Opinió

Far Benejam

“Cap vent és favorable si no se sap a quin port navegues”. Pilar Benejam i Arguimbau plantejava aquesta premissa en la que va avisar que era, als seus 85 anys, la seva darrera conferència, titulada ‘L’educació que ens fa humans en temps incerts’. La doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i per la Universitat de les Illes Balears feia, el passat 13 de juliol, la seva darrera intervenció pública a la sala Joan i Pere Corominas de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Va ser l’encarregada de cloure l’assemblea anual de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC, cita en què la junta de govern va veure aprovats tots els punts per unanimitat i en què va retre comptes d’un curs marcat per una colla d’accions i l’èxit del congrés internacional celebrat al desembre a Lleida. I amb unes línies de futur amb elements engrescadors com la voluntat de continuar teixint complicitats amb altres organitzacions del fet educatiu i anunciant els primers passos d’un il·lusionant Museu de l’Educació.

Entusiasma pensar en un espai, o una xarxa d’espais, que pugui mostrar la diversitat del fet educatiu, de les diferents professions que el construeixen i de referents com la mateixa Pilar Benejam o altres com M. Teresa Codina, qui va seguir la sessió de manera telemàtica i a la qual Benejam li va agrair la feina feta perquè “tenir un bon mestre et salva la vida”.

Tenir un bon mestre et salva la vida

L’última conferència de la catedràtica jubilada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va tenir lloc en plena època d’oposicions i de proves d’accés a la universitat i, en aquest context, encara ressonaven més reflexions com que “no es pot fer una selecció sense conversa, sense entrevista; tota empresa ho sap”.

I ella, què preguntaria? “‘Quina educació vols i per a quina societat?’ I si no se sap, fora… que vagi a preparar-se”. Perquè defensa que cal saber cap a quin port es vol anar. I per això al llarg de la història de la humanitat han estat importants els fars per a la navegació marítima, per guiar nautes. I Pilar Benejam n’és un, de far. Durant dècades ha estat orientant professionals de l’educació, especialment de mestres. De fet, manifesta que es defineix sobretot com a mestra, després d’haver estudiat, a més, Pedagogia -també n’és doctora- i Geografia i Història. “Ser bona mestra no és un estat sinó un desig, fer coses per intentar-ho ser”. En aquest sentit, declara que “sempre he volgut que la pedagogia m’ajudés a millorar la pràctica”.

Dedicar-se a l’educació amb una idea de comunitat en ment. I en el moment actual, amb més raó: “La nostra societat ha defensat la democràcia, basant-la en la dignitat de totes les persones; ara la democràcia és en crisi, tenim molts avenços científics i tècnics en mans privades i una crisi de valors, ara necessitem ensenyar bé com mai sense desanimar-se”.

Per entendre el món s’ha de saber pensar; i per saber pensar cal estar informat

Que la incertesa no porti a la desorientació: “Tenim la convicció que estem preparant uns alumnes per a un futur que no sabem com serà”. La llum del seu far encamina: “tenim els alumnes entre els 0 i els 16 anys, 5 hores a la setmana, durant 9 mesos a l’any; no podem ajudar-los?”. I respon: “Podem ajudar-los a entendre el món en què vivim; per entendre el món s’ha de saber pensar; i per saber pensar cal estar informat”. Adults funcionals, ens fan falta: “Com és possible que algú que no sàpiga en quin món vivim voti? Necessitem una societat informada, un coneixement informat”.

Aprenentatges interconnectats, passió pel coneixement, curiositat i ànsia per saber. “El que hem de fer a l’escola és conèixer el coneixement savi i saber quina és la primera pedra perquè els alumnes s’engresquin a continuar construint, perquè el coneixement és una construcció social”.

La menorquina, que és un far, vol professionals de l’educació que també guiïn l’alumnat, “han de veure que el mestre acull, que pensa i que també s’informa”. Pilar Benejam es lamenta que “en aquest moment hi ha una fractura de la memòria, hi ha mestres a qui no agrada estudiar, a qui no agrada llegir… i no ho concebo”. Mentre recorda que “a ser mestra ho he après d’un text del s. XVI, de Montaigne: ‘Ensenyar no és omplir un forat buit sinó mirar d’encendre un foc’”.

La bondat s’ensenya amb testimoni de com aculls, com escoltes, com defenses la gent

Just la darrera conferència coincideix amb la publicació d’una entrevista a la revista Serra d’Or feta per David Pagès en què Benejam afirma que “un bon docent ha de tenir una cultura bàsica general àmplia per entendre el món en què viu i veure que tots els coneixements es relacionen i es condicionen”.

L’exdirectora de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UAB contextualitza que ara vivim en la idolatria i la fascinació per allò nou, però el que ens fa humans és tenir una dimensió temporal, tenim un passat, no s’ha creat avui el món, hem de tenir humilitat i reconèixer les aportacions del passat”. I avança que la intel·ligència artificial ens condueix a un canvi de cicle, però que “la mirada no es pot programar, la mirada que fa sentir a l’alumne que el mestre l’atén, l’acull i li té estimació”.

I és que ella considera que “educar és un acte d’atendre i d’estimació”, igual que “la bondat s’ensenya amb testimoni de com aculls, com escoltes, com defenses la gent”. I admet que “no sé separar el coneixement de les emocions; l’acte educatiu integra emocions, socialització, competències…”.

Pilar Benejam és un far. Els professionals de l’educació en actiu, a més de tenir una guia per on transitar, ens toca ser-ne ‘farers’ i cuidar-ne el llegat.