Tot parteix, però del principi que el dret a l’educació no pot circumscriure’s en el marc de l’escola i que les ciutats contenen innombrables oportunitats. Es configura així el dret a la ciutat educadora com una extensió –jo en diria, redefinició– del dret a l’educació. Aquest concepte ha contribuït a reconèixer el valor de les intervencions educatives no formals i de les informals, però també a transformar la mirada de les institucions educatives formals, les escoles. Quan diem escola, ja no pensem en el que passa en el marc d’un equipament tancat en si mateix, sinó en un node d’una xarxa, en un punt permeable a la interacció amb l’entorn, que cerca aliances, es nodreix del que l’envolta i enriqueix el seu entorn, de manera que, conjuntament, tots els components de la xarxa creixen. Recentment, hem importat un concepte de l’ecologia i utilitzem un terme molt gràfic per explicar-ho, el d’ecosistema educatiu.
No pensem en el que passa en el marc d’un equipament tancat en si mateix, sinó en un node d’una xarxa, en un punt permeable a la interacció amb l’entorn
En aquest ecosistema, els municipis, tot i no tenir la competència obligatòria, han tingut un paper important en el desenvolupament d’aquests nodes que no se situen en l’eix central de l’esquema del sistema educatiu, ni en el tram dels ensenyaments obligatoris, ni en els postobligatoris. M’estic referint a les escoles bressol, a les escoles d’ensenyaments artístics -a la música, la dansa, les escoles d’art-, les escoles de persones adultes i, en alguns municipis també, les escoles d’educació especial. Aquestes contribueixen de manera significativa a l’èxit educatiu, especialment en infants d’entorns més vulnerables, a la democratització de la cultura, a donar noves oportunitats a qui vol continuar aprenent, a la formació especialitzada en el món de les arts.
En certa manera podem parlar dels ensenyaments que se situen a la perifèria del sistema educatiu i tenen com a característica que en la majoria d’ocasions, a més de no ser obligatoris, no són gratuïts i no es disposa d’oferta per part de la Generalitat. Aquests descriptors podrien portar-nos a pensar que són nòduls secundaris dins el sistema. Ben lluny d’això, cadascun té un paper estratègic dins aquest ecosistema, que actualment és reconegut per tots els agents de la xarxa. Junts configuren un engranatge que dona millors oportunitats i millor adaptació a les necessitats d’una ciutadania diversa i plural.
Les escoles municipals configuren un engranatge que dona millors oportunitats i millor adaptació a les necessitats d’una ciutadania diversa i plural
Quan es concep una escola i som capaços de situar l’infant, l’alumne o la persona adulta en el centre, cada realitat, cada entorn i cada aliança configura una escola diferent. Quan junts cerquem el progrés de l’alumne, les possibilitats d’èxit s’incrementen.
Una escola per a persones adultes assoleix la seva fita quan treballa en coordinació amb: el servei d’acollida als nouvinguts, el SOC, l’Escola Oficial d’Idiomes, el CNL, el servei d’orientació juvenil, Promoció Econòmica, l’Institut Obert de Catalunya, l’escola de noves oportunitats, etc.
Una escola de música o una escola d’art ha d’anar de la mà de la dinàmica cultural de la ciutat i aquesta ha de ser una oportunitat per alinear l’aprenentatge amb el gaudi, amb les manifestacions culturals obertes a tothom.
Una escola bressol incrementa el seu potencial educatiu si té vocació de centre d’educació infantil i familiar i incorpora en el seu treball habitual les famílies, el personal sanitari, el d’acció social, el de les biblioteques… Si té vocació de servei i ofereix un calendari i un horari adaptat a les necessitats de l’entorn.
Per arribar aquí, cada municipi ha hagut de fer una feina important en planificació de l’oferta ajustada a les seves necessitats, tant en modalitat com en quantitat, ha hagut de buscar el seu finançament, decidir uns preus públics per als usuaris, definir un model d’equipament, habilitar-lo i/o construir-lo, definir els destinataris de l’oferta, les accions per promoure l’equitat en l’accés, els perfils professionals a incorporar, els plantejaments metodològics, el model de gestió, etc.
En fer una mirada retrospectiva als darrers 30 anys, és moment de posar en valor el treball desenvolupat des del món local per desplegar tota aquesta oferta arreu del país i comptant amb tots els agents del territori, però també d’identificar quins són els reptes de present i de futur.
Cal posar en valor el treball desenvolupat des del món local per desplegar tota aquesta oferta i comptant amb tots els agents del territori
Al meu parer, i sense que signifiqui cap ordre de priorització, no podem deixar passar gaire temps sense fer-nos noves preguntes i cercar solucions a mida de cada poble o ciutat en temes com: l’equitat de l’oferta a tot el territori, els sistemes de cooperació supramunicipal quant a oferta educativa, selecció i formació de personal, l’estabilitat financera dels programes, l’equitat en l’accés, l’educació inclusiva, la interdisciplinarietat i la integració de les ofertes, la flexibilitat, la innovació, la formació en línia, l’avaluació dels programes i la imperiosa necessitat de les escoles de noves oportunitats com a eina per a la reducció de l’abandonament escolar prematur.
Aquesta és una mirada centrada en les escoles municipals que pot fer-se extensiva a tot allò que configura la ciutat educadora.
