A Montornès del Vallès hi ha una cova. Però no és una cova fosca ni esfereïdora. Aquesta és plena de llum, de vida i de rialles. És la Cova del Joc. Es tracta d’un espai familiar al Centre Infantil Pintor Mir, on el joc és l’eix del projecte de centre. Aquesta iniciativa, que va néixer amb unes pretensions modestes, avui acull 45 famílies amb criatures de fins a sis anys. I n’hi ha 30 més que romanen a la llista d’espera.
“És una etapa en què el joc és molt important i és necessari que les famílies destinin estones a jugar amb les seves criatures”, explica Esther Bello, tècnica d’infància de l’Ajuntament de Montornès del Vallès. Ella és la referent de la Cova del Joc, un espai que ha estat dissenyat amb molta cura, amb zones pensades segons franges d’edat, còmodes i estimulants.
I és que, cada dia, la sala és preparada tenint en compte la gent que vindrà, adaptada a les seves necessitats. A més, cada jornada hi ha una activitat d’experimentació diferent. “Es tracta que toquin, experimentin, tastin, olorin… Tot amb coses naturals que, a més, es poden replicar a casa”, apunta Bello. Però, a banda d’aquesta activitat, hi ha diverses opcions de joc en aquest espai. Totes enfocades a la pràctica lliure. “Que la criatura segui on més li agradi. I els adults, a observar, a deixar-los llibertat i aprendre què els agrada”, afegeix la tècnica.
Els infants poden dedicar dues hores cada setmana a jugar en aquest espai. Mentrestant, les seves famílies poden intentar entrar en les seves dinàmiques de joc, però “sense ser invasius”, alerta Bello. “És una etapa en què es comencen a comunicar, a saber ben bé què els agrada i és important que els deixem fer”, expliquen des de la Cova del Joc. Així mateix, apunten que, per tal de generar un espai còmode i de confiança, és important mantenir una coherència i continuïtat en l’espai.
Per això, demanen a les famílies que siguin contínues amb la seva assistència. No només pel gaudi del seu propi infant, sinó també per cuidar la xarxa que es genera a la Cova del Joc. “Un dels objectius és que les famílies facin tribu i s’acompanyin entre elles”, explica Bello. Aquest espai no és un fòrum d’assessorament ni formació, però sí que compta amb algunes eines, com una biblioteca amb llibres sobre relacions, lactància o gelosia, per guiar en aquesta etapa tan transcendent i complexa.
Però, no hi ha guies, ni doctrines, ni normes. “No diem mai què han de fer, perquè no hi ha cap fórmula màgica. Totes les formes d’educar són vàlides. Però és molt útil compartir pors i dubtes amb altres famílies que estan passant pel mateix”, asseguren des de la Cova del Joc.
L’experimentació, la joia de la cova
La Cova del Joc és un espai en el qual els sentits han d’estar ben presents. El tacte, l’olfacte i el gust són imprescindibles. Tocar-se, compartir espai i respirar l’ambient forma part de l’experiència. Per això, la pandèmia va suposar un gran sotrac per tots els participants. Tant per les professionals, com les famílies, com per -sobretot- les criatures.
“Durant el confinament fèiem sessions online i, després, quan vam poder sortir, ens vam inventar la caixa d’experimentació”. Es tracta d’un kit que les educadores deixaven llest a la Cova del Joc i que les famílies podien passar a buscar. Dins hi havia tot de materials poder replicar a casa algunes de les activitats.
“Les famílies ens ho demanaven moltíssim”, explica Bello, qui recorda aquells dies amb tristesa, però també amb l’orgull de saber que, a Montornès, s’ha acceptat que el joc és una part indispensable de l’educació i la criança. “La nostra sempre ha estat una professió poc valorada, perquè el joc ha estat poc valorat. Però, a poc a poc, ens adonem que és l’eina educativa per excel·lència. És quan ens ho passem bé que aprenem”, asseguren des de la Cova del Joc.
Jugant, els coneixements passen a formar part d’una experiència positiva i, per tant, els aprenentatges són millor absorbits. A més, el joc també és una gran eina per aprendre altres valors: “l’espera, les normes, la gestió de la frustració, el companyerisme… Tot això són aprenentatges útils al llarg de la vida”, apunta Anna López, cap de l’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament. “Hem d’oblidar la creença que els nens perden el temps jugant”, afegeix.
González reivindica que els nens i nenes han de jugar més i que “no s’ha de tenir pressa per omplir l’agenda dels infants d’extraescolars”. La cap d’Àrea assegura que el joc està infravalorat a moltes llars i que “no els deixem jugar, però a la vegada tenim la casa plena de jocs de taula que no serveixen, perquè no sabem jugar amb les nostres criatures”.
La importància del treball en xarxa
Una de les claus de l’èxit de la Cova del Joc, a banda del respecte pel gaudi, és el treball en xarxa. A l’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament – de la qual depèn aquest espai- hi participen també la d’Infància, Serveis Socials, Educació, Igualtat o Esports. “Hi ha diferents àrees que tenim projectes compartits”, diu González, qui apunta que la coordinació és l’única via d’atendre de manera efectiva els infants.
“No hem de veure només un infant, sinó un infant en el seu context. Si acaba d’arribar, si té Necessitats Educatives Especials, si els seus pares estan separats, a quina escola va… Has de mirar què necessita aquella família perquè estigui bé”, apunta Esther Bello, qui assegura que aquesta atenció no es pot fer només des d’una àrea.
D’aquesta manera, la Cova el Joc és un espai segur, en què prima la igualtat i en què qualsevol infant té les eines i les garanties d’estar a gust i desenvolupar-se sense por. Això genera un ambient profitós, tant pels nens i nenes, com per les professionals, que “gaudeixen de la feina perquè senten que la seva aportació és valorada”, afegeixen les seves treballadores, que parlen orgulloses d’un projecte de municipi que no té cap altre objectiu que el de vetllar per una infància feliç.
