A Viladecans, com a tot arreu, l’estat d’alarma i el confinament ens ha fet qüestionar-nos, actualitzar-nos i redissenyar algunes de les pràctiques educatives que estàvem duent a terme. Tot i això, creiem que, ara més que mai, l’Ajuntament té un paper clau en poder actuar com a garant que les famílies del seu municipi tenen accés a recursos i propostes per tal de proporcionar millors oportunitats educatives als seus fills i filles en l’àmbit familiar.
Actualment estem treballant en diferents direccions. En primer lloc, creiem cabdal la col·laboració dels ajuntaments amb l’administració pública (Departament d’Educació) per tal d’assegurar-nos que cap alumne/a perdi la vinculació escolar degut a la falta de dispositiu, connectivitat o acompanyament a les famílies. És per això que per part de l’Ajuntament es cedeixen els dispositius del Pla TAC a aquell alumnat que no pugui cobrir-se amb la primera fase del pla d’acció del Departament d’Educació.
Per altra banda, és important que aquell alumnat que ho necessiti mantingui els recursos educatius on estava vinculat abans del confinament. Per tant, l’alumnat que participava de centres oberts i de l’estudi assistit té un seguiment i acompanyament telemàtic per part del monitoratge responsable d’aquests espais per a ajudar-los a que puguin seguir el ritme escolar.
A Viladecans, l’educació ha estat sempre una prioritat a l’agenda política. És per això que tot just decretar-se el confinament i abans de saber com seguiria el curs escolar vam desenvolupar un projecte per a acompanyar les famílies: l’espai Escola a Casa. En aquest espai, es plantegen cada dia noves activitats amb diferents temàtiques i per edats per tal de què les famílies tinguin recursos per fer amb els seus fills i filles. La intenció és oferir activitats divertides però que tinguin alhora un caire educatiu per a poder fer de cada casa, una escola.
El nostre objectiu és aprofitar la situació per a crear una proposta d’estiu comunitària on tots els agents educatius de la ciutat puguin intervenir en la seva creació per tal de fer-la més enriquida, equitativa i accessible a tots els infants i joves de la ciutat
En primer lloc, ens trobem amb l’organització de les activitats d’estiu. Des del món educatiu ja tenim coneixement que demostra que la desconnexió en període estival té un impacte negatiu en l’aprenentatge però també tenim coneixement que els programes educatius a l’estiu funcionen i aporten aprenentatges de qualitat als infants i joves que se’n beneficien. En aquest sentit, aquesta nova situació dóna la raó i referma la concepció d’entendre les activitats d’estiu com a activitats amb un gran valor educatiu.
Al nostre municipi sempre ha tingut una activitat d’estiu molt extensa, diversa i amb molta participació i caldrà veure com la duem a terme. Creiem també que és molt important la dinamització de tota la comunitat per tal que les entitats i la resta d’agents i serveis del territori estiguin alineats amb la voluntat educadora de la seva ciutat i ajudin a sumar en aquest aprenentatge dels ciutadans i ciutadanes més petits i joves. El nostre objectiu és aprofitar la situació per a crear una proposta d’estiu comunitària on tots els agents educatius de la ciutat puguin intervenir en la seva creació per tal de fer-la més enriquida, equitativa i accessible a tots els infants i joves de la ciutat. És per això que ho estem treballant amb el grup Motor d’Educació 360 que, tot i el confinament, ha seguit treballant per oferir als infants i joves de Viladecans més i millors oportunitats educatives.
Per altra banda, el repte de la tornada a l’escola el curs que ve. La realitat és que, ara per ara, no sabem com s’iniciarà el nou curs però el que sí que tenim clar és que caldrà treballar molt la part emocional d’infants i joves. Després d’una situació tant inesperada i estranya com la que estem vivint, serà important que des de tots els agents educatius es pugui fer un acompanyament emocional adequat. Ens trobem que l’alumnat no ha pogut fer un tancament normalitzat del curs amb tot allò que implica, com els comiats de tutors i tutores i la resta de companys, les activitats de tancament que es fan, les valoracions finals… i, de cop, es trobaran en un nou curs, amb docents nous, companys/es nous i alguns fins i tot en un edifici nou ja que començaran etapa amb, potser, la por de no estar prou preparats.
L’acompanyament emocional que es faci d’aquests infants i joves i el vincle que es creï al llarg del nou curs serà clau per a treballar la incertesa, la por, la ràbia, la tristesa i totes aquelles emocions que puguin sorgir derivades de la situació en la que ens trobem.
Per últim, també estem segurs que hi haurà canvis en el propi procés educatiu. La integració de la tecnologia com a part important en aquest procés era un fet cada vegada més important però la situació creada per la pandèmia ha estat com un curs intensiu i accelerat. Docents i alumnat, han descobert que hi ha coses que es poden fer on line, compartint, treballant de manera col·laborativa amb nous recursos i noves maneres de fer. Per tant és molt possible que la formació canviï i la integració de la tecnologia i els recursos tecnològics hagin vingut per quedar-se.
