Browsing: Entorn

La gestió de la pandèmia, tant durant el confinament, com a l’estiu i ara en l’inici del curs escolar, ha reforçat el paper dels ajuntaments com a administració educativa. Des de la seva proximitat a la ciutadania han hagut de pal·liar, sense tenir-ne competències, moltes de les mancances del sistema donant respostes i oferint serveis davant les necessitats educatives i socials que la Covid-19 ha posat de relleu.

«El confinament ens va agafar per sorpresa i descol·locats» ens confessa Dolors Peñafiel, però molt aviat van resituar-se prenent dues decisions: intentar en la mesura del possible reflexionar sobre el que anaven a fer per no tirar endavant accions precipitades; i que les decisions que prenguessin es poguessin sostenir en el temps».

Preocupació, resilència i oportunitat són tres de les paraules més utilitzades pels regidors i tècnics municipals d’educació amb els quals hem parlat per elaborar aquest reportatge. Per als electes i tècnics la pandèmia de la COVID-19 ens ha ofert una nova mostra de com són capaços els ajuntaments d’adaptar-se per donar respostes ràpides a problemes urgents i greus.

Hem preguntat a 15 regidores i regidors d’educació com estan vivint el confinament i quines han de ser per a ells les principals prioritats de la política educativa local en la “nova” normalitat del postconfinament. Podeu llegir les seves respostes a continuació.

Aprofitem aquest inici estrany i excepcional del tercer trimestre lectiu amb l’alumnat confinat per parlar amb el director de l’Institut Neus Català, Eduard Cirera, que des de fa cinc anys està al capdavant d’un institut nou i de màxima complexitat al barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, amb un equip cohesionat de 28 docents i 216 alumnes, de primer a quart d’ESO.

Al darrer Fòrum Local d’Educació es va debatre sobre com donar més sentit i valor a l’educació a partir de la personalització de l’aprenentatge. En concret, en el cas d’alumnat de secundària, representants de l’Administració local, la Inspecció d’Educació, centres educatius i entitats del territori van debatre sobre iniciatives i dinàmiques de col·laboració al territori per tal d’assolir aquest objectiu.

En el decurs de les darreres dècades, i en el marc de la Societat de la Informació, s’han produït una sèrie de transformacions que ofereixen a les persones noves oportunitats i recursos per aprendre. Es parla d’una nova “ecologia de l’aprenentatge” que interpel·la directament al model tradicional d’educació i la manera com estan organitzats i funcionen els sistemes educatius.

L’educació i l’aprenentatge estan immerses en un procés de transformació que, més enllà de metodologies i d’innovacions, cerca la necessitat de trobar sentit i rellevància a allò que s’aprèn. Aquesta recerca, que ve de lluny, ha traspassat les fronteres de la institució escolar. Amb l’emergència de la societat de la informació, sabem que molts aprenentatges significatius tenen lloc fora de l’escola i que han esclatat nous entorns d’aprenentatge que poden ser tant o més rellevants que l’escola.

El XXX Fòrum Local d’Educació ha obert les portes a 18 persones de diversos àmbits del món educatiu per a reflexionar sobre els reptes, les oportunitats i els desitjos en aquesta etapa de canvi en què les aliances i posar l’accent en el món local esdevenen imprescindibles

Amb la idea que el barri necessitava reconèixer-se en la seva escola, el setembre de 2017 va posar-se en marxa a Trinitat Nova (Barcelona) un Institut Escola que prenia el relleu de tres escoles catalogades com de màxima complexitat (dues de primària i una de secundària), i que tenia com a objectiu crear un projecte pedagògic obert a la comunitat des dels 3 als 16 anys. Parlem amb el seu director, Joan Artigal, la mestra i coordinadora de l’acció comunitària, Alba Sanagustin, i el dinamitzador comunitari, Otger Cano.