligatoris a través d’una OME respon a criteris vinculats amb els seus objectius en matèria d’equitat educativa, però també tenen a veure amb elements organitzatius, els recursos tècnics i econòmics disponibles, els perfils tècnics i l’agenda política de tots els actors i administracions que intervenen. Així doncs, entre les diferents circumstàncies que incideixen en la configuració del servei de les OME, destaquem les següents:
- La importància de les polítiques d’equitat educativa i escolarització equilibrada en el marc de l’estratègia educativa municipal
- L’acció en escolaritat equilibrada en els centres de titularitat municipal
- La importància de les polítiques redistributives en el Pla de Mandat
- La visió, missió i objectius estratègics que s’assigna al servei de l’OME
- Els recursos assignats a l’OME, en el context de tot del servei d’educació
- El perfil dels tècnics que treballen a l’OME
- Les dinàmiques generades entre els serveis educatius municipals i els diferents actors del Departament que treballen en el municipi (inspecció, ALIC, centres educatius i EAP, i en alguns casos, els CRP)
- La casuística del fenomen de la segregació escolar en concret en el municipi, i la percepció política, econòmica i social de la mateixa
En definitiva, cada ens local s’ha de plantejar, en el marc de la seva estratègia i planificació en equitat educativa, els seus objectius en matèria d’escolaritat equilibrada i determinar les accions i espais de treball més òptims per assolir-los. Una Oficina Municipal d’Escolarització és una eina bàsica per treballar aquests objectius, però les tasques (en format i en tipologia) han de ser concretades a partir d’un procés d’anàlisi i diagnosi que faciliti aquesta presa de decisió.
Cada ens local s’ha de plantejar, en el marc de la seva estratègia i planificació en equitat educativa, quins objectius en matèria d’escolaritat equilibrada vol assolir
La Gerència de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona, a través del suport tècnic Equitat educativa: escolaritat equilibrada ofereix als ens local l’acompanyament en la diagnosi i avaluació per la creació i la millora d’una OME en el context de les polítiques d’equitat educativa del municipi.