Una de les característiques més destacades d’aquesta nova ecologia de l’aprenentatge és la importància del sentit i el valor personal que les persones atorguem als aprenentatges. D’aquí la necessitat de personalitzar l’aprenentatge, és a dir, d’adequar el procés educatiu als interessos i necessitats de cada alumne i alumna, més enllà del currículum únic, comú i obligatori.
Molts interessos que estan en l’origen de l’adquisició de determinades competències i de l’aprenentatge de determinats continguts sorgeixen fora de les escoles i els instituts i molts aprenentatges amb sentit i valor personal per l’alumnat s’assoleixen fora dels centres educatius, en l’entorn social i comunitari del qual formen part i en el qual creixen i es desenvolupen. Connectar els interessos i les experiències d’aprenentatge que tenen lloc dintre i fora dels centres educatius esdevé, doncs, una estratègia cabdal per promoure i reforçar el sentit que els aprenentatges tenen pels infants i joves i per afavorir el seu procés de desenvolupament, socialització i formació. Aquest fet, però, té importants implicacions educatives.
Així, la presa en consideració de les característiques i exigències de la nova ecologia de l’aprenentatge apunta a la necessitat de migrar des d’un model educatiu basat exclusivament o prioritàriament en l’escolarització cap a un sistema d’educació distribuïda i interconnectada entre els diferents contextos d’activitat escolar i no escolar en els que participen els infants i joves. El territori, entès com l’espai habitat per una comunitat de persones que comparteixen interessos, serveis, preocupacions i problemes, i que ofereix també als seus membres oportunitats i recursos per aprendre, esdevé el context idoni pel disseny, planificació i desplegament de projectes educatius compartits adreçats als infants i joves de la comunitat que promoguin i reforcin la personalització de l’aprenentatge.
I en aquest espai l’administració local esdevé un actor destacat amb responsabilitats específiques en la creació de sinergies entre els principals actors dels contextos d’activitat escolar i no escolar presents al territori així com en la dinamització de processos orientats al disseny i desplegament de projectes educatius d’àmbit territorial.
El XXXIè Fòrum Local d’Educació es va plantejar com una oportunitat per reflexionar, des del punt de vista del món local, sobre el concepte de la personalització de l’aprenentatge (definició, abast, estratègies, riscos…), sobre quines dinàmiques d’interrelació i col·laboració poden afavorir la personalització de l’aprenentatge en els contextos d’activitat presents en l’entorn local, incloent-hi els centres educatius, i també sobre quines estratègies poden ajudar a avançar en aquesta direcció. Més concretament, algunes de les idees principals sorgides en els debats van ser les següents:
- És important fer valdre els recursos i les oportunitats per aprendre presents en l’entorn social i comunitari i el pes creixent de les experiències d’aprenentatge dels infants i joves fora de les escoles i els instituts pel seu desenvolupament i socialització.
- La major o menor amplitud i riquesa dels recursos i oportunitats per aprendre als quals tenen accés els infants i joves fora de les escoles i els instituts és una font potencial de desigualtats cada cop més important a la qual les polítiques d’equitat han de prestar una especial atenció.
- Cal destacar el paper i la responsabilitat de les administracions locals en la creació de sinergies entre els centres educatius i els actors socials i comunitaris orientades al disseny i desplegament de projectes educatius d’àmbit territorial que aprofitin tots els recursos i oportunitats disponibles, independentment de la seva ubicació i titularitat, i que connectin els aprenentatges i les experiències d’aprenentatge de l’alumnat, independentment del context en els que s’hagin produït.
- És clau identificar les característiques que haurien de tenir els projectes educatius d’àmbit territorial, els criteris que haurien de presidir el seu disseny i les condicions en què s’hauria de fer el seu desplegament, per esdevenir una estratègia eficaç de personalització de l’aprenentatge i contribuir a reforçar el sentit que l’alumnat atribueix als aprenentatges escolars.
El fet que en alguns municipis i centres educatius del nostre país s’estiguin ja duent a terme experiències que connecten experiències d’aprenentatge de l’alumnat dins i fora dels centres educatius és un referent i una ajuda important per fer aquesta reflexió. Com ho és, també, l’existència d’antecedents destacats, com ara els projectes educatius de ciutat i els plans d’entorn, que caldria analitzar per aprofitar els encerts que han tingut i superar les limitacions detectades en la seva definició, disseny i implementació.