Renunciem menys als estudis –el 2020 la taxa d’abandonament escolar primerenc es va situar en el 16 %, la xifra més baixa comptabilitzada a l’Estat espanyol des que se’n tenen dades–; cada any augmenta el percentatge de persones que assoleixen l’educació superior –l’any passat va ser del 44,8 % entre els que tenen de 30 a 34 anys–, i, a més, considerem molt important continuar formant-nos a qualsevol edat –l’11 % de la població de 25 a 64 anys ha seguit algun tipus de formació en les quatre últimes setmanes –. Però que estiguem donant a l’educació un lloc preferent no vol dir que no hi hagi aspectes que puguem millorar, com la pandèmia s’ha encarregat de posar en evidència. En alguns àmbits, l’educació no ha avançat tant com exigien els canvis externs en el mateix sistema educatiu. En aquest context, què podem fer per afrontar els reptes que se’ns posen al davant, com ara educar per a la ciutadania i afavorir la transformació cap a una societat més sostenible, més justa i més equitativa?
Albirar els possibles futurs
Definir què és el que volem que aprenguin les noves generacions és el primer pas per saber quines eines utilitzar per aconseguir-ho. Per això, la pregunta clau és què serà necessari que aprenguem en el futur. L’educació ha de donar resposta a aquesta pregunta per poder definir no només el contingut dels programes sinó també els procediments amb els quals s’ensenyarà i les actituds que les persones aprendran a desenvolupar durant tot aquest procés.
Moltes organitzacions supranacionals fan anàlisis prospectives sobre com serà o haurà de ser l’educació en les properes dècades però el cert és que no s’acaben de posar d’acord en quins són els elements clau que determinen com haurà de ser l’educació en el futur i, sobretot, per al futur. Com és lògic, cadascuna fa un èmfasi més acusat en els aspectes que caracteritzen la missió de la seva organització (la inclusió, les habilitats, les competències, la sostenibilitat…), i només coincideixen sempre en el fet de manifestar l’alt grau d’incertesa amb què ens hem de moure.
Educar persones, no només professionals
Els futurs que podem dibuixar no són només professionals. Abans que res som persones que conviuen en uns mateixos espais i que es relacionen. ¿Eduquem únicament les persones perquè siguin força de treball quan surtin de l’escola, l’institut o la universitat? ¿No hauríem d’educar, especialment, per a la vida en societat?
Educar per a la incertesa
Tot i que les vides d’algunes generacions que van viure als inicis del segle xx estaven subjectes únicament a dos o tres canvis importants al llarg de tota la seva existència, les de les generacions posteriors ja van patir uns quants canvis més, i la generació actual, en ple segle xxi, i les que vindran, estan vivint, i en viuran, canvis de manera constant i amb molta rapidesa.
Desenvolupar models i escenaris educatius veritablement equitatius i inclusius
Encara que una bona part de la responsabilitat per a l’equitat i la inclusió real dels models i escenaris educatius correspon a governs i administracions, tots els agents educadors han de tenir aquest objectiu en els seus fulls de ruta.
Tenir en compte la dimensió digital dels estudiants
Els darrers mesos tothom té un concepte a la punta de la llegua preparat per ésser disparat davant la mínima oportunitat que es presenti: la transformació digital de l’educació.
Aprendre a utilitzar millor la tecnologia
És veritat que la pandèmia ha demostrat que continua havent-hi desigualtats pel que fa a l’accés a les tecnologies que és molt urgent resoldre.
Abordar la hibridació entre la classe presencial i la potencialitat d’entorns en línia
Precisament per aquesta nova dimensió digital del nostre alumnat que ja hem esmentat, el professorat hauria de tenir un caràcter molt més actiu i actualitzat, i pensar no en la societat que hem viscut sinó en la societat que ens tocarà viure.
Incloure l’educació no formal en l’educació integral
Ja a l’any 2011 l’estudi The Future of Learning: Preparing for Change ja ens feia saber que un dels atributs emergents era el de la informalització. Cal que reflexionem sobre com intervindrà l’educació no formal o fins i tot informal en els processos d’aprenentatge i de quina manera podrà complementar-se amb l’educació integral de les persones.
Que prevalgui l’aprenentatge sobre l’avaluació
Una de les grans preocupacions durant la pandèmia ha estat l’avaluació. Tenies la sensació que tothom estava més preocupat per com podria avaluar que no pas pel que l’alumnat aprendria.
Fomentar el lideratge del professorat
Per acompanyar els estudiants cap a aquesta futura societat sostenible, justa i equitativa caldran líders. Líders que assenyalin el camí, que inspirin, que acompanyin.
[ aquest text és un fragment de l’article homònim d’Albert Sangrà que forma part de l’Anuari 2022 de l’Observatori de l’educació local, diponible properament a la Llibreria de la Diputació de Barcelona ]
