“Un fill és una pregunta que li fem al destí”. Amb aquesta cita de l’escriptor José María Perman, recuperada per Carme Martínez-Roca, fundadora de l’Associació Fem Pedagogia, ha iniciat el vuitè Seminari de Noves Oportunitats Educatives, organitzat per la Diputació de Barcelona i que ha dut per títol ‘Orientar les famílies en l’acompanyament de joves en risc d’abandonament escolar prematur’.
En aquesta trobada s’ha posat el focus en el paper de les famílies de joves que, per diferents motius, tenen problemes a l’hora d’afrontar els seus itineraris educatius i d’inserció laboral. Tal com l’ha definit carme Martínez, el seminari ha estat un “receptari de bones pràctiques” tant per les famílies com pels diferents serveis que les acompanyen. La idea que ha planejat al llarg de tota la sessió ha versat sobre la importància de la comunicació i el treball en xarxa, que ha d’ajudar a enfocar l’acompanyament.
La base d’aquesta tasca és conèixer i entendre quin és el context familiar del jove en risc d’abandonament. “Parlem de situacions molt complexes, en què sovint les famílies tenen mil coses al cap i l’espai mental totalment ocupat”, ha assegurat Martínez. Qüestions materials de supervivència com la crisi econòmica, la crisi de rols o els canvis socials i laborals poden ser grans preocupacions per un nucli familiar que no acaba de saber com afrontar la situació educativa dels seus infants.
Per això és important establir vincles amb les famílies; vincles basats en el reconeixement de la seva capacitat de resiliència. “Els hem de fer entendre la seva fortalesa”, ha exposat Carme Martínez, qui ha afegit que aquesta és una tasca que s’ha de fer en conjunt entre tots els agents que, des del territori, treballen amb la mateixa família. Perquè l’orientació educativa no és només una tasca d’escoles o centres educatius.
Una família en risc d’exclusió social pot ser usuària d’un gran nombre de referents, cosa que pot arribar a estressar i a fer-los perdre el fil de les atencions. “Hi ha una sobrecàrrega de referents i és normal que hi hagi alguns aspectes que es desatenguin”, ha exposat Eli Sánchez, orientadora del servei Som U de la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC) de Mataró. En aquesta línia, amb Sònia Latorre, directora de la UEC, ha coincidit en la necessitat d’una bona comunicació entre tots els referents i que tots tinguin presents les necessitats que pot afrontar la família, per fer un correcte acompanyament i derivació.
D’altra manera, es corre el risc que hi hagi aspectes que no es tractin. Aquesta és una de les preocupacions dels professionals de l’Escola de Noves Oportunitats Educatives (ENOE) de Terrassa. Meritxell Garrigós, coordinadora del servei, es lamenta que hi ha molts ens municipals que encara no els coneixen prou com per recomanar-los i, per tant, hi ha molts joves que perden una oportunitat d’orientació.
La importància de l’efecte Pigmalió
Un altre dels punts clau, segons les expertes que han participat al seminari és fer partícips tant la família com el jove del seu procés d’orientació. La comunicació continuada i assegurar-se que entenen el servei és important per garantir l’èxit del procés. Sobretot tenint present que, en allò referent als itineraris educatius, hi ha moltes creences que no s’ajusten a la realitat. “Som serveis que, de vegades, no s’entenen. Moltes famílies venen buscant el títol de l’ESO, entenent que és imprescindible perquè les úniques sortides vàlides són el batxillerat o els cicles formatius”, apunta Garrigós.
Des del servei Som U també insisteixen en què hi ha moltes sortides, més enllà d’aquests itineraris. La seva tasca es basa en acompanyar durant mínim tres anys els joves que han estat a una UEC (l’hagin completada o no) i assegurar-se que troben el camí que més s’escau a ells. La seva experiència els fa recalcar la necessitat que tenen molts joves d’aturar-se i, abans de continuar un itinerari formatiu, treballar algunes competències bàsiques. “Sovint tenim nois amb problemes conductuals, falta de puntualitat o responsabilitat, que s’han de treballar abans d’encarar res més”, explica Sonia Latorre, directora de la UEC de Mataró.
Parlem de joves, tal com van recordar les participants al Seminari, que requereixen d’itineraris i atenció molt personalitzada, capaç d’afrontar els problemes i mancances particulars de cadascú. Aquest enfocament és important, sobretot, perquè aquests i aquestes joves i les seves famílies sovint “venen cremats de la seva experiència a la secundària, d’on només reben ímputs negatius. Ens hem d’esforçar en ampliar la comunicació i transmetre coses positives, canvis de conducta que, encara que ens semblin petits, ajuden les famílies a entendre què fa el seu fill o filla”, explica Marta Solano, educadora social de l’ENOE.
Una millora en la puntualitat, una bona nota en un examen o una actitud participativa són bones notícies que s’han de transmetre i que poden ajudar a millorar el vincle entre les famílies i els serveis. “Quan es compta amb la família, aquesta entén el procés d’orientació pel qual està passant el seu fill. I, si l’entenen, es convertiran en un agent més”, apunta Sánchez, que recorda la importància de l’efecte Pigmalió, que es refereix a la potencial influència que exerceix un actor sobre un altre.
Confiar en les famílies les converteix en un actor actiu i, per tant, no seran dependents dels serveis dels quals són usuàries. Això és important perquè, segons recorda Carme Martínez Roca, un dels objectius de l’orientació és aconseguir que les famílies siguin autònomes en l’acompanyament. “D’aquesta manera, entendran i respectaran els temps dels seus infants, partint de la base que les segones oportunitats són necessàries per tothom”.
Assumir que l’ESO no és el camí ideal per tothom, que cadascú va al seu ritme i que hi ha qui necessita parar i reorientar les seves decisions és clau per a l’orientació. Per això mateix , qui acompanya ha d’ajustar les expectatives cap els joves, cosa que genera uns vincles més forts i sincers. “De vegades costa, perquè esperar i prendre camins que s’escapen d’allò normatiu retarda els resultats. Però no hi ha res ben fet que no quedi present. Encara que no ho veiem, estem llaurant”, explica Carme Martínez.
El Seminari, doncs, ha posat de manifest que l’orientació educativa és una tasca complexa però necessària. I, tal com han posat de manifest tant Josep Monràs, president de l’Àrea d’Educació, Esports i Joventut, com Javier Silva, diputat delegat de Joventut de la Diputació de Barcelona, és “un repte imprescindible que encara no ha assolit l’escala necessària”. Ambdós han alabat la tasca dels municipis, en tant que actors de proximitat, a l’hora d’aconseguir que les famílies “siguin part de la solució i no del problema”, assegurant que, com acostuma a ser, el treball en xarxa és imprescindible per afrontar reptes complexos.
