L’aprovació del decret del 2021 de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió va ser un punt d’inflexió en un camí llarg en les polítiques educatives, des del primer informe del 2008 del Síndic de Greuges sobre la segregació escolar. Va convertir-se en un salt qualitatiu?
Em permetràs que, per contestar-te, citi Rafel Ribó, que era el Síndic de Greuges de Catalunya quan es va aprovar el Decret. En aquell moment, va celebrar l’aprovació del Decret i va fer una valoració molt positiva del seu contingut perquè, va dir, aportava instruments suficients, aplicats de manera adequada, per fer un salt qualitatiu en la reducció dels nivells de segregació escolar del sistema els propers anys. O sigui, que podem dir que sí, que el nou Decret va crear les condicions per fer aquest salt qualitatiu en les polítiques públiques contra la segregació escolar.
Les mesures del Pacte contra la Segregació Escolar comencen a donar resultats. En els últims tres anys, el Síndic de Greuges ha elaborat tres informes analitzant l’aplicació d’aquest decret, i en el darrer, del gener del 2024, es conclou que des de la signatura del Pacte s’ha reduït més d’un 20% els nivells de segregació escolar globals en el sistema educatiu i més del 35% de la segregació escolar que hi havia dins dels municipis. Per tant, els resultats són bons però encara hi ha marge de millora. On caldria situar el focus actualment?
Si, efectivament, els estudis de la Sindicatura de Greuges demostren l’eficàcia de les mesures previstes al Decret per reduir la segregació escolar, tant a escala global, del conjunt dels centres del nostre país, com en escala local, en aquells municipis que han apostat més per utilitzar les eines que ofereix el nou marc jurídic. Aquest era un dels objectius de la nova norma: oferir un marc jurídic eficaç per lluitar contra la segregació escolar, amb mesures específiques com l’establiment d’una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques o la limitació de les ràtios d’alumnes per grup, entre d’altres.
No obstant això, podem dir que tot depèn de la voluntat política de l’administració educativa i dels ajuntaments. Considero que hi ha molt marge de millora. On cal posar el focus, o sigui, aquesta voluntat, en els propers anys, ens ho diuen els informes de la Sindicatura de Greuges. Jo hi destacaria, per la seva importància en la reproducció de la segregació escolar, però, també, per la seva dificultat en aplicar-ho, la reducció de la sobreoferta de places escolars a Infantil 3. No podem passar per alt que això explica, també, que al curs 2023/2024 hi va haver 61 municipis de més de 5.000 habitants amb més de 200 places de sobreoferta en l’oferta inicial, la majoria de zona única, és a dir, el 28,8% del total dels municipis. Aquesta és una dada molt preocupant, que caldria reduir substancialment en els propers anys.
En la lluita contra la segregació encara hi ha molt marge de millora
Aquest decret va ser fruit d’un ampli consens entre tots els actors educatius. Hi ha suficient seguiment actualment? Considera que els ajuntaments tenen suports, o sovint es veuen desbordats per unes necessitats cada dia més urgents?
Si fem cas del que diuen els informes del Síndic sobre l’aplicació del Decret hem de dir que en els tres primers anys de la seva aplicació hi ha hagut un seguiment més que satisfactori. Ara caldrà veure si aquesta tendència inicial es manté o no amb el canvi de govern a la Generalitat. Caldrà veure si la nova consellera mantindrà o no la voluntat de la seva predecessora d’aplicar amb la intensitat necessària les mesures de lluita contra la segregació escolar que caldrà entomar en els propers anys si es vol continuar millorant l’equitat del nostre sistema educatiu. Aquest primer procés d’admissió que viurà la nova conselleria serà una primera pedra de toc per valorar-ho.
Pel que fa al suport dels ajuntaments, crec que, tot i l’impuls que des del Departament d’Educació es va donar al finançament de les oficines municipals d’escolarització en la legislatura anterior, cal millorar encara més aquest finançament.
El decret reconeix i amplia el rol dels ajuntaments, com a agents fonamentals en la programació de l’oferta educativa i en el procés d’admissió d’alumnes. Quins són els camps on els municipis tenen més marge de maniobra?
Tenint en compte que la segregació escolar és, com diu Xavier Bonal, un fenomen específicament local, molt variable en funció dels municipis, el nou Decret parteix de la premissa que sense la implicació i la corresponsabilitat dels ajuntaments no és possible l’èxit en la lluita contra aquesta segregació. Dit això, hi ha alguns àmbits en els quals els ajuntaments poden tenir una incidència més rellevant, com són la detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques, mitjançant la creació de les unitats de detecció d’aquest alumnat, el suport i acompanyament a les famílies i la participació en la programació de l’oferta educativa, a través de les oficines municipals d’escolarització, molt reforçades en el nou Decret.
Per què pensar en clau local és fonamental per abordar la segregació escolar amb eficàcia?
Per una banda, i com ja he dit, tenim el fet que la segregació sigui un fenomen local. I per una altra, tenim un marc jurídic que atorga als ajuntaments la capacitat per proposar i aplicar mesures contra la segregació escolar als seus municipis. Aquests dos factors determinen que la reducció de la segregació escolar depèn, en gran part, de la major o menor implicació dels ajuntaments. Això, però, no vol dir que el Departament d’Educació no sigui l’administració principalment responsable, que ho és. El que vull dir és que la col·laboració i implicació dels ajuntaments és imprescindible en aquesta matèria.
L’escola no pot lluitar sola contra la segregació, és una qüestió social més global. La programació de l’oferta educativa, amb participació dels ajuntaments, s’ha d’orientar a afavorir la cohesió social i a distribuir de manera equilibrada l’alumnat en situació vulnerable. La implicació dels municipis i el compromís local és clau per aconseguir els objectius. Hi ha consciència de la necessitat d’aquest compromís?
Efectivament, l’escola no pot lluitar sola contra la segregació escolar, perquè aquesta segregació és un fenomen que, per les seves causes i conseqüències, excedeix el marc estrictament escolar. La segregació escolar és una injustícia social de primera magnitud i, com a tal, requereix la implicació social. Per això, al meu entendre, un dels èxits més importants del Pacte contra la segregació escolar va ser, precisament, assolir el consens sobre la necessitat inajornable de lluitar contra aquesta segregació. Aquest consens és imprescindible per poder aplicar les mesures per reduir-la, atès que algunes d’aquestes mesures generen fortes resistències, com totes les que, d’una forma o altra, afecten la llibertat d’elecció de centre, dret que, com tothom hauria de saber no és absolut.
Ara bé, tot i el consens que es va assolir entre els signats del Pacte contra la segregació escolar, jo diria que hi ha molt marge de millora per assolir una conscienciació àmplia sobre la necessitat de lluitar contra aquesta injustícia social.
L’escola no pot lluitar sola contra la segregació escolar
La col·laboració i la implicació dels ens locals és imprescindible perquè l’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que és el responsable final, sigui més eficaç i eficient. Això s’aconsegueix, per exemple, amb mesures arrelades al funcionament local, com el disseny de les zones d’inscripció escolar, la programació d’oferta educativa complementària, la gestió de la matrícula viva, la detecció i intervenció d’alumnes amb necessitats educatives específiques de tipus socioeconòmic… Un ventall molt ampli amb un objectiu comú. S’està avançant?
Tal com es constata en els diferents informes de la Sindicatura de Greuges s’està avançant, ja que s’ha aconseguit modificar la tendència d’estancament existent en la lluita contra la segregació escolar abans del 2016. Tot i això, hi continua havent alguns àmbits d’actuació en els quals els avenços haurien de ser majors. Em refereixo, per exemple, a la zonificació escolar i a les adscripcions entre centres educatius. És una dada molt decebedora que, en el curs 2022-2023, només el 5,4% dels municipis havien modificat les zones educatives per adequar-les a les previsions de la nova regulació.
També cal avançar més en la reducció de la sobreoferta de llocs escoles a infantil 3, indicador respecte del qual la millora ha estat molt petita. Respecte a això, el darrer informe de la Sindicatura insisteix en la necessitat de corregir la concentració de les situacions de sobreoferta a Infantil 3 en centres concertats.
Altres àmbits en què caldria millorar més del que s’està fent són, per exemple, la reversió de les situacions de guetització de centres amb elevada complexitat, i la reducció dels desequilibris entre municipis en relació amb l’escolarització d’alumnat.
Hi ha prou recursos econòmics per desenvolupar el decret?
El nou Decret va arribar acompanyat d’una inversió econòmica significativa, ja que la seva memòria econòmica preveia 162 milions d’euros per als primers cinc anys d’aplicació, destinats a millorar el finançament dels centres educatius i eliminar les barreres econòmiques limitadores de l’escolarització equilibrada dels alumnes vulnerables. Això va ser molt important en el seu moment, però passats els primers 4 anys des de l’aprovació del Decret, i immersos en una nova legislatura, cal un esforç econòmic molt significatiu per garantir l’equitat educativa. El Pla de govern de la Generalitat inclou l’objectiu específic relatiu de millorar la igualtat d’oportunitats a través de l’equitat educativa. Al meu entendre, unes de les accions en què més recursos cal invertir per assolir aquest objectiu són el finançament equitatiu dels centres educatius i la garantia a tot l’alumnat de l’accés a les activitats complementàries, revisant, segurament a l’alça, les previsions de la memòria econòmica del Decret. Sense oblidar, però, la necessitat d’incrementar els recursos destinats per part del govern de la Generalitat al finançament de les oficines municipals d’escolarització.
[ L’Observatori de l’educació local ha publicat el Destil·lat d’Educació “El Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya i el seu impacte en el món local”, elaborat per Juanjo Falcó, on detalla els coneixements bàsics sobre el contingut i el procés de desplegament d’aquesta norma així com recomanacions pel món local. ]
El Diari de l’Educació, 2025