Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Hi ha formes de bullying que no criden, no deixen blaus visibles ni provoquen escenes que facin saltar alarmes. Però existeixen. Són subtils, callades, i per això mateix, devastadores. És el que es coneix com a bullying silenciós.
Pot afectar infants que, a simple vista, semblen estar integrats. Participen en activitats, tenen companys, són convidats a aniversaris. Però, dins d’aquest entorn aparentment normal, poden sentir-se constantment qüestionats, menystinguts o ignorats. No són el centre de les burles, però sovint en són l’objectiu disfressat d’humor. No són exclosos del tot, però tampoc són realment acceptats.
Aquest tipus de violència emocional és difícil de detectar, i per això sovint es perpetua en silenci. Però les conseqüències poden ser igualment profundes: baixa autoestima, inseguretat, soledat i una ferida emocional que pot durar anys.
No són exclosos del tot, però tampoc són realment acceptats
És fonamental que mestres, famílies i professionals de l’educació tinguin present que el maltractament no sempre es veu ni es crida. Que escoltar de veritat els infants, observar com se senten dins del grup i donar valor a les emocions menys evidents és essencial per prevenir aquest tipus de patiment.
Donar visibilitat al bullying silenciós és un pas necessari. No només per protegir, sinó per garantir que tots els nens i nenes puguin créixer sentint-se part d’un entorn que els veu, els escolta i els respecta de debò.
El Diari de l’Educació, 2025