Erika Capasso dedica la seva carrera a mirar els carrers i places de la seva ciutat, Bolonya, i treballa per assegurar-se que tothom se sent a casa, escoltat, tingut en compte i cuidat. Presidenta de la Fundació Innovació Urbana i membre del consistori, Capasso estudia noves maneres de garantir la participació de la ciutadania, sobretot d’aquells col·lectius que històricament han estat menystinguts, com els infants, adolescents o les persones migrades. L’entrevistem en el marc de la celebració del Fòrum Transformacions, organitzat per la Diputació de Barcelona els passats 9 i 10 de març.
Per què és important que la ciutat sigui un lloc on viure i no només un lloc de pas?
Des de la Fundació Innovació Urbana responem a aquesta exigència: que la ciutat sigui sentida i viscuda per tots els ciutadans i, per això, hi han d’estar involucrats. Una de les coses que destaquen en la línia d’aquest mandat a Bolonya és que per decidir millor, hem de decidir plegats. I creiem que el més important és involucrar els qui històricament han quedat oblidats, com el jovent. La ciutat necessita que siguin partícips i puguin decidir quina és la ciutat que viuran al futur. Hi ha una cita del pensador Colin Ward que diu que cap ciutat no serà governable si no cria ciutadans que la sentin pròpia.
Quins són els col·lectius que són menys escoltats, a banda dels joves?
Els joves són el grup que ha estat menys tingut en compte els darrers 20 anys i els que tenim més necessitat d’escoltar per definir les ciutats del futur. Però ha de ser de manera integral i integrada. No els escoltem perquè no participen, i no participen perquè se senten exclosos. Hem de trencar els murs verticals generacionals perquè se sentin cridats. Tot i així, ens costa arribar-hi, sobretot a aquells que pertanyen al segment de població estrangera. I aquests són els més importants perquè, a més, poden tenir un rol integratiu important: com que són fills d’una generació migrada, poden exercir de vincle amb la ciutat i la seva família.
Com impliquem aquests col·lectius que, històricament, s’ha deixat fora?
A Bolonya hem implementat una figura professional que és l’Agent de Proximitat. Tenim sis barris i cadascun té el seu agent, que està encarregat de parlar amb els ciutadans i les entitats de manera informal, sense la verticalitat de les relacions amb la institució. D’aquesta manera, més propera, hi ha més capacitat de penetració a la comunitat i poden fer d’antena de les problemàtiques quotidianes i les poden elevar a l’administració.
Un exemple: a Bolonya fem pressupostos participatius i el 2018, en un dels barris perifèrics, amb molta multiculturalitat, hi havia un encàrrec de la comunitat musulmana que va recollir l’agent. És un dels dos barris de la ciutat que té mesquita i la demanda era requalificar els voltants del temple, per millorar l’enllumenat i peatonalitzar els accessos. D’aquesta manera, arribar-hi era més segur, però no només això: es va obrir la mesquita a la resta de la comunitat.
Quan ets sents cridat a participar d’un espai, també tens ganes de tenir-ne cura i això genera corresponsabilitat
Un dels objectius de la Fundació és assolir el benestar urbà. Què entenen per aquest concepte?
Treballem des de dues vessants: la transformació de l’espai públic i la transformació de les polítiques socials i culturals. Aquestes dues dimensions són treballades de manera integrada i ho fem posant al centre la idea de la ciutat de proximitat, una mica en la línia de la Ciutat dels 15 Minuts de Carlos Moreno.
És des d’aquí que entenem el benestar urbà: una ciutat en què tothom pugui tenir accés a la vida, a l’espai públic i sentir-se’n part. Això és important perquè quan ets sents cridat a participar d’un espai, també tens ganes de tenir-ne cura i es genera corresponsabilitat. En aquesta línia, intervenim conjuntament la mobilitat, l’espai públic, l’accés a la cultura i als serveis.
Un exemple pràctic?
Una de les coses que estem fent és estudiar, conjuntament amb el veïnat, la reforestació de la ciutat. És un projecte que es diu Empremta Verda, que analitza on és possible i més útil reintroduir el verd perquè qualsevol ciutadà tingui accés a un trosset de natura prop de casa. Hi ha barris que són ciment pur i per accedir a un parc, els seus habitants s’han de desplaçar molt. Tenir verd a tocar és benestar col·lectiu.
A banda dels beneficis evidents en matèria ecològica i de salut, quins altres efectes socials i comunitaris té la reintroducció del verd a la ciutat?
Bolonya, com Barcelona, està al grup de les 100 ciutats europees que participa en el projecte de la UE per ser urbs climàticament neutres de cara el 2030. La reforestació és essencial per assolir aquest objectiu, però també per generar valor social i de comunitat. Els parcs creen espais vivibles, on s’hi pot estar. Si l’espai de vida és públic, també és compartit. I allà la gent s’hi sent reconeguda, apreciada. Són espais que tens ganes de cuidar i això genera pertinença a la ciutat.
Abans parlava dels pressupostos participatius. Quins aspectes d’una ciutat poden ser participats i abans no ho eren?
Tots ho poden ser! Per exemple, a Bolonya tenim un projecte que gestiono jo directament, que planteja un mètode nou de gestió a l’administració. Estem treballant perquè la carta de mandat sigui participada amb la ciutadania. Es tracta d’una nova manera de pensar la política pública que arriba després de molts anys d’estudi i ens està suposant ser el centre de moltes mirades a Itàlia.
Hem aprovat un reglament de béns comuns que canvia l’estructura de l’administració, de tal manera que totes les àrees de l’Ajuntament involucrin la ciutadania i les entitats a l’hora de definir el seu projecte de mandat. No només es tracta de decidir junts els pressupostos, que també; és una passa més, perquè amb uns pressupostos participatius, la ciutadania només pot decidir en base a una programació d’objectius ja definida. Nosaltres el que fem és que aquests objectius també siguin decidits per la ciutadania.
Si el polític es posa al mateix nivell que altres agents per recollir les seves necessitats, surten propostes molt interessants
Per on estan començant?
Per l’Educació. Tenim una regidora molt potent que està anant barri per barri, reunint-se amb docents, associacions i famílies per iniciar la programació dels objectius i el pressupost de l’any vinent. Ara que el polític es posa al mateix nivell que altres agents per recollir les seves necessitats estan sortint propostes molt interessants.
Què els està traslladant la comunitat educativa que l’administració no havia pensat?
Per exemple, hi ha una cosa que ens han dit i que ja estem experimentant, que és que volen tenir l’escola oberta fora de l’horari lectiu, perquè sigui un espai de ciutat. No es tracta només d’un lloc on fer deures o classes de repàs, sinó un espai que tota la comunitat, no només famílies i infants, pugui fer servir pel que necessiti: tallers, exposicions, reunions o berenars comunitaris. Això canvia la perspectiva i integra la comunitat escolar com un agent de barri al llarg de tota la vida.
Les criatures també hi participen?
I tant! Estem provant amb dues franges: entre 5 i 8 i entre 9 i 12, sempre a través de les escoles. Un projecte en què han participat és en el redisseny dels patis i els voltants de les escoles, un projecte semblant al ‘Protegim Escoles’ de Barcelona. Els hem involucrat en diversos aspectes, depenent de la seva edat. Els més petits han dibuixat com s’imaginen o voldrien el seu pati i als més grans ja els hem demanat quins elements concrets voldrien tenir. I va ser molt bonic, perquè a la inauguració del primer pati s’hi van poder reconèixer i es van sentir escoltats.
Què guanya la ciutadania quan fem que les ciutats siguin participades, acollidores i sostenibles?
Tots guanyem tot! Benestar de vida, salut… Si una ciutat és un espai viscut, és més segura pels nens, les dones i la gent gran. Es converteix en un espai de cura col·lectiva i això la fa més sostenible per tothom, inclús per qui la governa, perquè així ja no té tot el pes sobre les seves esquenes. Si la responsabilitat és compartida, la ciutat es converteix en un lloc més just.
