‘Dones invisibles’ fa un recorregut per la Història fixant-se en aquells col·lectius que han quedat invisibilitzats pel relat oficial, com és el cas de les dones, l’aportació de les quals tradicionalment no s’ha considerat rellevant i han quedat fora de l’elit política, social i econòmica.
Només es coneixen algunes dones que han assolit una posició de poder equivalent a la d’un home. En canvi, si es canvia la perspectiva de la Història i es posa el focus en la vida quotidiana, per exemple, s’obre la possibilitat de donar veu a aquests col·lectius ocultats.
L’activitat ‘Dones invisibles’, orientada a l’alumnat d’ESO, vol posar en valor els rols que han exercit les dones i pretén contribuir a obrir la mirada de les noies i els nois en el passat i en el seu entorn més immediat.
La importància de les cures
L’objectiu de la iniciativa és fer entendre que la història es pot interpretar de maneres diferents en funció del col·lectiu del qual parlem i prioritzem, prendre consciència de l’existència d’altres veus més enllà del discurs dominant, evidenciar l’aportació de les dones en la societat i posar en valor la importància de les cures per garantir el benestar i la supervivència del grup.
Per fer-ho, es proposen dinàmiques basades en l’aprenentatge a partir de situacions. L’educadora planteja un dilema convidant l’alumnat a posar-se en aquella situació i a proposar solucions, per a la qual cosa disposen d’informació que hi ha a l’exposició o que proporciona l’equip educatiu.
La visita
La visita comença a la prehistòria, una època que es coneix per les restes arqueològiques i de la qual tradicionalment s’ha donat per fet que l’elaboració de les eines era responsabilitat dels homes, quan en realitat ni hi ha indicis ferms que sigui així. De fet, hi ha troballes de tombes de dones acompanyades amb estris de caça, la qual cosa obre la porta al fet que fossin caçadores. Aprofitant aquesta circumstància, es proposa una reflexió sobre com mirem i interpretem el passat.
També es planteja si hi ha tasques més importants que altres i si jerarquitzar les feines és el primer pas per crear dissimetries dins d’una comunitat. Així, en l’imperi romà, les dones no eren reconegudes com a ciutadanes i gairebé no participaven en l’esfera pública, però tenien una participació molt activa en l’economia i la societat. Un cop més, es veu la contradicció entre el discurs dominant i la realitat, i fa necessari qüestionar les explicacions que tradicionalment ens ha arribat.
En arribar a les sales de l’època medieval, es tracten les desigualtats de la societat feudal. A partir d’unes targetes on s’exposen alguns dels rols exercits per les dones de l’època, el grup ha de reflexionar sobre les causes d’aquestes diferències. És el moment de constatar que les dones no són un grup homogeni, tot i estar sotmeses a una mateixa discriminació de gènere, que s’agreuja amb la consolidació d’un nou marc legal que els fa perdre drets paulatinament, contribuint al seu procés d’invisibilització.
Aquesta pèrdua de drets té el contrapunt en la figura de la pubilla que es consolida a partir del segle XVIII.
L’arribada de la industrialització dona peu a reflexionar sobre la relació de la dona amb el treball. És en aquest moment quan la feina de la dona es desvincula físicament de la llar, quan es comença a qüestionar el paper de la dona treballadora vers la dona mestressa de casa, responsable de la família. Un dels aspectes que es proposa analitzar és la contradicció entre l’ideal burgès de l’“àngel de la llar” i la realitat de les dones obreres, obligades a treballar per garantir la subsistència de les famílies.
L’últim tram de l’activitat se centra en la consecució de drets polítics i socials, posant el focus en el segle XX. La formació i la creació de noves oportunitats professionals per la dona el primer terç de segle, prenent com a punt de partida dones concretes, contrasten amb la situació de la dona durant el franquisme. L’alumnat reflexiona sobre el model de dona que promou la dictadura i es qüestiona la pervivència d’alguns estereotips en l’actualitat.
La lluita per la llibertat al final del franquisme també impulsa les reivindicacions feministes i el control del propi cos. Una dinàmica amb peces de roba qüestiona el constrenyiment del cos en nom d’unes pressions socials i convida a la reflexió sobre el control de la pròpia imatge a través de les xarxes.
L’activitat s’acomiada amb música reivindicativa de la dona empoderada i una reflexió sobre el que manca aconseguir.
ODS
Aquesta activitat està alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 5 i 10, que fan referència a ‘Construir la igualtat de gènere i l’apoderament de dones i nenes’ i a ‘Reducció de les desigualtats’, respectivament.
En aquest sentit, s’analitza la informació per interpretar passat i pressent des d’un punt de vista crític, així com l’evolució de la societat, per contribuir a la construcció d’un món més just. L’anàlisi de mirades diverses enriqueix el relat per, per exemple, comprometre’s en la igualtat d’oportunitats, la participació efectiva, la superació d’estereotips i el rebuig a qualsevol forma de discriminació i violència.
*Per a visites de grups i escoles, cal fer reserva prèvia al telèfon 93 225 42 44 o a l’adreça mhcvisites.cultura@gencat.cat
