La pandèmia de la Covid-19 va enganxar tothom desprevingut. De cop i volta, confinament i els comerços i els centres de treball tancats. Les escoles, sense gaire preavís, també van haver de tancar d’un dia per a l’altre. Segur que tothom coneix algú que s’hi deixés el llibre de mates o els apunts d’alguna assignatura important. Dels llibres se’n poden fer fotocòpies, però d’un instrument no. A Sant Boi de Llobregat, un jove alumne de l’Escola Municipal de Música Blai Net s’hi va descuidar el seu instrument i retrobar-lo va ser una petita odissea.
L’escola era tancada i els moviments de circulació, restringits. Finalment, a través de Protecció Civil, que va enviar l’instrument al seu domicili, el jove va poder recuperar-lo i reprendre així les seves classes de música, des de casa. “Sembla insignificant, però té un gran valor perquè mostra la importància de l’art i la cultura a les nostres vides”, apunta en Francesc Conesa, director del centre.
El confinament i la conseqüent docència online és ben difícil per a les escoles d’arts, a causa de la impossibilitat de practicar a casa per a certs instruments o disciplines, la mala connexió d’internet, la impossibilitat d’assajar en grup o, simplement, la manca de contacte visual i físic entre companys i professors. “Des del primer moment entenem el confinament com una situació sobrevinguda, perquè qui cregui que podem continuar fent classes online, com si no passés res, està ben equivocat”, diu Conesa.
Així, el plantejament de la docència per a les escoles de música ha anat canviant a mesura que el confinament s’anava allargant. Al principi, quan la situació era cosa de dues setmanes, molts centres van fer un parèntesi i van seguir amb una estructura semblant a la de les classes presencials, però poc a poc, es van anar adonant que allò anava per llarg i que els alumnes se’n veurien perjudicats a nivell lectiu. “Les propostes que enviem no compensaran les classes que hauran deixat de fer”, opina Raül Brenchat, coordinador de l’Escola Municipal de Música i Centre de les Arts de L’Hospitalet (EMMCA).
I és que si les realitats de cada llar són prou complexes quan parlem d’accés a la xarxa o als dispositius digitals, la complexitat augmenta quan parlem de capacitat d’assajar, ja sigui per manca d’espai, per incompatibilitats amb la feina o l’estudi d’altres membres de la llar o per manca d’instruments. “A banda de les classes a l’EMMCA, també ensenyem a escoles de primària dins del programa Fem Tàndem L’H, que agrupa 1.500 alumnes que no tenen instruments”.

Allò que la WiFi no pot suplir
Els centres consultats estan donant llibertat absoluta al professorat a l’hora de triar plataformes i maneres de dur a terme les classes, de tal manera que els servidors dels centres “treuen fum”, segons explica la Maria Queralt Martí, directora de l’Escola/Conservatori Municipals de Música d’Igualada. Tot i això, el seguiment de les classes està sent desigual, com desigual són les afectacions que la pandèmia té a les diferents famílies que “a moltes llars comencen a ser greus i això genera molt d’estrès”.
Per això, molts centres prioritzen mantenir i cuidar les relacions amb els alumnes i famílies, abans que no pas avançar en l’ensenyament. “L’escola de música és molt més que classes; són les relacions, les complicitats, la cura, l’acompanyament, les emocions, la comunitat…”, reflexiona Joan Fargas, director de l’Escola Municipal de Música de Mataró. Així, davant l’evidència que no es poden traslladar les dinàmiques d’aula a casa com si res, els centres escolten i respecten les decisions que es prenguin en cada cas.
Hi ha qui segueix les classes amb devoció, però hi ha qui rebutja per a allunyar-se de les pantalles. Hi ha qui veu incompatible l’assaig amb la conciliació laboral o acadèmica (ja sigui la pròpia o la d’algú altre) i hi ha qui no veu sentit a practicar sol. I és que la pràctica musical “requereix molta proximitat amb l’alumne, poder corregir postures, sentir com respira. Es tracta de sensacions”, explica la Ruth Matamala, directora de l’Escola Municipal de Música Cal Moliner de Sallent.
A més dels problemes sensorials, els impediments tecnològics també són importants, ja que el delay (o retard en la connexió) fa que sigui molt difícil que les classes en grup o els assajos corals o d’orquestra es donin simultàniament. Per això, són molts els centres preguntats que asseguren que no es plantegen continuar amb la docència online després del confinament. “La valoració a nivell docent és molt negativa, per no parlar de com de dolent és estar-se tantes hores davant una pantalla”, afirma Matamala.
Tot i això, no tot ha estat dolent i els centres han pogut trobar algunes eines digitals que sí podrien ser útils, tot i que sempre per a compaginar la docència presencial. “Hi ha eines interessants que hem d’aprofitar si treballem amb adolescents, perquè tot allò que passa per una pantalla té interès afegit per a ells”, apunta Conesa. I és que l’ús de vídeos o plataformes per a compartir materials són una bona manera d’ajudar a assajar a casa o “garantir el seguiment d’algun alumne que temporalment no pugui assistir a classe”, afegeix Sílvia Vinadé, directora de l’Escola Municipal de Música de Súria.
Tornarem a classe però…sense cantates ni concerts?
La data de la tornada a les aules i les seves condicions preocupen la comunitat educativa, però hi ha aspectes importants més enllà de continuar amb la docència. La Maria Queralt Martí, d’Igualada, destaca el dubte sobre la data de les proves d’accés al conservatori de Grau Professional o Superior. La incògnita també plana sobre els projectes, com el concert de nadal o les cantates. “Aquests projectes motiven els alumnes per a continuar esforçant-se. En aquesta situació, hem de trobar altres projectes i reptes per a motivar els alumnes, però és difícil”, apunta en Pere Bayona, director de l’Escola Municipal de Música d’Esplugues.
Així, més enllà de definir les mesures de seguretat i d’higiene a la tornada a les aules, les escoles de música també tenen el repte de definir el tipus d’activitats que podran oferir i quines no. Per tant, “el primer que haurem de fer serà re-reconèixer-nos, tornar a connectar entre nosaltres i la nova realitat per a decidir-ho plegats”, reflexiona en Joan Fargas. I és que el simple fet de saber que es tornarà a les aules, és quelcom que “ens manté la il·lusió de seguir treballant”, assegura Raül Brenchat.
Ara, però, els centres consultats són molt conscients que no tothom podrà tornar a les aules i no tothom ho farà de la mateixa manera. La crisi econòmica que es derivarà del coronavirus farà que algunes famílies i alumnes hagin de replantejar-se la matriculació a activitats de l’educació no formal. “Encara és d’hora per a saber com ens afectarà, però creiem que l’esforç públic serà clau per tal que la nova crisi no faci augmentar les desigualtats educatives”, assegura Brenchat; i és que des de l’EMMCA de l’Hospitalet se centren en el fet que la pràctica artística sigui un vehicle de cohesió. “Tenim molta responsabilitat social”, afegeix.
Fer que els estudis de música juguin un paper clau en l’èxit educatiu i la cohesió és un objectiu de tots els centres consultats. I el risc que la crisi tiri per terra tota la feina feta és alt: “no tothom tindrà accés a les extraescolars i, per tant, les famílies prioritzaran com sempre els esports o l’anglès per sobre de la música. Ho sabem i ho afrontem amb por, tristesa i impotència”, confessa la Ruth Matamala. Per altra banda, també cal destacar que la davallada de la matriculació no només afectarà els infants, sinó també les persones adultes que “ja s’estaven recuperant de la crisi del 2008 i tornaven a apostar per la formació musical”, apunta en Pere Bayona, qui preveu que baixaran molt les persones adultes a les escoles de música.
La cultura, la gran damnificada de la crisi
La crisi econòmica preocupa, i molt. I els centres consultats tenen clar que l’ajut de l’administració serà clau per afrontar el sotrac. “Ja tenim en marxa amb l’Ajuntament ajuts econòmics importants per accedir a l’escola, que treballa cada dia més per garantir la igualtat d’oportunitats”, explica Jordi Umbert, director de l’Escola d’Arts en Viu del Prat de Llobregat. I és que la música no és només un gran aprenentatge per al desenvolupament cognitiu i social, sinó que la cultura, en general, juga un paper clau a la societat, tot i que sovint invisibilitzat.
Això s’ha vist clarament durant les darreres setmanes de confinament: concerts per streaming, companyies de teatre i dansa que ofereixen les seves representacions a través d’Internet, col·laboracions musicals als balcons… “No podem ni volem viure sense cultura, i no ens resignarem a viure-la a través de la pantalla”, assegura en Joan Fargas. “Hem de donar embranzida i cantar la canya als polítics i no deixar que s’oblidin de la cultura. Ens toca lluitar i no callar”, exclama Matamala.
Així, ara toca recuperar la cultura en viu, encara que sigui en petits formats, de proximitat. “D’aquesta manera, les arts encara miraran més a la comunitat”, afegeix Fargas. I és que cada dia que passa, el calendari mostra un concert, una obra de teatre, una representació o un acte que no s’està celebrant. Per als músics i les seves escoles, tornar a la normalitat és jugar-s’ho tot, és retrobar-se amb el seu públic i amb els seus companys d’escena, sense els quals, el seu art no té sentit.