Un martell, una màquina plegadora de xapa o una pistola de silicona a les mans, una màscara protectora i un marc de fotos de metall que comença a agafar forma. Per a moltes nenes, fer un breu taller pràctic d’una hora de fabricació mecànica suposa la primera vegada que entren en un taller industrial. No és un joc: és una “Real Experience”, una proposta educativa pensada perquè nenes de primària i secundària entre 9 i 13 anys, acompanyades de les seves famílies, coneguin i experimentin en primera persona en què consisteixen alguns oficis del sector industrial i tècnic, tradicionalment masculinitzats, com la fabricació mecànica, la soldadura o la fusteria, i que es puguin imaginar a si mateixes ocupant aquestes professions en un futur.
La iniciativa forma part del projecte EdTWomen Days, impulsat l’any 2023 per l’Escola del Treball, el centre de formació professional més gran de tot l’Estat espanyol. L’objectiu és clar: captar el talent femení per a cursos de grau mitjà o superior, on la major part de l’alumnat encara és majoritàriament masculí, i sobretot, trencar estereotips i prejudicis. “Encara tenim a l’imaginari que la persona que ve a arreglar-nos la caldera de casa o a fer-nos una instal·lació elèctrica ha de ser un noi i no una noia. Per això, creiem que és molt important arribar a nenes de primària, perquè puguin veure en què consisteixen aquestes professions, manipulin els materials que utilitzem i vegin que els oficis no tenen gènere i el talent, tampoc”, explica Lorena Ripoll, administradora de l’Escola del Treball i responsable del projecte.
Les dades mostren que hi ha formacions professionals on encara la presència de dones és molt reduïda. Segons dades de l’Escola del Treball d’aquest curs, hi ha graus com el d’Instal·lacions elèctriques i automàtiques, Construccions metàl·liques, Sistemes electrotècnics o Fabricació mecànica que tenen només 1 o 2 dones matriculades. Això significa uns percentatges que van entre el 3% i el 8% de noies sobre el total d’alumnes matriculats en estudis del camp de l’electricitat i manteniment, la fabricació mecànica o energia i aigua. Aquesta bretxa de gènere en els estudis també la va detectar l’Observatori de l’Educació local en un document de l’any 2023, en què apuntava que el 81% de les noies matriculades a ensenyaments professionals de grau superior es concentraven només en quatre famílies professionals: sanitat, serveis socioculturals i a la comunitat, administració i gestió i comerç i màrqueting.
Provar i experimentar
A l’inici, el projecte es va centrar a fer una campanya de sensibilització, visibilitzant a través de diversos pòsters i campanyes per a xarxes socials les històries de les poques alumnes que s’havien llançat a fer cicles formatius tècnics. El segon any, ja van començar a orientar la seva acció a nenes de primària, oferint tant visites als centres educatius com les Real Experience, tallers fora de l’horari lectiu en què venen 6, 7 o 8 nenes amb les seves famílies a experimentar. “Creiem que als 15 o 16 anys ja és massa tard per despertar determinades vocacions i potser les noies ja han triat el seu camí. A primària, encara poden descobrir noves realitats”, explica Ripoll. Actualment, fan tallers de soldadura, d’impressió 3D, d’informàtica, de robòtica, de fusteria, en el qual creen un clauer, o de fabricació mecànica. “Aquest contacte directe amb els materials i les eines permet a les nenes descobrir talents que de vegades no afloren a l’escola. Aquí se senten grans, perquè fan coses que mai havien fet”, afegeix la coordinadora del projecte.
El darrer taller va ser el 9 de febrer, de fabricació mecànica. Les participants van aprendre a fer un marc de fotos decorat i van veure com es construïen les peces amb la màquina làser, la màquina plegadora, el martell i la silicona. La Vinyet, una de les nenes del taller, en va sortir molt contenta. “Tinc molt clar que de gran vull estudiar teatre, però m’ha semblat molt interessant aquest taller i molt pràctic”. Per a ella, la clau és provar, tocar i experimentar. La Lua, d’onze anys, tot i que confessa que li hagués agradat fer el taller de soldadura, perquè li cridava més l’atenció, destaca la part de treball amb les mans d’aquesta experiència: “M’agrada molt poder fer coses manuals i creatives, amb les mans, ho gaudeixo molt”.
Referents reals
Un dels pilars d’aquests tallers és que les formadores són les estudiants actuals dels cicles de grau mitjà i superior i, per tant, es poden convertir en referents en primera persona per a les participants. «Les noies no es troben amb Marie Curie, sinó amb una noia de 20 anys que fa fusteria o soldadura», destaca Ripoll.
Una d’elles és la Mireia Torrent, de 21 anys, que explica que “tenia clar que no volia fer batxillerat sinó que preferia fer alguna cosa que m’obrís portes i nous coneixements tècnics que m’interessaven”. Finalment, ha estudiat tres cicles formatius de fusteria i de soldadura. “No vaig tenir referents, vaig venir a l’aventura. I he estat sovint l’única noia en una classe de trenta alumnes, però això no ha suposat cap problema”. Està implicada en impartir aquests tallers des de l’inici del projecte i té clar el que vol transmetre a les noies: “Si tenen el cuquet més endavant, que ho provin”.
“El contacte directe amb els materials i les eines permet a les nenes descobrir talents que de vegades no afloren a l’escola”
Una altra de les formadores, l’Ana González, de 38 anys, ara està cursant un grau tècnic de metal·lúrgia perquè “hi ha molta feina al sector i em permet tenir més estabilitat laboral”. Li encanten els treballs manuals i ha treballat d’aparadorista, en l’àmbit del marxandatge de producte a la venda, en la soldadura o fins i tot, de conductora d’autobusos. Sempre ha estat en espais laborals o formatius on era l’única dona, i en alguns moments ha hagut de fer-se respectar. Per exemple, relata que “en un curs, els nois em van voler marcar el terreny i em deixaven de banda per fer-me saber que aquell no era el meu lloc, però soc una persona amb molt caràcter i no van aconseguir apartar-me ni fer-me petita”. Tota aquesta tenacitat i coneixements els transmet per primera vegada al taller. “M’agrada molt explicar i transmetre que les noies podem fer aquestes feines. Afortunadament, les noves generacions poden veure ara per xarxes socials moltes més dones mecàniques, soldadores… Les coses estan canviant”.
La tercera formadora és la Qiongqin Yang, de 17 anys, que està acabant el grau mitjà de soldadura i caldereria, malgrat les reticències de la seva família. “La meva mare al principi no volia que fes aquest grau, perquè em diu que cap noia fa això. Al final ho ha acceptat. De fet, li sorprèn que he guanyat molta força des que faig aquest cicle!” apunta. Com les seves companyes, és l’única noia de la seva classe, i li agradaria que això canviés: “Estaria bé conèixer altres noies que fan el mateix. Que en vinguin més, que estic sola!”.
L’aliança de les famílies
El projecte posa un èmfasi especial en la implicació de la família. “Molts estereotips venen de casa, i per això és fonamental que les famílies formin part de tot el procés”, subratlla la responsable del programa.
Idoia, docent i mare de l’Iris, una de les nenes participants, creu que l’objectiu no és marcar el camí sinó eixamplar horitzons: “Quan hagi de decidir, que decideixi. Com més gran sigui el ventall, millor. El problema és que no hi ha referents”. Pensen el mateix la Begoña i el Guillermo, que acompanyen les seves dues filles al taller, la Cèlia i l’Emma: “A la nostra filla gran li agrada molt el món de la robòtica i ha provat també un taller de soldadura. Crec que hi ha sectors més masculinitzats perquè moltes noies no han pogut conèixer aquests oficis. Espero que les noves generacions trenquin amb aquests estereotips“, explica la Begoña, que sap del que parla perquè treballa en l’àmbit de la construcció.
L’Esther, mare de la Vinyet, reconeix que aquesta experiència pot canviar mirades: “Si no vens a fer aquestes visites, és un món que no et trobes a l’escola. Encara sorprèn veure una dona arreglant una caldera, de la mateixa manera que et sorprèn un home llevador. Són estereotips molt arrelats”. Per a la Clara, mare de la Lua, el valor afegit és generar aquests espais no mixtos: “A la meva filla li va agradar molt que fos només un taller per a nenes. Crec que sovint, en ambients masculinitzats, les dones no tenim tant espai per experimentar amb tranquil·litat, perquè sempre ve algun noi a fer les coses per tu”. La Clara afirma que si la seva filla li digués que vol ser soldadora, a ella li semblaria bé. “El més important és que aprengui amb plaer, que tingui una motivació per fer el que decideixi. I si després canvia d’idea, no passa res, la trajectòria laboral és molt llarga”.
Un reconeixement que mira al futur
El projecte EdTWomenDays va ser reconegut el novembre de 2025 amb el premi Alianza STEAM – Niñas en Pie de Ciencia del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. Un guardó que destaca iniciatives que animen nenes i joves a apropar-se a les disciplines cientificotecnològiques. “És un reconeixement per tota la feina que estem fent fa tres anys i que ens dona força per seguir, però ens cal encara fer més esforços per tal de buscar famílies, preparar nous tallers o habilitar una aula a l’escola per acollir millor els grups educatius que vinguin”, apunta Lorena Ripoll.
Un altre dels objectius de futur implica teixir xarxes amb altres centres europeus. “Vam estar a Brusel·les presentant el nostre projecte i volem oferir la nostra mentoria i compartir-la amb altres centres perquè puguin desplegar-la i puguem compartir experiències”, assenyala la responsable del projecte, que remarca que “els veritables fruits de tot plegat els veurem en uns anys, quan aquestes nenes es facin grans i puguem tenir a les aules nois i noies de forma molt més equitativa”.
El Diari de l’Educació, 2026