[ aquest article parteix i aprofundeix en anàlisis prèvies sobre aquest tema publicades a: Butlletí d’Inf@ncia núm 97 (Generalitat de Catalunya) i Observatori de l’educació Local. Informe 2016 (Diputació de Barcelona) ]
Els governs locals tenen un paper cabdal en la lluita contra l’abandonament escolar prematur (AEP). En tant que administració més propera a la ciutadania, els governs locals són els espais de proximitat per excel·lència i, per tant, es converteixen en l’àmbit administratiu clau per a donar una resposta integrada a l’AEP. És des del territori on millor es pot diagnosticar la realitat de l’AEP i des d’on es poden posar en funcionament, de manera coordinada, tots aquells recursos i serveis de proximitat que facin front a les necessitats de prevenció, intervenció i compensació de l’abandonament. De fet, la consecució de l’èxit escolar implica, inevitablement, un treball de proximitat i en xarxa que compti amb una gran diversitat d’actors: joves, famílies, escoles, serveis socials i la mateixa Administració. De tal manera, el factor proximitat que aporta l’Administració local té un paper cabdal en l’articulació d’accions socioeducatives en el territori que abordin els riscos de fracàs i abandonament escolars des d’una vessant àmplia, integral i intersectorial.
És més, el reconeixement del context és fonamental per garantir l’èxit de qualsevol acció encaminada a reduir l’AEP ja que les particularitats de l’abandonament varien en funció de les característiques territorials. L’oferta educativa de cada territori, els nivells de pobresa, atur o desigualtat social, l’estructura del mercat laboral, la presència de diferents serveis socioeducatius o les prioritats polítiques de les mateixes administracions locals són, entre d’altres, elements clau per entendre la realitat de l’AEP i per planificar-hi qualsevol solució. En aquest context, el govern local apareix, de nou, com agent cabdal per a desplegar polítiques educatives que ens acostin a la consecució de l’èxit educatiu per tothom.
Perquè aconseguir l’èxit educatiu per tothom no és només un objectiu desitjable sinó que a més és, o ha de ser, possible i viable. En l’anomenada societat del coneixement no ens podem permetre que prop d’un 20% dels joves abandonin els estudis sense obtenir la credencial que es considera mínima per a la inclusió social i laboral. I tampoc podem normalitzar o naturalitzar aquesta situació. Perquè l’AEP no és ni ‘normal’ ni ‘natural’. És el resultat d’un procés d’exclusió social que afecta especialment als joves més desaventatjats social, econòmica i culturalment. És també el resultat de contextos educatius que generen oportunitats d’ensenyament i aprenentatge profundament desiguals. Avançar cap a la consecució de l’èxit educatiu per tothom implica, doncs, actuar sobre els entorns generadors de riscos d’AEP i implica també flexibilitzar i ampliar el propi concepte d’èxit escolar, adaptar-lo als perfils, particularitats i necessitats dels i les joves.
A continuació exposem quatre grans línies d’intervenció per a lluitar contra l’AEP des de l’escala local. Les estratègies que assenyalem no són exhaustives, sinó que pretenen il·lustrar la importància de l’acció municipal en la vertebració d’entorns educatius que generin oportunitats d’èxit per tothom.
Polítiques de lluita contra la segregació escolar:
La segregació escolar genera contextos d’ensenyament i aprenentatge profundament desiguals que es tradueixen en una distribució també desigual dels riscos d’AEP entre els centres educatius del territori. En aquest context, és responsabilitat dels governs locals –amb el suport i complicitat de les Administracions Autonòmiques- vetllar per una distribució equilibrada de l’alumnat entre tots els centres d’una mateix territori i garantir la ‘protecció’ dels centres que concentren més complexitat social. Això passa, entre altres mesures, per garantir l’equilibri en la distribució d’alumnat de necessitats educatives especials i de matrícula viva, per blindar les ràtios dels centres més afectats per la segregació escolar, per ampliar les hores d’atenció dels Equips d’Atenció Psicopedagògica i per acompanyar de forma permanent i sistemàtica als docents que treballen en entorns de màxima complexitat, que sovint se senten sols davant l’allau d’emergències socials, psicològiques i emocionals a les que han de fer front en el seu dia a dia. Lluitar contra la segregació escolar ha de ser una prioritat de qualsevol govern local que vulgui fer front a l’abandonament escolar.
Programes d’acompanyament a l’escolaritat:
Les polítiques orientades a reforçar els vincles entre família, escola i comunitat tenen un rol clau en la prevenció de l’abandonament escolar. En aquest sentit, és cabdal que els governs locals desenvolupin i reforcin programes de suport a les famílies i d’acompanyament integral al procés d’escolarització dels joves. Aquests programes, orientats a donar suport a la funció educativa de les famílies, estableixen les sinèrgies necessàries entre pares, mares i professionals de l’educació per a garantir les oportunitats educatives de tots els joves. Així, és imprescindible que les polítiques d’acompanyament a l’escolaritat es desenvolupin des d’una lògica de reconeixement i respecte de diferents models i pràctiques familiars i que sobretot s’orientin a garantir les condicions familiars que fan possible el suport i acompanyament educatiu dels seus fills i filles. Perquè acompanyar als joves en la seva escolaritat és un fet profundament marcat per les dinàmiques de desigualtat social.
Plans Educatius d’Entorn:
Els riscos d’abandonament escolar no s’expliquen només pel context escolar i familiar de l’alumnat, sinó també per les oportunitats que es desprenen del seu context socioeducatiu més ampli. Les activitats desenvolupades durant el temps d’oci, en particular, tenen un paper cabdal per a garantir el desenvolupament integral dels infants i, no obstabt això, el seu accés es distribueix de forma molt desigual entre diferents grups socials. Així, la feina feta des dels Plans Educatius d’Entorn, en tant que coordinació i dinamització dels diferents agents i recursos del territori, ha estat clau per a ajudar a prevenir els riscos d’abandonament escolar. Només des d’un territori cohesionat, amb accions i pràctiques coordinades entre diferents agents educatius, capaç de crear sinèrgies i de promoure i capitalizar el seu potencial educatiu es pot treballar de forma sistemàtica contra l’AEP.
Programes d’orientació als i les joves:
Els sistemes d’orientació als i les joves són cabdals per a companyar les seves trancisions i tries educatives. Més ellà de proveïr-los d’informació, aquests programes s’han d’encaminar a donar suport als joves en tot el que comporten els processos de tria i, per tant, han de ser capaços d’articular les necessitats particulars de cada individu amb les característiques i les possibilitats dels contextos de referència. Els governs locals, per tant, tenen un àmbit privilegiat d’intervenció en aquest camp, ja sigui a través de la sistematizació i difusió de tots els recursos educatius existents al territori, coordinant la tasca de les diferents entitats (escoles, instituts, casals) que porten a terme tasques d’orientació, contribuint a dissenyar fulls de ruta i projectes educatius, laborals i, sobretot personals entre els joves. Perquè l’existència de projecte, l’imaginari d’un camí, d’un futur, esperat o esperable, és cabdal per orientar les tries educatives i, com a tal, és fonamental per a garantir processos d’èxit escolar.
