Actualitat

El poder dels videojocs: dues hores a la setmana milloren el funcionament del cervell

¿Quantes hores hauria de deixar que el meu fill jugui a videojocs? Aquesta és una pregunta que preocupa la majoria de famílies. S’ha escrit molt sobre els perjudicis d’estar tot el dia davant la pantalla, però… ¿I si un ús moderat dels videojocs ajudés els infants a millorar algunes habilitats?

Un estudi fet per investigadors de l’Hospital del Mar i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha analitzat, a través de ressonàncies magnètiques, les respostes motrius que es desenvolupen quan els menors juguen amb jocs digitals. Segons els resultats, els nens d’entre 7 i 11 anys que fan servir videojocs presenten millors habilitats motores i també millor rendiment escolar. Això sí, sense passar-se el dia davant l’ordinador o la consola. “Si comparem jugar contra no jugar, jugar sempre és millor, ara bé, amb jugar dues hores n’hi ha prou”, apunta el doctor Jesús Pujol, metge del Servei de Radiologia de l’Hospital del Mar i un dels autors de l’estudi, que s’ha publicat a la revista Annals of Neurology.

L’estudi evidencia que jugar a videojocs està associat a un millor funcionament dels circuits cerebrals que són importants en l’adquisició de noves habilitats. Dues hores a la setmana permeten la maduració del sistema motor dels infants, una capacitació que tradicionalment els nens adquireixen a través d’activitats físiques i jugant a l’aire lliure. “Hem vist que l’activitat virtual també ajuda a madurar el sistema motor”, assegura Pujol.

Més de dues hores? On és el límit?

L’estudi també ha permès als investigadors veure l’altra cara dels videojocs. Si dues hores setmanals, inclús més, són beneficioses per al funcionament cerebral, més de nou hores poden comportar problemes problemes de conducta, conflictes amb els companys i menys habilitats socials. ¿On està, doncs, el límit? “Jugar més de dues hores és millor que no jugar-ne cap, però no s’obtenen més beneficis: amb dues hores a la setmana s’assoleix ja el benefici”, apunta Pujol. Així doncs, no hi hauria massa diferències entre jugar dues o cinc hores a la setmana, però sí que es generarien problemes a partir de les nou hores setmanals, si considerem els dos factors que té en compte l’estudi: desenvolupament d’habilitats motrius i rendiment escolar.

Per la seva banda, Dani Aranda, professor de ciències de la informació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en videojocs, apunta que no és una bona idea relacionar el joc amb els beneficis físics, sinó amb tot allò que t’aporta i que potser no és mesurable. “Ningú juga a videojocs per desenvolupar activitats motores, el benefici del joc és el plaer, l’esforç, la superació la sociabilitat”, emfatitza aquest expert.

És per aquesta raó que Aranda creu que no s’hauria d’establir un número d’hores de joc, sinó que hauria de ser la familia la que, segons els seus valors, hauria d’organitzar quan es pot jugar i quan no. “S’ha d’incloure l’activitat del videojoc com un altre tipus d’activitat cultural per desenvolupar en família”, assegura, ja que segon ell el joc permet a les famílies socialitzar-se. “El joc s’ha de compartir, perquè és una manera de compartir moments de plaer”, apunta.

Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), les hores que els menors de 14 anys dediquen als videojocs, a l’ordinador i a Internet arriba, de mitjana, gairebé a dues hores diàries. Així, per exemple els menors de 5 a 9 anys s’hi passen una hora i mitja i els menors de 10 a 14, gairebé dues hores. Tot i així, l’enquesta no fa diferències entre els minuts que es dediquen a jocs i als que es dediquen a fer altres coses amb l’ordinador o a Internet, dues eines que cada cop tenen més utilitat per als joves més enllà de jugar.

Aranda remarca en aquest sentit que s’ha demostrat a través de diversos estudis que els menors fan servir la tecnologia d’una forma molt responsable, i que no es pot parlar de patologies relacionades amb el joc digital entre menors com un problema generalitzat, ja que, assegura, només afecta a una part molt petita de la població menor d’edat.