L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb el Consell de la Formació Professional de la ciutat i Barcelona Activa, amb el suport del Consorci d’Educació, han organitzat la Jornada Balanç d’Implementació de l’FP Dual a l’edifici MediaTIC, punt de trobada entre empreses i professionals.
L’acte ha comptat amb la presència de diversos representants polítics de la ciutat, així com de representants sindicals, empresarials i d’altres sectors que intervenen en el correcte funcionament de l’FP Dual. Aquest tipus d’FP és una modalitat en la qual l’estudiant esdevé un aprenent i on combina la formació entre el centre educatiu amb l’activitat productiva de l’empresa (en modalitat general o intensiva).
La jornada ha estat inaugurada per la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Promoció Econòmica, Treball, Feminismes i Memòria Democràtica i també presidència del Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona, Raquel Gil, qui ha aprofitat l’ocasió per destacar la consolidació de la formació professional com una opció educativa més.
“Hem fet una gran aposta. Tenim un marc normatiu en ple desplegament. La formació professionalitzadora ha de ser dual o no serà”, ha assenyalat. De fet, ha recordat que fins i tot el mateix consistori de la ciutat comtal és un espai on es pot realitzar FP Dual, ja que han passat més de 2.000 alumnes de diferents àmbits com administració de l’empresa o l’Institut d’Hisenda, entre d’altres.
L’impacte de la dual en l’economia i la societat
La primera part d’aquesta jornada ha estat a càrrec d’Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la Universitat de Barcelona i president del Consejo Económico y Social. Costas ha deixat clar la importància d’aquest tipus de formació per la societat actual: “l’FP Dual és la gran aliada per construir vides professionals sòlides i per garantir llocs de treball de qualitat per a una nova classe mitjana”.
Entre els temes dels quals ha parlat ha estat la importància que té aquest model també per les empreses, ja que no només forma professionals competents, sinó que crea ciutadans compromesos i preparats per afrontar reptes socials i econòmics del futur.
“El model dual és la celestina perfecta per emparellar la necessitat que tenen moltes persones de tenir unes bones feines de classe mitjana amb els desitjos de les empreses de disposar de perfils adaptats a les noves necessitats del mercat”, ha explicat Costas.
Un dels fets sobre el qual posa l’accent Costas és l’estigma que encara continua existint sobre la formació professional, de vegades considerada com a una opció de segona. És important continuar treballant en el gran valor que té una opció formativa com aquesta. Per exemplificar-ho, ha explicat una anècdota en la qual una persona que estava fent una reparació a casa seva parlava de les seves filles, la que estudiava psicologia no tenia feina, però era molt estudiosa; la que havia fet una FP, li anava molt bé laboralment, però a ulls del pare no havia estudiat gens.
Una mirada a la dual des de l’empresa i els sindicats
La segona part de la jornada ha consistit en una taula rodona on han participat diversos membres tant del món de l’empresa com dels sindicats. Els ponents han estat Silvia Miró, directora de l’Àrea de Treball de PIMEC; Andrés Núñez, director de Formació i Qualificació Professional de la Cambra de Comerç; Joan Roget, com a representant de Foment del Treball; Liliana Reyes, encarregada de Migracions i de l’àrea del Barcelonès de CCOO i Omar Mirón, representant d’UGT.
Des de l’empresa, Silvia Miró ha posat èmfasi en la dual i els beneficis que comporta. “Les demandes del mercat de treball canvien constantment. La transformació és tan profunda i tan ràpida que no es pot formar a les persones a la velocitat que aquest requereix. Aquelles competències més difícils de desenvolupar a l’àmbit acadèmic es poden aprendre a les empreses”, ha explicat Miró. També ha afegit com a dada positiva que les persones que realitzen una FP Dual tenen uns 20 punts més de mitjana de nivell d’inserció laboral.
L’Andrés Núñez, director de Formació i Qualificació Professional de la Cambra de Comerç, ha defensat la necessitat de connectar els estudis amb la realitat laboral i aquesta oportunitat passa per l’FP. “No és només un model pedagògic, és una aposta de talent”, ha afirmat, destacant el valor que té per als joves entendre el sentit pràctic d’allò que estudien.
Des del Foment del Treball, Joan Roget ha destacat que les empreses prefereixen apostar pel talent intern, aquell que s’ha format dins, en lloc d’haver de buscar-lo fora. A Catalunya, algunes empreses ja fan aquest pas, però encara cal convèncer a les famílies i entorns socials del valor d’aquesta via.
D’una banda, des del món del sindicat, Liliana Reyes ha defensat l’FP Dual com un dret i una eina per a la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Ha considerat que cal augment la inversió i reforçar el diàleg social per dignificar aquesta via formativa. “No és una alternativa, és una opció igual de vàlida i amb futur”, ha remarcat. Per l’altra banda, Omar Mirón, d’UGT, ha reclamat una millora de les condicions per tal que els joves no hagin d’escollir entre formar-se i viure. “No podem demanar-los que sacrifiquin 12 hores al dia”. Entre les seves propostes, destaquen l’impuls als centres integrats d’FP, la creació d’una agència que coordini les pràctiques i potenciar la figura de l’orientador al llarg de la vida.
Balanç sobre la implementació de l’FP Dual a Barcelona
La primera part de la presentació de resultats sobre la implementació de la dual ha estat a càrrec de Ricard Coma, director general d’FP del Departament d’Educació i Formació Professional. L’empresa ha passat a tenir un rol actiu en la formació de l’alumnat. Amb l’aprovació de la nova llei de formació professional, ha ocorregut un canvi de paradigma. “Actualment, la dual juga un important paper d’ascensor social, donant-te la possibilitat de guanyar-te la vida millor que els teus pares”, ha ressaltat Coma.
Una de les dades presentades ha estat que des del curs 2020/2021, 36.546 persones han volgut estudiar-la, el que representa un augment del 37%. A més a més, el tipus de relació laboral més consolidat ha estat el de l’estudiant amb beca, que representa el 93,9%.
A Barcelona, l’FP Dual també es consolida. Segons les dades presentades per Núria Vallduriola, directora de Postobligatòria del Consorci d’Educació de Barcelona, 22.367 alumnes han fet estades a empreses, dels quals 39,3% estudiaven un grau mitjà i 60,6% un grau superior. També destaca que 31,7% dels graduats ja han trobat feina, mentre que un 21% combina feina i estudis i 34,4% ha decidit continuar formant-se. Una altra xifra molt positiva relacionada amb la inserció laboral és que el 65,5% dels estudiants de grau superior han aconseguit un contracte indefinit.
L’Ajuntament de Barcelona, junt amb altres institucions com Betevé, l’Agència de Salut Pública, la Diputació o el Gran Teatre del Liceu, col·laboren activament en la dual intensiva, amb 308 alumnes formant-se en empreses singulars.
Per reforçar encara més el model, s’ha creat la nova Oficina FP-Empresa, impulsada per Barcelona Activa i dins del marc de les 20 mesures per a l’ocupació juvenil de qualitat 2024-2030. Lorena Ventura, directora de Programes Transversals d’Ocupació en Barcelona Activa, al capdavant del projecte, explica que s’està treballant amb un grup motor estable, reunint-se cada quinze dies per definir materials comuns, una campanya de difusió i un circuit pedagògic que apropa el món de l’empresa a les famílies professionals, començant pel sector sanitari.
L’encarregat de tancar l’acte ha estat en Luís F. Rabell, regidor d’Educació i vicepresident del Consell Municipal de l’FP: “l’FP ha patit durant anys el greuge de ser vista com una opció educativa de segona. Ara estem parlant d’un projecte de país, d’aconseguir un pacte social per reforçar-la”. Rabell ha reivindicat l’aposta per un model inspirat en l’experiència alemanya, on la formació professional té un fort reconeixent social i laboral.
El futur de l’FP a Barcelona es dibuixa com un camí compartit cap a una ocupació juvenil de qualitat, amb el compromís ferm de les institucions i el teixit empresarial de deixar enrere a ningú amb ganes d’aprendre i formar-se.
Amb la col·laboració de:
El Diari de l’Educació, 2025