Esther Niubó (PSC): “Volem promoure un Pacte Social per l’Educació”

Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!

Esther Niubó és secretària d’Educació i Formació Professional del Partit dels Socialistes de Catalunya, diputada al Parlament de Catalunya i primera secretària del PSC de Castelldefels. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració, en l’especialitat de Relacions Internacionals, per la Universitat Autònoma de Barcelona. Compta amb diversos Màsters: Política Internacional a la Universitat Lliure de Brussel·les, Comerç Exterior i Economia Internacional a la Universitat de Barcelona, i Polítiques Públiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra – Universitat Johns Hopkins. Ha treballat com a analista a la secretaria de Política Europea i Internacional del PSC i com a assessora al Parlament Europeu.

Quina valoració fa de la tasca del Departament d’Educació durant aquesta legislatura?

No podem fer-ne una valoració positiva. Ha estat una legislatura caracteritzada per les protestes de la comunitat educativa derivades de la manca de voluntat de diàleg i d’acord del Departament d’Educació, que ha destacat per la desconfiança i el descontentament del conjunt del sector educatiu, malestar que s’ha sumat als mals resultats educatius (PISA 2022, PIRLS, proves de competències bàsiques, etc.) que ens han situat a la cua d’Espanya i de la Unió Europea, i a una taxa d’abandonament escolar prematur encara propera al 14%, de les més elevades del nostre entorn. Per altra banda, l’escola inclusiva segueix sent un repte pendent del sistema educatiu, especialment per manca de professionals especialitzats de suport a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, i preocupa molt la disminució de la percepció de benestar emocional que es registra als centres educatius tant entre l’alumnat com entre mestres i professorat, molt ofegats per la burocràcia.

L’escola inclusiva segueix sent un repte pendent del sistema educatiu, especialment per manca de professionals especialitzats

En matèria de Formació Professional, manca encara una correcta prospecció de necessitats formatives al territori i als diferents sectors productius per planificar una oferta actualitzada i suficient, i en els darrers cursos moltes persones joves s’han vist excloses de l’oferta pública per manca de places en determinats cicles formatius, mentre quedaven milers de vacants en altres famílies formatives.

Si arriba a ser consellera, com afrontarà el diàleg amb els sindicats?

És imprescindible abordar i reprendre el diàleg amb els sindicats i representants del personal educatiu amb voluntat d’escolta i d’acord. És fonamental reconèixer i prestigiar la professió docent i del conjunt de treballadors i treballadores del Servei d’Educació de Catalunya, i per això és necessari revertir les retallades de fa més d’una dècada i recuperar les seves condicions laborals, i assegurar també la cobertura del professorat necessari als centres educatius i garantir així el dret a l’educació del conjunt dels infants i joves. Més enllà dels sindicats, també volem promoure un Pacte Social per l’Educació per la qualitat, l’equitat i la inclusió, que sigui un full de ruta compartit a partir del qual avançar, refer la confiança amb la comunitat educativa i generar l’estabilitat necessària per promoure una necessària millora educativa.

Quina creu que és la principal causa de la davallada de resultats dels alumnes catalans a les proves PISA?

No hi ha un únic factor que pugui explicar la davallada ininterrompuda de rendiment escolar des de 2015, però sens dubte pensem que el govern no ha abordat la necessària millora educativa ni amb propostes concretes, ni amb acompanyament, ni amb recursos als centres educatius. Al contrari, algunes de les decisions que s’han pres els darrers anys des del Departament d’Educació han estat contraproduents, com ara l’eliminació de la 6a hora als centres educatius de màxima complexitat, l’aprovació dels currículums un cop iniciat el curs, o l’avançament del calendari escolar, que no ha deixat prou temps als claustres per preparar bé el curs.

És fonamental reconèixer i prestigiar la professió docent

D’altra banda, no s’ha avaluat la introducció de noves metodologies o la digitalització als centres educatius en base a evidències per fomentar la revisió o millora permanent del sistema educatiu i no s’han reforçat les metodologies d’èxit en l’aprenentatge de les matemàtiques o la lectoescriptura. La manca de recursos suficients per desplegar un sistema educatiu inclusiu ha complicat la gestió d’aules cada vegada més complexes i heterogènies així com l’adequada atenció a l’alumnat amb NESE, i la falta d’acompanyament i d’orientació educativa ha dificultat les transicions educatives. A tot això cal afegir la creixent càrrega burocràtica d’equips directius i docents que sovint ocupa més temps que la tasca pròpiament pedagògica.

Quins són els principals reptes de l’educació per al pròxim mandat?

Pels i les socialistes, l’educació és motor de progrés individual i col·lectiu de la nostra societat, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social. Malauradament, però, aquesta no ha estat una prioritat dels darrers governs independentistes, i la qualitat del sistema educatiu s’ha anat devaluant. Per a nosaltres, l’educació és una clara prioritat, i els seus principals reptes són millorar l’èxit educatiu (millorar el rendiment de l’alumnat i reduir el fracàs i l’abandonament escolar prematur), dotar de recursos el sistema per abordar una educació inclusiva i promoure l’equitat educativa i la lluita contra la segregació escolar, la millora del benestar i la convivència als centres, impulsar un nou model de governança educativa més flexible i descentralitzada, basada en el diàleg amb la comunitat educativa i el món local, impulsar també un pla estratègic d’equipaments per prioritzar les construccions i les obres de Reforma, Adequació i Millora (RAM) dels centres educatius de primària i secundària que ho requereixin, i promoure una oferta de Formació Professional integrada, moderna i vinculada al teixit econòmic i social.

I quina és l’estratègia per dur-los a terme?

Diàleg, voluntat d’acord, recursos, suport i acompanyament a la comunitat educativa, reconeixement al personal educatiu i estabilitat.

En cas de governar, què faran amb les mesures de millora educativa que ha proposat el grup impulsor, en cas de governar?

Assumim el compromís de desplegar-les.

Quin percentatge del PIB català es compromet a destinar a educació en la pròxima legislatura?

Volem avançar de manera sostinguda cap al 6% d’inversió pública en educació tal com estableix la Llei d’educació de Catalunya i superar l’infrafinançament del sistema educatiu, assegurant els mínims d’inversió educativa que recomana la Unió Europea i l’OCDE.

L’educació és motor de progrés individual i col·lectiu de la nostra societat, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió social

Quin ha de ser el paper de l’escola per potenciar que el jovent usi més el català?

Tenint en compte que per a molts infants, l’escola és un dels pocs entorns de socialització i de contacte amb la llengua catalana, aquesta continua tenint un paper compensador clau per garantir el seu coneixement oral i escrit, per reduir desigualtats i promoure la igualtat d’oportunitats educatives, i també en la defensa de la llengua i el foment del seu ús. Per això és rellevant preservar el consens acordat a la Llei 8/2022 sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, vetllant per la no politització de la llengua i de l’escola, la no separació dels nens i nenes per raó de llengua, la millora de les competències lingüístiques orals i escrites de l’alumnat, i que garanteix que el català continua sent llengua comuna del sistema educatiu, matriu de la igualtat d’oportunitats i de la unitat civil del poble de Catalunya. No obstant, és molt important també fomentar una oferta cultural i audiovisual de qualitat en català adreçada a infants i joves.

Hi ha un corrent educatiu que considera que hi ha molta flexibilitat a l’hora d’aprovar l’alumnat i demana tornar a un model d’exigència. Ho comparteix?

Creiem que cal reforçar les metodologies d’èxit en l’aprenentatge de les matemàtiques, la lectura, l’escriptura i l’expressió oral, i elaborar un marc de referència sobre el procés d’aprenentatge d’aquestes competències clau. Avaluar la introducció de noves metodologies i de la digitalització als centres educatius en base a evidències i indicadors, per fomentar la revisió i millora permanent del sistema educatiu. També oferir suport en el desenvolupament del marc competencial i en la revisió dels diferents projectes educatius de centres, i impulsar plans de millora educativa a través d’acords de corresponsabilitat, amb assessorament i acompanyament de la Inspecció Educativa i dels Serveis Territorials, i oferir formació docent de qualitat als centres, al servei de la millora dels projectes educatius, en horari de permanència.

L’equitat educativa està relacionada amb les desigualtats socioeconòmiques. Què es pot fer des del Govern de la Generalitat per millorar-ho?

Abordar la universalització i gratuïtat de l’etapa educativa 0-3 anys, un pla d’impuls i d’aprenentatge de l’anglès i d’altres llengües estrangeres, avui amb un accés molt desigual socialment, incrementar les dotacions de docents i d’altres professionals de suport educatiu per millora l’atenció a l’alumnat amb NESE, reforçar els ajuts de menjador, ampliant la seva cobertura, especialment als centres en entorns amb elevada complexitat, revisar el model de finançament dels centres per tal que rebin recursos en funció de les seves necessitats o complexitat per afavorir la igualtat d’oportunitats i la lluita contra la segregació, treballar per un acord per equiparar progressivament les condicions d’escolarització dels centres del Servei d’Educació de Catalunya, incrementar les aules d’acollida, continuar desplegant el Pacte contra la Segregació i impulsar un model d’ajuts a l’estudi per l’alumnat vulnerable per cobrir la seva escolarització plena i promoure el seu èxit educatiu, posar a disposició ajuts de transport adreçats a l’alumnat de FP cursant en cicles o programes en centres allunyats del seu domicili, etc.