Durant molts anys s’ha donat un paper rellevant a l’escola per formar a ciutadans que puguin interactuar en la societat i que donin resposta a les necessitats del mercat, des d’un espai fictici i amb un currículum que cada dia s’omple de més contingut fins fer-se inabastable. Aquest fet ha contribuït a que la formació deixi de centrar-se en continguts per fer-ho en competències. La societat complexa, dinàmica i canviant en la que vivim on les úniques certeses són el canvi i la incertesa requereix d’un altre model educatiu.
Des de l’educació social fa molt temps que es proposa un canvi d’enfoc i es reclama una formació integral de les persones centrant la seva atenció en el la promoció de les potencialitats i el desenvolupament de les capacitats de tots i totes. Una educació social lluny de les caixes i etiquetes del treball centrat en necessitats i problemes específics, sense que això vulgui dir que s’han d’oblidar. Una educació en tots els espais de la vida de la persona, en diversos moments i situacions i a partir de la seva quotidianitat, les seves vivències, experiències i oportunitats d’acció i interacció. Potser és hora de parlar d’una educació que en essència ha de ser social i d’un procés d’acompanyament socioeducatiu en diferents espais, moments i situacions de la vida. Es aquí on la comunitat també té un paper rellevant a tenir en compte.
La comunitat no és un ens homogeni, la composen molts elements, ofereix molts continguts i oportunitats per aprendre. A més, en ella interactuen multiplicitat d’agents, actors (entitats, associacions, institucions) que ofereixen moltes oportunitats d’interacció, d’aprenentatge, d’experimentació. És un espai on el canvis es produeixen de forma constant. Moltes coses les aprenem en l’acció col·lectiva, en els espais relacionals i en els llocs que ens permeten posar en joc les nostres competències, les nostres capacitats i habilitats però aquests aprenentatges no sempre han estat reconeguts, molts cops ni tant sols han estat conscients i jo diria que mai validats.
L’acció comunitària, l’acció col·lectiva són clarament reconegudes com facilitadores de processos que afavoreixen l’apoderament de persones i col·lectius, on es produeixen aprenentatges i on les accions que es porten a terme permeten el desenvolupament de capacitats i habilitats. Aquests aprenentatges es produeixen de forma compartida i col·lectiva respectuosa amb el moment, situació i punt de partida de tots els participants. Això que s’ha produït des del lleure, des de les accions o de les possibilitats que ofereix la vida quotidiana ara l’escola sembla prendre consciència.
Trobem un nou concepte potser per alguna cosa que ja s’intenta fer en altres llocs. Ara parlem de l’aprenentatge personalitzat es a dir “la diversificació de les oportunitats, experiències i recursos d’aprenentatge en funció de les necessitats i els interessos dels aprenents” En aquesta ampliació d’oportunitats la comunitat ocupa un lloc privilegiat per poder dur a terme la proposta. Però tal com planteja Coll aquest es un tema que va més lluny i comporta que “cada aprenent pugui construir la seva trajectòria d’aprenentatge a partir de les seves necessitats i els seus interessos” això implica “reconèixer a l’aprenent capacitat de decisió i control sobre el que es fa i com es fa”. És força rellevant reconèixer la capacitat de decisió i de participació del que aprèn en el seu procés. De fet des de les propostes d’acompanyament socioeducatiu que fem en el marc de l’educació social el reconeixement de l’altre en el procés d’aprenentatge des de l’inici és un element central. Això comporta estar alerta respecte de les oportunitats i possibilitats o recursos als que és té accés i també al moment en que es troba la persona, als seus coneixements, i a les possibilitats que té de que se li puguin obrir noves finestres a nous mons.
Això ens planteja dos interrogants com garantim que puguin tenir un ampli accés a oportunitats i recursos? i també com facilitem que les seves decisions siguin informades?. En aquest sentit la dimensió comunitària pot jugar un paper rellevant oferint diversitat d’oportunitats i opcions així com obrint noves finestres al món. Tot i així ens queda una qüestió rellevant si ens centrem tant en la persona i la seva voluntat, necessitat, interès i moment què passarà amb allò col·lectiu? Personalitzar ha de tenir en compte que també hi ha elements que hem de treballar tots i totes. També en aquest sentit la comunitat pot jugar, hi ha de jugar, un paper com espai de construcció de rituals compartits, de espai de relacions i emocions. S’ha de treballar el ser personal, privat, individual però també el ser col·lectiu, participatiu i comunitari.
La dimensió comunitària, a més de contribuir a experimentar, viure i facilitar certs continguts hauria de ser un espai d’oportunitats on es poden oferir espais d’aprenentatge que contribuirà a la construcció del ser individual i col·lectiu. Serà un espai per aprehendre i del que formar part.
Aquesta proposta exigeix d’un treball ben orquestrat per part de tots els actors que ha de tenir la voluntat de cedir part dels seus espais, objectius i recursos per fer un treball comú transversal, flexible i canviat: promoure i facilitar uns aprenentatges personals, desenvolupats col·lectivament i col·laborativament per desenvolupar les potencialitats i capacitats de les persones en la seves dimensions individual i col·lectiva. Aquest plantejament Implica un treball en xarxa real, molt ben estructurat i clar. Comporta cedir espais de poder entre els diferents actors i situar-nos en el “poder amb”, es a dir, en un poder compartit. En qualsevol cas quedarien encara per respondre moltes preguntes com ara
- Estem preparats per compartir aquesta responsabilitat?
- Que s’ha d’aprendre avui?, perquè i per a què?
- Qui decideix el que s’ha d’aprendre?
- Com articulem el que cada actor, agent pot aportar ?
- On es situa el límit entre el desig individual i les necessitats col·lectives?
- Qui reconeix i vàlida les propostes?
- Com es reconeixen els resultats d’aprenentatge?
- De quina manera construïm una xarxa comunitària en favor dels aprenentatges a ritmes individuals que mantingui un equilibri entre lo personal/individual i allò col·lectiu?
- En qui recauen les responsabilitats de que el procés es porti a bon port?
- Estem preparats per fer-ho col·laborativament?
- Estem preparats per cedir poder?
